“El
correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està
malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K.
Chesterton).
Hui,
se'ns acaba maig, i el sol està amb nosaltres des de les 06:38 hores, ens
deixarà a les 21:19 hores, en este divendres que ens portarà a un cap de
setmana diferent i allunyat del mundanal soroll.
El
tema de la llibertat de l'home no s'acaba mai, ahir a la vesprada en la
tertúlia del café va tornar a sorgir, i és que si mirem el diccionari ens
trobarem amb diverses definicions encara que la que més m'agrada és la primera:
1. F .
Facultat natural que té l'home d'obrar d'una manera o d'una altra, i de no
obrar, pel que és responsable dels seus
actes.
Però
la definició, com no podia ser d'una altra manera. Es queda curta, ja que la
verdadera llibertat és molt més que poder triar. El poder triar és una de les
possibilitats de la llibertat. Podem aprofundir un poc més. “Què és, per tant,
la verdadera llibertat? Consistix tal vegada en la llibertat d'elecció?
Certament esta és una part de la llibertat i ens comprometem tots els dies
perquè s'assegure a cada home i dona. Però sabem molt bé que poder fer allò que
es desitja no basta per a ser verdaderament lliures i ni tan sols feliços.
La
verdadera llibertat és molt més. Realment, hi ha una esclavitud que ens tanca
més que una presó, més que una crisi de pànic, més que una coacció de qualsevol
classe: és l'esclavitud a nosaltres mateixos, al nostre ego.
El
jo pot arribar a convertir-se en un tirà que ens esclavitze allí on ens trobem
i ens produïsca una forta opressió, hi ha molts tipus d'esclavitud externes i
internes. Efectivament, hi ha persones que, encara que en la presó, viuen en
una gran llibertat d'ànim.
No
sols és problema de mobilitat exterior, la que a vegades ens esclavitza, sinó
sobretot la interior, pensem un poc en les nostres passions humanes: el llépol, el
luxuriós, l'avar, l'iracund, l'envejós, el peresós, el superb… són esclaus dels
seus vicis, que els tiranitzen i els turmenten.
No
hi ha elecció per al llépol, l'estómac hipòcrita ens fa llépols. Som esclaus
d'un estómac hipòcrita. No hi ha treva per al llépol i el luxuriós que ha de
viure del plaer; l'ànsia de posseir esclavitza l'avar, sempre acumulant diners;
la ira i l'enveja arruïnen les relacions obligant-los a fer coses que
normalment no farien.
És
complicat tindre verdadera llibertat.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario