“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
A les 06:43 ha eixit el sol, i estarà amb nosaltres
fins a les 21:11, com veieu moltes hores que ens poden donar per a molt, encara
que ja sabreu que no sols es disfruta en les hores de sol i que en la seua
absència també podem continuar vivint, les hores de sol són com una mitja
veritat que oculta l'altra mitja, precisament la mitat que encara que també es
puga omplir de llum esta feta generalment per a dormir.
Ai l'amor! D'alguna forma, este matí ressona en el
meu cap eixe eco llunyà de la frase: “ama i fes el que vullgues” de sant Agustí
de Hipona, i que es transforma moltes vegades en: “si es volen, està bé”,
“mentres hi haja amor…” o “si això és el que els fa feliços, serà bo". No
obstant això, crec que l'eco d'eixa frase està en els nostres dies distorsionat
i el missatge original resulta irrecognoscible.
La clau per a entendre eixa distorsió es pot trobar
en la caritat, un concepte que ha d'estar sempre unit a l'amor, el verdader
amor ha de ser amor de caritat. Ja se que “això” de la caritat a estes hores no
es puga entendre bé, però és el que hi ha, o almenys com ho veig jo.
La paraula amor és una de les més portades i
emportades. Tant que ja s'ha desgastat. A qualsevol cosa hui se l'anomena amor. Els que han tingut la
sort d'estudiar grec recordaran que amor es diu de tres formes, i cada una té
la seua significació: Eros, philía i àgape. Eros és l'amor de l'home i la dona.
D'ací ve la paraula eròtic. És l'amor que sorgix com a fruit de l'atracció de
parella. Philía és l'amor d'amistat o familiar. El pare vol el fill i el fill
vol el pare amb un amor filial. Àgape, al contrari, és l'amor més sublim perquè
és l'amor que s'entrega a l'altre sense cap tipus d'interés. És l'amor que al
final acaba per convertint-se en caritat, misericòrdia i compassió.
I, estes tres paraules tenen un gran significat. Tant caritat com misericòrdia fan referència al cor. És
voler amb el cor. Mentres que compassió fa referència a l'actitud de voler
patir amb l'altre. Com es pot veure l'amor a què em referisc va més enllà de
qualsevol sentimentalisme. Fa referència al centre mateix del nostre ser. La
nostra part més sensible. Amar és ficar a l'altre en el meu cor. Per això
l'amor àgape és un amor universal, he d'amar a tots sense discriminació; és un
amor desinteressat, no busca ser recompensat, ama perquè sí; i és un amor
il·limitat.
Pareix que he complicat la qüestió, tornem una
altra vegada al “ama i fes el que vullgues” a veure si aclarisc quelcom. Ama i
fes el que vullgues; el que vullgues, no el capritx, no el que se t'ocórrega,
sinó el que pugues voler, el que pots verdaderament voler. No el que et diguen els sentiments, o el
capritx, no, no… el que pugues realment voler. Ama i fes el que vullgues. Si ho
fas realment per amor, pots fer el que vullgues. El que pugues voler realment
per amor.
Naturalment, si li deve el “ama”, es destruïx la
frase, com és natural. No és fes el que vullgues, el capritx, o el que
t'agrade, o el que et convinga; no, no, al contrari.
Cal memoritzar que l'amor que considere com
verdader és el que està centrat en l'altre. Esta és la regla més important de
l'amor i vos recomane que la recordeu molt bé. D'ella deriven totes les altres.
El perill més gran de l'amor, és l'amor mateix però mal enfocat. Per què?
Perquè quan l'amor està enfocat en tu i no en l'altre (persona amada) es
convertix en egoisme que és el contraposat de l'amor. El verdader amor només
adquirix sentit quan s'exercix en l'altre, no en un mateix.
L'amor es comença actuant de cara al proïsme i
llavors, només llavors, s'obtenen resultats positius de tornada a la nostra
persona. Saber açò és importantíssim
Està 100% lligat a la veritat
i al bé. En la persona amada veiem la representació més
fidel de la veritat, clar, si és que hem emprés la busca de la mateixa perquè
només s'ama el que es coneix. Així, sabem que junt amb ella ens acostarem cada
vegada més al bé últim. És molt
senzill, qui t'ama de veritat et portarà a realitzar accions correctes i bones.
El
que ama busca el bé de la persona amada.
I ara, si hem entés alguna cosa ja ens n'haurem
adonat que eixe amor dol. Quéeeee? Com que l'amor dol? En efecte. Qui ama amb
tot el seu cor renúncia a si mateix i se sacrifica darrere del ser amat i açò
no sempre és plaent, però és el correcte.
Quan t'està costant molt deixar de fer quelcom que
tenies planejat i finalment cedixes l'elecció a la teua parella, és una mostra
que l'acció que estàs realitzant és amor verdader. Per què? Recorda't, la
decisió està centrada en el proïsme, no en tu. Renunciar a tu mateix sempre dol
al principi però resulta en una satisfacció superior al final.
L'única manera de manifestar l'amor a una persona
és per mitjà d'accions concretes. De res et servix saber tota la teoria si no
eres capaç d'aplicar-la. L'amor no es pot veure precisament perquè s'expressa
com a verb i com a tal només es pot actuar. En poques paraules, si ames a algú
Demostra-li'l!
La pròxima vegada que et parlen d'amor, ja siga en
la televisió, en el cine o en qualsevol altre mitjà, tracta d'identificar les
característiques abans mencionades per a saber si es tracta d'amor verdader o
superficial.
No te deixes enganyar tan fàcilment. Recorda que en
l'amor la regla número u i la més important és la que t'incita a mirar a
l'altre abans que a tu mateix. Ho sé, ho sé… no és gens fàcil. Però el que ama
de veritat és capaç de convertir-se en heroi vencent l'adversitat.
Recorda't, ama i fes el que vullgues!
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario