viernes, 24 de mayo de 2019

Divendres 24 de maig del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton). 

Pareix que hui veurem poc el sol, encara que des de les 06:41 hores estarà darrere dels núvols esperant una oportunitat per a brillar, i ho intentarà fins a les 21:14 hores.
Ahir a la vesprada junt amb el café vaig tindre l'ocasió de tornar a jugar una partida al “subastat” i encara que no sóc molt aficionat a les cartes he de dir que vaig passar un estona agradable, encara que no vaig tindre ocasió de cantar ni una sola vegada les “quaranta” i ni per descomptat em vaig quedar cap subhasta, estic segur que per no saber jugar ja que és molt difícil que en tota la vesprada les cartes no em foren favorables ni una sola vegada.
Entre ronda i ronda vam comentar les eleccions a la Unió Europea i la poca repercussió que estan tenint, encara que es va comentar que despús-ahir es va realitzar un debat en RTVE amb els principals candidats. Siga com siga, dels que estàvem en la partida quasi ningú tenia una idea clara del que significa Espanya a Europa, no tenim clar el que signifiquem els espanyols per a la unió política, ni econòmica, ni social ni per a les relacions entre els europeus, sobretot quan estem en una Europa que compartix espais i vida amb moltes altres parts del món. 
Això sí, del problema de la taronja si que sabíem, però de com ens anem a haver de relacionar els espanyols amb tants hòmens i dones, que no sols ja viuen sinó que vénen a Europa per a quedar-se, i que són tan diferents de nosaltres en la seua forma de pensar i d'actuar, de com seran les nostres relacions amb ells i amb els països de centre i nord d'Europa, d'açò, sabem molt poc.
Pareix que només hem escoltat en els mitjans de comunicació juís ideològics i del bons o com són de roïns els diferents candidats però no sabem per a què. Ningú o molt pocs partits han desenrotllat una reflexió que ens indique per què formar part d'Europa és important, per exemple, per a formar una família, o per què la nostra dignitat com a persones serà més fàcil a Europa. 
Tampoc es parla de com educar jóvens. Ni tan sols ens diuen quin sentit té comprometre's pel bé comú ni qual és eixe bé per a Europa. Només ens diuen els possibles avantatges econòmics que tindrem i com eliminaran els desavantatges que poguérem tindre. Res ens diuen de la nostra seguretat existencial ni de quina serà la nostra capacitat de relació i de diàleg amb la resta dels europeus a nivell de persona a persona. 
Quasi res d'això he escoltat, desgraciadament, tot es queda tantes vegades en insults i en comparacions de les bondats o maldats de populisme d'esquerra o de dreta. A dos dies per a les eleccions europees, poc he sentit parlar d'Europa, ja se que no és res de nou, però ara és encara més trist perquè Europa, que abans es donava per descomptada, hui està en qüestió, i fa la impressió que no ens adonem del que està en joc.
I el que està en joc és un potencial econòmic, polític i social, una realitat que no té igual en el món. Els partits que votem en estes eleccions enviaran els seus diputats a Estrasburg i estos no s'agruparan per països de procedència sinó per grups polítics, més o menys corresponents als diversos partits europeus a què els diversos partits nacionals estan afiliats.
De manera que les seues línies d'acció hauran de situar-se necessàriament dins de les línies guies d'estes formacions: les proclames individuals poden mostrar una intenció més o menys sincera, però no més.
En fi, ens trobem en un escenari global on els poders mundials dominats per un Trump massa favorable a Europa, un Putin autoritari que la vol dividir, i una Xina totalitària que vol ficar mà al plat, i nosaltres, que hem de decidir el diumenge si el bé comú dels països i dels ciutadans el promourà millor un parlament europeu renovat; que li d'un valor a la persona, que ens assegure un estat de dret, una economia social de mercat, un benestar, una subsidiarietat o un parlament que busque la seua autoliquidació.

Feliç Dia.

No hay comentarios: