“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
A les 06:49 hores el sol ha fet la seua aparició per
l'horitzó, encara que des de prou abans ja haurem endevinat la seua presència,
després, fins a les 21:05 hores ens enllumenara en el que serà un esplèndid
dia.
Les Eleccions per a la Comunitat Europea és un tema
que almenys per a mi se m'esta passant per alt, no he dedicat pràcticament res
de temps a elles, i crec que és una danya perquè són importants per a veure cap
a on ens dirigim, i quins són les possibles diferències entre els països que
van posar tanta il·lusió en esta històrica aventura.
No repetiré la història de la formació d'Europa tal
com la veiem ara, però cal recordar i admetre que, en els últims segles rares
vegades Europa va deixar d'estar en guerra. I que la Unió Europea és un factor
important en la pacificació del continent, però encara continua quedant molt
per fer, i que, intentar interrompre o posar en discussió el procés europeu
significa, de fet, evocar fantasmes que ja havíem oblidat.
És interessant que no se'ns oblide que els ciutadans
i ciutadanes que van fundar Europa van resistir i van sobreviure a les dos
grans dictadures del passat segle, que molts dels seus familiars van morir,
tant a l'oest com a l'est del continent, perquè els valors que posen a la
persona humana en el centre del projecte social europeu foren una realitat, no
sols a nivell nacional sinó també supranacional.
Una altra cosa que se'ns oblida i que molts de
nosaltres no sabem és que en 2012 la UE va guanyar el premi Nobel per la seua
contribució a la pau, a la reconciliació, a la democràcia i als drets humans a
Europa. El premi, segons la meua opinió, era més que merescut, però no oblidem
que estos 60 anys de pau a Europa no han discorregut com un rabeig de
tranquil·litat.
Perquè han sigut anys de confrontació ideològica,
de moltes decisions que m'atrevisc a dir que contràries als drets humans,
intervencions militars que violaven l'autodeterminació dels pobles. No obstant
això, no se m'ha d'oblidar que hem viscut esdeveniments que van suposar moments
per al despertar de moltes nacions i de transformació per a la societat
europea. Un d'ells, sens dubte, va ser la caiguda del Mur de Berlín en 1989,
que va ser un punt d'inflexió en la història del continent i de la comunitat
europea, posant-la enfront de les seues responsabilitats, obligant-la a
obrir-se per a rebre als estats de l'antic bloc de l'est, facilitant així la
recuperació i difusió dels valors de l'Europa lliure.
He de dir que encara hui, molts en l'Europa
occidental es pregunten si va ser prudent acceptar tal ampliació. La veritat és
que allò va afavorir el naixement d'una Europa que ha de respirar amb dos
pulmons. Per això és necessari que ara aprofundim en el seu significat. La
“casa comuna europea” necessita més que mai ser el resultat de ciutadans forts
en la seua identitat cultural, responsables de les seues comunitats, i al
mateix temps conscients de què la solidaritat amb la resta d'Europa és
essencial.
Nosaltres no podem retirar-nos del nostre deure
d'aconseguir una Europa millor, tenim una responsabilitat històrica respecte al
seu futur, tenim que “repensar Europa”, crec que convé en vespres de les
pròximes eleccions, parar-nos a pensar el que significa la construcció europea
en la història i el lloc d'Europa en el món. Hem de buscar una idea d'Europa
capaç de generar un nou humanisme, fundat en la nostra gran capacitat
d'integrar, dialogar i generar.
Per a això hem de ser conscients que estem enmig
d'un llarg procés de construcció europea. Europa ens necessita, necessita ara
ciutadans i no sols habitants. Europa és unió de pobles i no sols de les seues
institucions. I són els ciutadans els que hem de posar-nos en condicions de
prendre part en les decisions i sentir-nos protagonistes, sobretot per a
millorar el procés europeu ara.
Per tant, el moment actual requerix decisions
polítiques concretes per part de nosaltres, que no podem limitar-nos a ser mers
espectadors, sinó persones preocupades pel destí del nostre continent i per la
pau que el procés europeu ha garantit en tot cas fins hui.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario