“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Esperarem que està boira que ara esta impedint que
no vegem l'eixida del sol a les 06:55 hores es dissipe i ens puga enllumenar i
fer calor fins a les 20:59 hores,
A vegades hi ha situacions que ens resulten
especials en les que nos en adonem que el que està succeint no és normal,
sentim i experimentem sensacions que ixen d'allò més habitual, i buscant una
paraula que ho poguera explicar em vaig trobar amb l'expressió; tindre una
experiència mística.
He buscat un poc i m'he trobat que la gent té
l'opinió que el misticisme està generalment associat amb una experiència
religiosa extraordinària i paranormal, açò és, visions, revelacions, aparicions
i coses semblants. A vegades, efectivament, este pot ser el cas, com a Teresa
d'Àvila; però estes són excepcions i no és el comú. Jo no em referisc a este
tipus d'experiència.
Em referisc a eixes situacions en què entens coses
amb l'ajuda de coses que no s'entenen, sense visions, sense aparicions, sense
èxtasi, només l'experiència de cada dia; però amb una diferència. Em referisc a
eixe instant, a eixe segon que és extraordinari, però extraordinari per la seua
única lucidesa i claredat, extraordinari perquè durant eixe moment estem
extraordinàriament centrats, i extraordinari perquè en eixe moment comprenem,
més enllà de les paraules i la imaginació, d'alguna manera fosca i inconscient,
coses que ens són incomprensibles.
Estic segur que tots nosaltres tenim experiències
d'açò fins a un cert grau. Tots nosaltres tenim experiències místiques, encara
que clar està no tots som místics.
Jo puc experimentar la bellesa d'un paisatge però
no sóc capaç de traslladar eixa sensació en una pintura o en un poema o en una
composició musical. Puc tindre una profunda experiència estètica, però no sóc
un gran pintor, ni un gran poeta per a donar una expressió estètica de la meua
experiència. El mateix crec que val per al misticisme. Un místic és algú que
pot donar significativa expressió a l'experiència mística, exactament com un
artista és algú que pot donar adequada expressió a l'experiència estètica.
Ens succeïxen sovint experiències plenes de misteri
que es rodegen de raons ocultes que no comprenem i que no obstant això acceptem,
és bo acceptar el clarobscur de moltes situacions. Tenim dret a dubtar de les
nostres creences, però també dret a creure en elles perquè ens hi ha
d'interessar més la veritat que buscar la coherència. I és que si ens trobem
amb dos veritats aparentment contradictòries el que hem de fer és acceptar les
dos junt amb la contradicció. Puc admirar a la joventut per ser-ho i a la
vellesa per no ser-ho, i és precisament eixe equilibri entre aparents
contradiccions el que ens fa acceptar moltes coses que no podem arribar a
comprendre del tot.
Podem davant de sensacions especials deixar-les
passar sense fer-les cas per que no les entenem i no tenen una aparent lògica
però podem acceptar-les com una experiència mística i intentar ser un aprenent
de místic, podem lluitar per donar una expressió significativa i conscient als
profunds moviments que sentim en el nostre interior; i, com un artista
aficionat, no serem el Rembrandt ni Picasso de la vida espiritual, però els
nostres esforços poden ser immensament útils per a aclarir els moviments en la
nostra ànima i psique.
Hi ha maneres de ser un aprenent de místic sense
necessitat saber molt de misticisme perquè només ens basta d'entregar-nos més
conscientment i deliberadament a la pràctica de moltes coses quotidianes que
sense donar-nos compte ens satisfan i que ens donen tranquil·litat interior,
com cuidar les plantes, donar llargs passejos, escoltar música, compartir un
bon vi i una conversació amb la família o els amics, visitar una persona que
està malalta, o inclús dedicar-nos a un passatemps que trenque sanament les
nostres ocupacions diàries.
En fi, si ho pensem un poc nos en adonarem que
qualsevol de nosaltres que estiga verdaderament equilibrat i assenyat sabrà que
té un toc de bogeria.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario