“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
El sol ha començat el seu lluminós treball a les
06:52 hores i acabara a les 21:02, en un dia que esperem no siga tan calorós
com el d'ahir, perquè encara que el dita popular diu que “mai tarda qui
arriba”, és millor que l'estiu no arribe tan prompte.
Ahir a la vesprada, repassant uns apunts em vaig
adonar que ja Plató s'havia adonat del perill que existix quan arriba al poder
un pèssim governant, encara que ell sempre va tindre clar que a través de bones
lleis seria possible controlar amb més o menys eficàcia els danys d'eixe
governant, inclús se li podria destituir.
El problema que endevinava Plató és que les lleis
cada vegada estan més sotmeses, moltes vegades, a la voluntat del governant. De
vegades, perquè mana a base de trampes. En altres casos, perquè compta amb el
suport d'un parlament que canvia les lleis segons el gust del tirà. Ja no hi ha
lleis que no es puguen canviar d'alguna forma.
La idea segons la qual "qui fa la llei fa la
trampa" reflectix eixa trista realitat: la de la força dels ambiciosos
que, sense escrúpols, canvien el que faça falta en les lleis o en les seues
aplicacions per a actuar segons els seus capritxos o segons les seues ideologies
agressives.
Per això resulta tan important establir mecanismes
de control en els Estats perquè no arriben al poder persones perilloses, o per
a evitar al màxim els danys que podrien ocasionar si aconseguiren governar.
Per desgràcia, ni els millors mecanismes són
suficients per a detindre a un mal governant, perquè eixos mecanismes estan en
mans d'hòmens fràgils que poden sucumbir a la por o al suborn.
Per això resulta interessant que en la societat
existisca un percentatge molt alt de persones atentes, que siguen capaçes
d'adonar-se del perill que existix i que estiguen disposades a reaccionar davant
de qualsevol canvi de les lleis a favor dels governants sense escrúpols, perquè
d'esta manera tindrem més espai per a actuar contra eixos governants que poden
arribar a convertir-se en tirans.
La història humana està tenyida de llàgrimes i sang
provocades per governants ambiciosos, obcecats, egoistes, faltats del respecte
als principis bàsics de la justícia i la veritat. Una història que també s'esta
vivint ara en molts països, tal vegada massa països per a trobar-nos en el
segle XXI.
Segurament també en el futur hi haurà nous mals
governants capaços de provocar molt de dany. Però esperem que també hi haja
molts funcionaris honestos i milers de persones del carrer disposat a defendre
bones lleis que garantisquen la justícia i la pau que tant necessitem. Anem a
intentar-ho.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario