“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ja estem preparats per a recrear-nos este cap de
setmana, que podrem començar quan el sol comence el seu camí a les 06:46 hores
i que podrà continuar amb la seua absència a partir de les 21:09 hores, i és
que la nit d'un dissabte és una part fonamental de tot bon cap de setmana.
No hi ha més remei, estem en eleccions i he
d'escriure, una altra vegada, sobre política. Estic rodejat d'activitat
política i de debats, que em fan posicionar-me sobre algunes qüestions i és ací
on comencen no sols els meus dubtes sinó també les de molta gent.
M'estic donant compte, per exemple, que no es té
clar que drets cal defendre. Els drets de qui estan protegits? Hi ha una gran
confusió encara que puga paréixer el contrari: Com fa una societat per a actuar
de mediadora entre els interessos enfrontats de diverses persones? Hi ha tanta retòrica en els nostres polítics sobre
la protecció dels drets humans i inclús de la llibertat de les
persones que no tenim clar que ens volen dir: què succeïx si una persona o grup
desitja fer quelcom que s'oposa directament als valors o interessos d'altres
persones? Com decidix la societat qui
"està en la veritat" o què
"llibertat d'elecció" protegirà?
Podem prendre molts exemples, només hem d'escoltar
els debats polítics i prestar un poc d'atenció. Com determina una societat quina llibertat d'elecció salvaguardarà i
quina coartarà? Si
es tinguera com a referència el bé comú no seria difícil, tampoc ho
seria si es tinguera una idea compartida sobre el que és una bona vida per a
l'home, però si no es té tot açò clar és fàcil que estes preguntes no es
resolguen de manera justa.
Si observem veurem que els grups que defenen
diferents idees s'organitzen per a protestar. Cada un dels seus estrategs intenta influenciar en
l'opinió pública. S'assumixen compromisos, es fan acords i alguns
hauran de renunciar a més coses que altres.
No obstant això, hi ha quelcom clar en tot eixe procés: No es protegixen els "drets" de tots. Al final, la mera determinació sobre què són els
drets humans i quins drets i de qui es protegixen, és quelcom completament
arbitrari que es resol amb una votació.
Si rasquem en moltes propostes podrem trobar-nos
que el que s'esta promovent és al propi jo autònom i posant èmfasi en la
llibertat que tenen les persones per a fer el que vullguen amb les seues vides.
No obstant això, inclús si es promociona el propi jo en forma absoluta, les
persones continuaran entropessant-se amb altres que tenen opinions diferents i
interessos oposats que acabaran posant en risc les seues metes. I estos interessos contraris no es resolen
fàcilment des d'una perspectiva en què tot és relatiu.
En compte d'apel·lar al sentit comú i a una norma
moral de la qual tots som responsables, tendim a abordar estes situacions a
través de l'excessiva fermesa, de la manipulació i els jocs de poder. En compte de veure el nostre proïsme com algú a
què estem units en la lluita per un objectiu en comú, el veiem com un obstacle
per als nostres propis desitjos i la nostra forma de vida. D'esta manera, arribem inevitablement a no voler
saber res dels altres. Tots els altres seran considerats com a enemics de què
haurem de defendre'ns. La societat es convertix en un conjunt
d'individus que es col·loquen uns junt amb altres sense crear vincles
recíprocs: cada u desitja imposar-se independentment als
altres i de fet pretén que els seus propis interessos prevalguen sobre els
altres.
De cara a estos interessos en competència, no pot
protegir-se la llibertat de tots. Ha
d'assumir-se alguna sort de compromís. Desapareix tota referència a valors
comuns i a una veritat absoluta per a tots, llavors tot és pactable, tot és negociable: Inclús el primer dels drets
fonamentals, el de la vida.
Una vegada que els drets humans se sotmeten a
negociacions, els membres més dèbils de la societat es trobaran a mercé dels
més poderosos. Per exemple, quan els governs democràtics moderns neguen els
drets humans bàsics dels xiquets per nàixer i dels ancians, serà un grup en
particular de governants polítics o inclús la majoria de les persones els que
decidiran qui gaudiran dels drets humans i qui no.
D'esta manera, la definició de drets humans no es
basa en el bé de les persones o en el bé de la societat, sinó en els interessos
dels que es troben en el poder -ja siga que es tracte de líders governamentals
poderosos o d'aquells que tenen capacitat per a formar l'opinió pública i per a
exercir influència en el procés polític.
Els “drets” deixen de ser tals perquè no estan ja fonamentats sòlidament en la
inviolable dignitat de la persona, sinó que queden sotmesos a la voluntat del
més fort. D'esta manera la democràcia, a pesar de les seues
regles, va per un camí de totalitarisme fonamental.
Hi ha molt a dir sobre estos temes perquè hui en
dia tots tendixen a pensar que poden fer el que vullguen amb les seues vides i
ser persones moralment bones en la mesura que no ferisquen ni limiten les
decisions dels altres. No obstant això, ens hem de donar compte que açò és una
gran il·lusió ja que ens oblidem com estan d'entrellaçades realment les nostres
vides.
Al final, si ho pensem nos en adonarem que tots ens
trobem units en solidaritat pel que eixa mateixa solidaritat ens exigix d'una
manera o un altra sacrificis pels altres.
I esta és la qüestió: sacrificar-se fins on?
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario