“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui el sol eixirà a les 06:53 hores i s'amagarà a
les 21:01 hores, en un dia que dóna el tret d'eixida d'una nova campanya
electoral, així que tornarem a començar.
Tornarem una altra vegada a veure la incomprensió
entre els diferents partits, a les idees extremes o exagerades que
s'encarregaran d'enredar i crear confusió, amb este pati, resultarà una altra
vegada molt complicat veure possibles acords perquè ningú es fiarà de
ningú.
Després del vist en la passada campanya, veig que
més que la impossibilitat de comprendre'ns, està la impossibilitat de sentir,
perquè tots pareixen tindre un cor de pedra. L'extremisme sectari i la
violència caminen per tots els llocs sobrats de desamor. No estaria gens mal
que s'escoltarà un poc més la veu dels moderats i s'intentarà frenar eixe
cercle viciós dels prejuís i incomprensions que alimenten l'extremisme i la
violència.
Anem cap a un món cada vegada més globalitzat i per
tant un món que es convertirà també en més homogeni, i on serà necessari que la
llibertat i la moderació siguen les pautes que s'ha de seguir. Convindria
subratllar la importància que la societat, i en especial els jóvens,
comprenguen que els que criden més alt o actuen de manera més provocativa no
solen representar els verdaders sentiments dels que diuen defendre.
Això de traure pit i plantar cara,
incomprensiblement, és el pa nostre de cada dia. Hi ha una joventut altiva que
es concentra els caps de setmana per a donar-se unes festes a base d'alcohol i
de drogues per les places, en part amb el consentiment dels seus pares que
solen ser els que paguen esta absurda diversió. La conseqüència salta a la
vista. No cal ser cec. Trenquen el que els dóna la gana i deixen tota el fem
escampat per qualsevol part. I, si els dius alguna cosa, et miren
despreciativament. En suma, que fa la impressió que tenen tots els drets i cap
deure. No paguen ni un plat trencat. Si l'estabilitat educativa va pel camí que
va no veig jo com es pot educar a eixa joventut. Què m'ho expliquen.
La falta de comprensió que patim actualment i la
vivor dels extremismes que suportem, fa que ens estiguem movent en un terreny
perillós. Pense que caldria donar-li un gran impuls a la trobada entre les
diferents formes de veure la societat, el que comportaria l'enteniment d'unes
regions amb altres i d'uns partits polítics amb altres.
Només la moderació i la saviesa ens obriran el camí
a la convivència. Sens dubte, el llenguatge de la incomprensió i la cultura
dels extremismes, sobre els quals gravita un pes important dels conflictes
actuals, hauríem de desterrar-los o soterrar-los, tant per la divisió que
provoquen com per la seua forma de ruptura.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario