viernes, 20 de noviembre de 2026

Bon dia!!!

 


Per culpa de les pròximes eleccions estic mirant els diferents programes electorals de molts partits i m'adone que tots posen com a objectiu principal defendre alguna causa justa.

Uns posen l'accent a protegir la vida, uns altres en els drets dels marginats. Els cal posen l'èmfasi en la defensa de l'educació, de la sanitat i fins i tot de l'ecologia. I així una llista enorme de causes tan justes com necessàries.

Cada un buscant un matís diferent per a tindre una senya d'identitat pròpia. Com més mire, més m'adone d'una realitat: cap s'adapta a l'ideal que jo busque. Almenys amb el qual qualsevol persona creient en els seus totals somia per a una societat justa.

Em resulta curiós que com més busque, la meua indecisió creix. Si a més afig el factor cristià, el problema es torna encara més complicat. Per això no he d'oblidar-me de dos coses interessants.

Els partits polítics són reflex del que tenim en la nostra societat. I m'he d'adaptar a esta situació. No obstant això, tinc alguna cosa a dir en política. No necessàriament participant en la carrera electoral, sinó adonant-me que això sí que va amb mi. El meu compromís passa per ser actor i no un simple espectador.

I, sobretot, a diferència d'altres modes d'entendre el món, tinc llibertat de consciència. Per molts condicionaments externs i interns, prejuís o idees preconcebudes hi ha un punt en què decidiré jo només. He de fer l'esforç d'exercir la meua llibertat en majúscules i passar per la meua consciència, una vegada i una altra, quina papereta –sempre imperfecta– s'ajusta més al que busque en una societat justa. Això sí, no val tot.

jueves, 19 de noviembre de 2026

Bon dia!!!

 


Porte dies repetint el tema, però és que estem en campanya electoral i els objectius que tenen molts dels nostres polítics determinarà, amb major o menor encert, l'esdevindre de la nostra societat durant els pròxims anys. I davant este intens panorama, m'enfronte al dilema de l'urna, perquè no sols no soc alié a la realitat, sinó que estic cridat a comprometre'm amb ella i a col·laborar amb l'objectiu d'aconseguir una societat millor, enmig d'este món tan complicat. Per això, em recordaré en veu alta alguna consideració que no he d'oblidar a l'hora d'anar a votar.

No hi ha cap partit polític que s'ajuste a la meua creença al 100%. Si revise programes, trajectòries, decisions, assoliments, discursos, paraules i obres, puc comprovar que cap se cenyix totalment –ni molt menys– a aconseguir el bé comú. L'objectiu d'aconseguir el bé comú és moltíssim més valuós que un programa electoral i que un partit polític. I no tot val.

Per descomptat que cap partit és perfecte, i tampoc satisfarà totes les meues necessitats. La política, tots els sabem, és un art tan necessari com imperfecte. Cap institució és perfecta perquè són estructures humanes. Això convé que no ho oblide, perquè el sentit comú em porta a reconéixer un constant joc de bons i dolents, blanc i negre, vencedors i vençuts. No, no existix el partit perfecte, per molt que els partits polítics el puguen vendre així i el màrqueting electoral em faça pensar d'esta manera. I si és així, millor que estiga atent.

També em resulta important recordar que he de votar en consciència. I això és probablement el més revolucionari respecte a les ideologies d'alguns partits polítics, que no els agrada que pense per mi mateix. Enfront d'un món i a molts missatges que em diuen el que he de fer, opinar i per descomptat votar, la meua intenció és que l'he de fer a través de la meua llibertat de consciència. No és fer el que em dona la gana ni votar de qualsevol manera, és decidir de manera personal a través de l'experiència, la raó i el meu sentir, contrastant el bé i el mal i reconeixent la veritat i la mentida.

No és fàcil, però pensar d'esta manera, encara que alguns no ho creen, és actuar com a adults madurs, molt més del que alguna gent es pensa.

miércoles, 18 de noviembre de 2026

Maratón de Valencia. Día 63

 

Es posible que haya exagerado un poco al escribir sobre la esencia de la maratón y que haya acabado diciendo mis verdades sobre el ser de mi maratón. Es posible, y que el Cielo me perdone, que intentará ser original, y que se me critique por eso, y, sin embargo, me alegro porque he conservado mis verdades: pero he descubierto, no que no fueran verdades, sino simplemente que no eran solo mías. Cuando creía que estaba solo, en realidad estaba en la ridícula posición de estar apoyado por la inmensa mayoría de maratonianos.

Puede ser que a alguien le entretengan estos apuntes. Puede ser que diviertan a un amigo o a un enemigo leer como veo y siendo el maratón y el largo camino que he recorrido para entenderlo de este modo, cuando me hubiera bastado un almuerzo o un café con un maratoniano. Si alguien se entretiene aprendiendo como el correr y entrenar una Vuelta a pie, pueden producir una adicción a esta locura que es la maratón, posiblemente encontrara interesante no solo estos apuntes sino toda la colección.

A pesar de todo hay una división razonable en todo esto. Yo he escrito muchos de estos apuntes en este blog, y nada en la tierra me induciría a leerlo. Estas entradas se ocupan únicamente de mostrar el hecho real de que el maratón es la mejor raíz para alimentar y sujetar todo un mundo personal de la carrera a pie. No pretende discutir la cuestión, muy fascinante pero bastante diferente, de cuál es la mejor distancia para a un corredor popular.

Me he visto obligado por mero espacio a limitarme a lo que he sacado de mi experiencia; no toco el asunto tan discutido entre los corredores, de donde y como aparece este fenómeno de la locura por los maratones. Esto no es un tratado sobre el maratón, sino una especie de autobiografía desaliñada. 


Bon dia!!!

 


No tinc dubtes que ens trobem en un temps de crisi i esta impressió s'engrandix en estar envoltat estos dies d'una propaganda electoral que em mostra tota la indignació, inestabilitat, de salve's qui puga, de a mi que no em toquen, de generositat, de dubtes, egoismes, confusió, mentides, passió, jo ja tinc bastant amb el meu, de migrar, de veritats que fan mal, fragilitat… en estes dates, és quan més llibertat necessite.

Sempre he dit que la paraula llibertat mai és del tot innocent, però en estos dies d'eleccions, menys si cap. He de buscar la llibertat per a arribar al 29 de novembre votant en plena consciència, votant, encara que siga amb el nas tapat. Cada un s'ha de preguntar quina és la millor manera de trobar la llibertat. Pot ser que siga llegint, escoltant, debatent, buscant el silenci, preguntant o confirmant els nostres valors i creences, perquè els que no poden decidir per nosaltres són els missatges de la por ni de la ràbia, que serà del que m'òmpliguen el cap i el cor.

És clau per a la vida viure com es pensa, en cas contrari pensarem igual que vivim, és important per a caminar pels carrers en el dia a dia, és clau per a votar en consciència i que ningú et lleve la teua llibertat. Això sí, cal repetir una vegada més, votar només és un instrument més del que participar com a ciutadans, però no l'únic, i pot ser que ni tan sols el més important.

martes, 17 de noviembre de 2026

Maratón de Valencia. Día 62

 


Los que el próximo 6 de diciembre vamos a correr la maratón y ya lo hemos hecho en distintas ocasiones sabemos que vamos a experimentar una variada gama de emociones: euforia, dolor, duda, frustración, determinación y, finalmente, un inmenso sentido de logro y satisfacción. 

Si a estas emociones le añadimos una cosa tan necesaria como la disciplina, el sacrificio y la dedicación, veremos que además de mejorar nuestra condición física fortalecerá la mente y el espíritu. Y es que cada sesión de entrenamiento que nos lleva al maratón se convierte en una oportunidad para aprender sobre sí mismos y crecer como personas, y nos enseña a no rendirnos ante la adversidad, a seguir adelante, paso a paso.

Todo el anterior nos hace sentirnos como integrantes de una tribu, de una comunidad única que se mantiene unida por un objetivo común. Lo que hace que exista un apoyo mutuo entre todos sus integrantes, con consejos y camaradería que son fundamentales para superar los desafíos de la carrera. El maratón crea un sentido de comunidad entre los corredores, voluntarios y espectadores. Uniendo a personas de todos los orígenes y edades.

Acabar un maratón es un logro significativo que produce una gran sensación de orgullo y satisfacción. Es una prueba de que, con la determinación y la preparación adecuados, se puede superar cualquier obstáculo. Es mucho más que atravesar la línea de meta. Es un viaje de autodescubrimiento que nos enseña sobre nuestras fortalezas y debilidades. Es una oportunidad para desafiarnos a nosotros mismos y salir de nuestra zona de confort. Y, sobre todo, es una experiencia.

La vida, como el maratón, está llena de altibajos. Habrá momentos en los cuales nos sentiremos fuertes y motivados, y otros en los cuales nos veremos tentados a abandonar. Pero igual que en una carrera, lo importante es no rendirse y seguir adelante.

La esencia del maratón radica en la capacidad de superar nuestros propios límites y en la busca de la excelencia personal. Es una experiencia que nos transforma y nos deja una huella imborrable.


Bon dia!!!

 


Ja estem tots assabentats, el pròxim 29 de novembre, tindrem l'oportunitat d'acudir a les urnes. En estos temps de desencantament, polarització, i escandalo constant, formar part de la vida pública acudint a votar continua sent una de les formes més concretes de contribuir al bé comú.

No es tracta només d'exercir un dret en anar a votar. És també assumir una responsabilitat. Les decisions que es prenen en un govern i en les institucions afecten als jóvens, a les persones majors, a les famílies, als qui busquen ocupació, als qui migren a la recerca d'un futur millor i als qui es troben en situació de major vulnerabilitat. Quan votem, no podem triar només pensant en nosaltres mateixos; sinó també en quin tipus de societat volem construir junts.

No n'hi ha prou amb desitjar un món més just, més humà o més fratern. En una certa manera tenim l'obligació a comprometre'ns activament per a fer-ho possible i unes eleccions generals és una d'eixes formes de compromís. Acudir a votar suposa reconéixer que formem part d'una societat i que la nostra decisió té conseqüències per als altres.

Ara quan la política genera frustració o cansament, podem sentir-nos inclinats a la desolació. No obstant això, és una oportunitat per a modificar eixa desolació des d'una esperança que no ens porta a retirar-nos de la vida pública, sinó a involucrar-nos en ella amb responsabilitat i confiança.

Per això, de cara a este 29 de novembre, fem un esforç per informar-nos, reflexionar i participar. Votem amb consciència, pensant en el bé comú i en els qui més necessiten ser tinguts en compte. I animem també a altres persones a fer-ho. Perquè una democràcia més forta es construïx quan tots participem. I perquè, en el fons, votar és també una manera de cuidar al nostre proïsme i de posar l'amor més en les obres que en les paraules.

lunes, 16 de noviembre de 2026

Maratón de Valencia. Día 61

 



Es imposible analizar en estas breves reseñas lo que significa la maratón para muchos corredores, buscar la esencia de la maratón es complicado cuando se trata de una casa con tantas habitaciones. Por eso solo se trata de expresar, de dar voz a una pregunta que surge en cada maratoniano y que no deja de aparecer por muchas maratones que se tengan en las piernas: ¿Qué es esa cosa tan extraña, tan irreal y a la vez tan presente? ¿Qué es eso tan distante de nuestra vida habitual, y, sin embargo, tan capaz de tocar tan profundamente lo más íntimo? ¿Qué es tan superfluo ante todos los criterios prácticos, y, sin embargo, tan imprescindible para todo aquel que en su vida ha penetrado por una sola vez?

La respuesta, solo puede consistir en un esbozo de respuesta.

La esencia de una cosa es el conjunto de sus características fundamentales, permanentes, invariables y comunes, es decir recorrer 42195 metros sería la esencia del maratón, es lo que tienen en común todos los maratones. Ahora bien, entre las características esenciales nunca encontramos la del ser de nuestro maratón. Así, la esencia de un maratón es la de ser una carrera de 42195 metros que se hace corriendo a pie, pero no pertenece a su esencia el hecho de ser nuestro maratón. El maratón puede existir sin ser nuestro maratón, pero no al contrario.

Cada uno de nosotros llegamos o llegaremos al maratón de una forma distinta, lo cual hace que tengamos una forma propia de vivirla, puesto que es mucho más que una simple carrera de larga distancia. Es una metáfora de la vida, y no hay dos vidas iguales, una búsqueda de límites y un viaje hacia el interior de un mismo.

Los motivos que tenemos para empezar a entrenarla se convierten al cabo de unos días en un objetivo personal, prioritario. Ya sea mejorar nuestro tiempo, atravesar la meta o simplemente acabar, puede ser para superar un miedo, conseguir una meta personal, honrar a alguien o simplemente porque estimamos la carrera a pie. Cada corredor tiene su maratón. No importa si soy un atleta experimentado o si estoy empezando, la meta es siempre la misma: los 42196 metros.

Bon dia!!!

 


El 29 d'este mes votaré i, he estat pensant en, quant del meu pensament me l'he inculcat jo mateix?

He arribat a la conclusió que moltes vegades vaig massa de pressa. Llig un titular i reaccione. Veig un vídeo i tinc una opinió. Escolte a algú que pensa com jo i done per fet que té raó. A vegades fins i tot discutisc sobre una política sense haver llegit la proposta concreta.

No crec que el problema siga que es tinguen diverses opinions. El problema és que potser no estic perdent el temps necessari per a formar les meues. I, per a mi, això planteja una cosa encara més complicada. Des d'on comence? Des del que diu el meu grup d'amics? Des del que diu el polític de torn? O des d'una consciència capaç de buscar sincerament la veritat?

Potser, abans de preguntar-me a qui votar, hauria d'aprendre a fer una cosa molt més difícil: parar, guardar silenci, pensar, escoltar, i llavors respondre

Perquè potser no se'ns demana que tinguem una resposta per a tot, sinó que busquem la veritat amb honestedat.

I, enmig de tant de soroll, això pot ser ja una forma de llibertat.

domingo, 15 de noviembre de 2026

Bon dia!!!

 


Estem ja ficats en campanya electoral i em sembla que estem parlant massa malament dels polítics, tot ens sembla que és culpa de la política i dels polítics i el problema pot ser que es trobe al poble. I és que si no hi ha poble no pots tindre política o pots només tindre la política del domini. I el problema que jo veig ara és reconstruir el poble, i ací la política ajuda, però hi ha també altres coses, cal crear comunitats i tindre el valor de donar i tindre confiança en els que proposen una vida autentica.

La majoria de les persones pensen que el millor sistema es troba a prendre el poder i des de dalt cap avall canviar-ho tot. Però això és un error. Cal fer-ho al revés, hem de ser diferents i actuar des de baix cap amunt per a crear una nova política. I, és que: Com actuen els polítics? Estudien les enquestes i els sondejos i ens diuen el que volem sentir. Però moltes vegades el que volem sentir no és veritat.

És bo veure els sondejos i les enquestes per a saber el que la gent pensa, però després cal tindre el valor de dir la veritat davant de la gent. I si volem complir els nostres desitjos el camí a seguir és el del compromís, del sacrifici i del treball. Però hui no és així, quasi tots els nostres polítics tenen un problema que sobreïx sobre els altres: tindre un escó per al pròxim parlament. I estan disposats i preparats per a dir el que el poble vol sentir, que no és la manera de fer el que la societat realment desitja en el seu cor. És la manera de perdre's.

El poble no és una cosa que està o no està, el poble és un procés, un conjunt de processos. Cal activar molts d'estos processos. Construir una consciència social i actuar a partir d'ací. L'Estat no crea la societat, és la societat que crea l'Estat. Hem d'aprendre a ser eixa societat i unir-nos amb els que ja estan construint eixa comunitat en la qual es reflectixen els nostres ideals.

Lamentar-nos contra els que estan a dalt és sempre una cosa fàcil, però no cal posar massa esperança en això. El problema radica en què estic fent jo. I buscar el coratge de demanar ajuda, el coratge d'ajudar. Cada un de nosaltres sols no som res, però junts som poble.

viernes, 13 de noviembre de 2026

Bon dia!!!

 


No recorde ara qui ho va dir, però vaig llegir en algun lloc que tot el que existix mereix morir.

I si eixa frase tinguera raó Per què mereix morir? L'única explicació que jo li veig a estes hores de la matinada és que el desig que jo tinc és un desig sense fi i que tot el que existix no em dona una satisfacció adequada per al meu desig. Si jo mire tot el que m'envolta i m'agrada amb insatisfacció i amb ressentiment perquè no és la resposta adequada al meu desig. Llavors el que faig és obviar-ho o, si em concentre en el meu desig més profund, la meua relació amb el món és una relació negativa. Com pot ser positiva si no he trobat res que val la pena? Que val la meua vida?

És possible trobar una manera d'assaciar eixe desig en el cristianisme, però només es pot veure practicant-lo, el que succeïx és que moltes persones no troben resposta en cap lloc. Una gran part de la nostra joventut té desitjos i no tenen un camí cap a ells i d'ací ve que es tornen violents, perquè reaccionen quan es pregunten: Quin dret tens tu de ser feliç si jo soc tan infeliç?

Ens trobem amb una altra possibilitat i és que moltes persones opten per la indiferència, és a dir reduïxen el seu desig. I és que, si tenen la força per a viure amb intensitat el seu desig, que cal no oblidar que sempre és un desig de felicitat plena, s'adonen que viuen desesperats. I eixa persona per a obviar que està desesperada ha de reduir el seu desig. I al final ens trobem davant una generació que viu reduint el seu desig.

I quan eixes persones s'adonen de la grandesa del seu desig es desesperen i ixen al carrer i destruïxen el que troben. És això dolent? Per descomptat. Però cal entendre per què. Els bojos no tenen raó, són bojos, però tenen raons. I si no entens les raons de per què es van tornar bojos, mai els podrem ajudar.