Bon dia!!!

 

Els motius que estan causant les grans protestes i manifestacions no són irresolubles, no obstant això, és necessari que comprenguem el que ens ocorre a cada un de nosaltres, sinó, ens dedicarem a posicionar-nos d'un costat o un altre.

Hem de veure on es troben les injustícies que crea el poder i des d'ací començar a solucionar els problemes. Un de les inclinacions injustes del poder el podem trobar en un sistema econòmic en el qual hem acceptat el preu com a únic indicador útil per a definir un valor i construïm les polítiques públiques sobre eixa base. No hi ha res dramàtic en això, és una cosa totalment donada per descomptat.

En este cas no es tracta de canviar-lo ni d'oblidar este sistema, al contrari, el que se li demana és que resolga. Quan es realitzen estes protestes no s'arremet contra la democràcia, no es qüestionen les promeses dels Estats Europeus, no es tracta d'una revolta antisistema.

En el fons, els manifestants es prenen molt de debò la democràcia, més de debò que les mateixes institucions que els representen. Si la democràcia promet pau, drets humans, llibertat d'expressió i dignitat en el treball, vivenda, però després no complix, hi ha un problema d'aplicabilitat dels seus propis principis.

És el moment de la política, d'això no hi ha dubte, però també és el moment d'aprofundir en les preguntes que genera el món en el qual vivim.

Maratón de Valencia. Día 52

      Una de las condiciones del éxito en un entrenamiento para la maratón es considerarlo como un trabajo. Quizás no sea para tanto, pero es claro que una de las características de un buen entrenamiento es el trabajo que tenemos que hacer para mantenerlo.

 Existe la idea, muy extendida, que lo básico y consustancial a la carrera a pie es disfrutar siempre corriendo. Según esta idea, un entrenamiento funciona mientras funciona la sensación de placer y un indicador que el entrenamiento de maratón es un éxito sería el nivel de satisfacción. Cuando se deja de sentir la sensación de bienestar en el entrenamiento, el maratón pierde su sentido y lo mejor es abandonarlo. Siguiendo esta idea, luchar para mantener el entrenamiento en contra del que dicta el sentimiento de goce sería de hipócritas.

 A partir de ese momento muchos corredores empiezan a buscar en otras distancias lo que no encuentran en la maratón. En vez de concentrar su atención y esfuerzo en recuperar o reconstruir ese objetivo que nos hemos marcado en el maratón se dejan llevar por el que da placer o de lo más fácil, empiezan por sentirse como víctimas y buscan consuelo en otras distancias. Tal vez lo que existía no era un objetivo realista sino solo pasión para correr el maratón.

 Un entrenamiento para la maratón donde lo más importante o lo fundamental sea disfrutar corriendo, es muy débil y puede explicar, en parte, el alto índice de fracasos y desilusiones en la maratón.

 Un entrenamiento tan largo como es el del maratón y que afecta tantos aspectos de la vida social de las personas como son la cantidad de horas de entrenamiento no puede estar sustentado sobre una cosa tan frágil y quebradizo como son los sentimientos de disfrutar. Téngase en cuenta además que los sentimientos de placer, por su misma naturaleza, son oscilantes y sujetos a subidas y bajadas que en la mayoría de los casos no dependen de la voluntad de un mismo.

 Los sentimientos dependen de numerosos factores internos y externos al hombre y a la mujer. Factores como por ejemplo la climatología, el cansancio, los desarreglos hormonales, el estrés, etc. hacen que varíen nuestros sentimientos de gusto y estados de ánimo.

 El entrenamiento de maratón tiene que estar constituido sobre algo un poco más sólido, una gran fuerza de voluntad.

Bon dia!!!

 

A això d'ahir, afegiria que una altra cosa que em crida l'atenció de totes eixes protestes és que no són els més pobres, sinó una classe mitja-baixa la que comença a protestar. La violència d'algunes d'estes protestes no em sembla que tinguen una justificació ideològica, no hi ha una raó concreta que porte a destrossar els carrers. Jo, sincerament, no sabria molt bé què dir-li a una persona que protesta d'esta manera; sent que tot sonaria a sermó.

Pense que estes protestes reflectixen un malestar, fins i tot pot ser que positiu. Les reivindicacions que es plantegen per exemple a Espanya per la vivenda tenen la seua base. El fet que hi haja una mobilització que denuncie este tipus de problemes no el veig com una cosa negativa. El que no entenc és la consternació que susciten en l'opinió pública, com si fora una cosa absurda. Este sentiment d'insatisfacció sí que ho entenc.

Si hui es manifesta tot este descontentament, significa que no sorgix hui i que porta temps bullint. En totes estes imatges no veig capritxos. No es pot dir, per exemple: Què no són ells qui per a protestar? el que seria un juí molt parcial. Intentar etiquetar este fenomen és una altra manera de quedar-se en la superfície, igual que la mera repressió, ja siga física o intel·lectual. No són vies suficients per a respondre a una reivindicació tan humana.

No tinc més remei que preguntar-me si tot este moviment, tota esta devastació que es produïx en les protestes, així com les protestes pacífiques, servixen per a construir alguna cosa o si, una vegada passat el moment cim, només caldrà arreplegar els trossos, sense cap benefici real.

Maratón de Valencia. Día 51.

 

Voy a mostrar hoy cuales están siendo los tiempos y los en las series de los entrenamientos que estoy realizando para la maratón de Valencia.

500 metros: 2’ 42’’.

400 metros: 2’ 10’’.

800 metros: 4’ 32’’.

1000 metros: 5’ 42’’.

3000 metros: 17’ 6’’ a 5’ 42’’.

5000 metros: a 5’ 49’’ el km.

De 20 a 25 km: a 6’. Ritmo de Maratón.

De 25 a 28 km: a 6’ 11’’.

Carrera media: a 6’ 36’’.

Largo: a 6’ 54’’.

Ritmo de recuperación: a 7’.

En el caso de la maratón los porcentajes que utilizo para calcular los ritmos, siendo el 100% el ritmo de maratón son los siguientes:

100 m al 120%.

200 m al 118%.

300 m al 115%

400 y 500 metros al 110%.

1000 y 2000 metros al 105%.

5000 metros al 103%.

La carrera media lenta al 90%.

El largo al 85%.

Fondo lento al 80%.

Estos son los números con los que me voy a enfrentar a la maratón, ya veremos el resultado.

Bon dia!!!

 

Estic veient en els periòdics que les protestes estan sacsejant Europa, he d'aclarir que quasi totes d'una forma pacífica, la qual cosa em porta a preguntar-me per què esta societat ix a protestar. Podria contestar amb una llarga sèrie de motius polítics i encara que siguen estos els que les inicien, no són la resposta completa.

Sense entrar en la violència que es veu en les telenotícies i que ocupa els titulars, veig que no apreciem els verdaders motius que les posen en marxa.

Segons ho veig, cada dia ens acostem un poc més cap a eixe punt d'inflexió que ens fa saltar. Però en els mitjans quasi ningú es pregunta pel significat de tot això. Recapacitem per sectors estancs i veiem un enfocament diferent en cada país europeu: a França es parla de l'educació, a Espanya del dret a la vivenda i a Itàlia del cost de la vida.

Són qüestions tan àmplies i comunes que podem perdre el rumb. Més enllà d'això, es percep un gran malestar que alguns reduïxen a la protesta, mentres que uns altres ho aprofiten. I són pocs els que es pregunten: d'on ve este malestar? I demà, una vegada que tot això haja acabat, què fem? Quin és el següent pas? Este debat brilla per la seua absència.

Una altra cosa que em crida l'atenció és la coincidència de les protestes, el fet que s'hagen desenrotllat mobilitzacions en diversos països europeus és significatiu. Em sembla que totes estes manifestacions es deuen en gran part a la crisi de l'Estat, que per tant és també una crisi d'Europa. Un Estat fort hauria de protegir els àmbits que es reclamen: l'educació, la vivenda, la dignitat del treball. En canvi, l'Estat actualment és feble just on és necessari.

Plantege per als pròxims dies una pregunta: com ho resolem?

Bon dia!!!

 

He vist que hi ha una moda que m'anima a convertir-me cada dia en despertar-me en la meua “millor versió”. Ja sé que com a lema sona molt bé i no obstant això en intentar seguir-la em ve al capdavant una pregunta; Com era la meua versió anterior? i per què mereix que la menyspree.

Tinc quasi la seguretat que la meua vida no té com a objectiu principal que em confeccione a mi mateix, sinó a rebre una vida que ja té valor abans que comence a millorar-la.

Tots eixos mètodes d'autoajuda veuen a la persona com un projecte que espera convertir-se en una obra definitiva mitjançant una sèrie de disciplines cada matí. Esta clar o almenys a mi m'ho sembla que és important l'esforç, el domini propi i la virtut.

I, no obstant això, hi ha una diferència molt gran que modifica tot este tema: cal millorar no per a meréixer ser estimats. Cal millorar perquè ja som estimats.

Quan sentim que el perfeccionament personal es convertix en el fonament de la nostra dignitat, qualsevol desengany aconseguix proporcions d'una ansietat descontrolada. Perquè, si no hem complit la nostra rutina, perdent pes, aprénent xinés, fet exercici 30 minuts, sentim que una cosa imprescindible ha eixit malament.

Una vida bona no és necessàriament una vida impecable. És una vida que aprén a estimar.

No és dolent que l'autoajuda estiga recomanant orde, exercici, silenci o disciplina. Tot això pot ser magnífic. El problema apareix quan confonem eixos mitjans amb el sentit de l'existència.

Perquè estarem d'acord tots que un pot alçar-se a les cinc, córrer deu quilòmetres, escriure els seus objectius, beure dos litres d'aigua i seguir sense saber per a què viu.

Maratón de Valencia. Día 50.

Bueno ya estoy en la parte final del entrenamiento para la maratón, estoy en lo que podría denominar la parte conclusiva, tengo que determinar bien mi ritmo de maratón, así que, durante este escaso mes, todo debe de estar encaminado a asegurar bien el ritmo de maratón, ya hace cuatro semanas que lo estoy intentando, pero ahora ya empieza a ser determinante el conseguirlo. En condiciones normales deberían de ser dos meses los

Por lo tanto, mi velocidad debe de estar siempre alrededor del ritmo de maratón, las series y la recuperación estarán unas un poco por arriba y las otras un poco por bajo.

Si lo pienso bien, resulta que en esta fase no me atrevo a decir que voy a hacer series sino más bien carrera a ritmo, podíamos decir que medio, ni muy fuerte ni muy flojo.

 Para esta ocasión he preparado 6 sesiones diferentes de entrenamiento que las repartiré de la manera siguiente:

 En los Medios Maratones dos sistemas.

 — A ritmo de maratón.

 — 3 x 5000 a 102% recuperación 1000 a 90%.

 Los días de “series” otras dos.

 — 8 x 1000 a 103% recuperación 1000 a 95%.

 — 20 x 400 a 103% recuperación 400 a 95%.

 Como veis se trata prácticamente de carrera continua a ritmo un poco por encima y la recuperación un poco por debajo, lo que intento es no ser explosivo en ningún momento.

En fin, ya veremos como resulta. 

Bon dia!!!

 

Un dels temes de conversa al qual més recorrem en les reunions són els consells que ens donen i que donem sobre la qüestió del nostre millorament, ja siga en qüestió de salut física com a mental.

Per exemple, matina, dorm bé, feix exercici, ordena la teua casa, menja sa, ordena la teua ment, pensa en positiu, encara que tampoc massa; accepta les teues emocions, però no deixes que et governen, ix de la teua zona de confort, envolta't de gent que t'aporte, aprén a dir no… I beu aigua, molta aigua.

Vegem, no es tracta que estos consells siguen falsos, quasi cap ho és. El que em crida l'atenció és que són tan verdaders, tan raonables i antics que resulta sorprenent que hàgem necessitat recórrer a internet, a la secció de salut de les revistes i fins i tot comprar algun d'eixos llibres d'ajuda.

La meua mare hauria pogut resumir tota una secció de creixement personal i salut mental en molt poques frases: fica't al llit a una hora decent, sigues bona gent, no sigues vaguo i no t'ajuntes amb qualsevol. Si ens anem un poc més arrere, és fàcil que Sèneca hauria afegit alguna observació sobre el domini d'un mateix i que Aristòtil hauria nomenat una mica d'hàbits i virtuts, i que sant Benito hauria recordat la conveniència d'ordenar el dia entre treball i reflexió.

El tema de l'autoajuda en estos anys, no obstant això, té una característica que la fa molt d'estos dies. La permanent obsessió de convertir la vida en un projecte de millora permanent.

Sembla una broma, però potser explica bastant bé la nostra relació actual amb nosaltres mateixos.

La persona de hui dia ha de monitorar els seus passos, les seues hores de somni, les seues calories, els seus hàbits, les seues emocions, la seua productivitat, els seus pensaments negatius i, si li queda temps, ja si això, viure.

Bon dia!!!

 

Existix el perill de què la nostra societat siga víctima dels seus propis assoliments, els avançaments científics més sorprenents, les gestes tècniques més prodigioses, el creixement econòmic més espectacular, si no s'acompanyen d'un verdader progrés social i moral, es tornen, en definitiva, contra el mateix home.

 Per això l'avançament tècnic, valuós en si mateix, necessita una anàlisi sobre la visió que te del l'home. Si el desenrotllament de la tecnologia avança sense una adequada maduració ètica i social, pot succeir que augmenten els mitjans sense que cresca en la mateixa mesura la humanitat: es “té més”, però no se “és més”, i l'home corre el risc de ser valorat principalment sobre la base del rendiment que oferix.

Cal reconéixer un aspecte decisiu, en molts casos, en el món digital, el control dels generadors de programes, les xarxes d'informació, les dades i la capacitat de càlcul no és prerrogativa dels estats, sinó de grans actors econòmics i tecnològics que, de fet, determinen les condicions d'accés, les regles de visibilitat i les mateixes possibilitats de participació.

Quan un poder de tal magnitud es concentra en poques mans, tendix a fer-se opac i a eludir el control públic, i creix el risc d'un desenrotllament distorsionat que provoca noves dependències, exclusions, manipulacions i desigualtats.

Enfront d'esta concentració de poder en la IA; la dignitat inalienable de la persona, el bé comú, la solidaritat, la justícia social i la subsidiarietat s'han de convertir en els criteris per a jutjar i discernir esta nova situació.

Bon dia!!!

 

Segons veig el món he de fer-me algunes preguntes sobre la nostra època: què estem construint?

La tecnologia està canviant ràpidament la manera d'expressar-nos, les nostres relacions són diferents, les institucions i les formes de poder estan variant la manera en què ens tracten. I crec que per això he de triar en quina forma i amb quin mètode defendré la meua manera de veure el món. No es tracta de decidir sobre el futur com a societat, sinó sobre el present, perquè el vulguem o no la IA i les altres tecnologies que van apareixent ja són part de la nostra vida quotidiana.

Sembla clar que va creixent un moviment que intenta afermar un model tecnocràtic, es tendix a deixar que la lògica basada en l'eficiència, en el control i en el benefici administre per si sol les decisions personals, econòmiques i socials. Això posa de manifest clarament que la tecnologia deixa de ser un instrument ja que, quan la convertim en jutge acaba per establir què és el que s'ha de tindre en compte i què pot descartar-se, deixa de contemplar la naturalesa, els animals, les mars, els boscos, la terra com un regal que hem de cuidar i comencem a veure'l únicament com alguna cosa que podem utilitzar per al nostre propi benefici i a les persones com a engranatges d'un sistema que ha de ser cada vegada més eficaç.

Este model s'ha estés ràpidament en els últims anys, també com a efecte de la difusió de la IA. En si mateixes, les innovacions tecnològiques poden ser una gran ajuda per al desenrotllament humà integral i la cura de la societat. Però, precisament pel seu poder, poden actuar com un accelerador d'eixe model tecnocràtic i, per això, necessiten un nou marc ètic i polític. Més poderós no significa necessàriament millor. En este sentit, crec que la majoria de les persones que creuen és eixe poder de la tecnologia no estan preparades per a utilitzar-lo amb encert.