El grau de civilització d'una població o més
ben dit d'una societat es pot valorar de múltiples maneres, no obstant això, a
mi m'agrada utilitzar la dignitat humana com a mesura. Per exemple, en com
alleuja el sofriment d'una persona.
Sembla clar que tractar el sofriment d'una
persona no ha de consistir a eliminar-la. Mort el gos, es va acabar la ràbia.
Al meu entendre, utilitzar eixe refrany amb les persones que patixen no és un
senyal de civilització. Moltes vegades ens trobem amb malalties que produïxen
no sols un sofriment físic sinó també mental i que resulta complicat alleujar
eixe sofriment. Alguns d'eixos malalts poden desitjar que se'ls avance la mort
perquè veuen en ella la cura per a acabar amb eixe sofriment. Davant estos casos,
pense que en realitat desitgen una altra cosa, no desitgen patir.
Quan algú em diu: “vull morir”, veig un
rerefons darrere d'eixa petició, la majoria de les vegades el que vol dir és:
“vull viure o morir d'una altra manera”. El mode de tractar a eixes persones sí
que demostra el grau de civilització d'una societat.
Moltes vegades no percebem quan es maltracta
la dignitat humana per culpa d'un ús ambigu de les paraules, per exemple:
“interrupció de l'embaràs”, se'ns escapa la verdadera gravetat del que
succeirà. Potser esta manera d'expressar-nos siga un símptoma que les nostres
consciències no estan tranquil·les. Però cap paraula pot canviar la realitat de
les coses: el fet és que es tracta d'una eliminació deliberada i directa, com
vulga que es realitze, d'un ésser humà en la fase inicial de la seua
existència. S'acaba de negar la seua dignitat humana a les persones que anaven
a nàixer.
Podria afegir a eixe ús ambigu de les paraules
la següent: “lleis de mort digna”, que s'utilitza molt en el primer exemple.
Esta terminologia el que fa és usar un concepte erroni de la dignitat humana
per a tornar-la contra la vida mateixa.
Pense que la medicina actual pot mantindre a
la nostra societat sana, però a més hem de ser capazos de crear una societat
compassiva amb els que ho necessiten, preservant la seua vida i la seua
dignitat. Ací és on ens juguem el nostre grau de civilització.









