Bon dia!!!

 

Un dels temes de conversa al qual més recorrem en les reunions són els consells que ens donen i que donem sobre la qüestió del nostre millorament, ja siga en qüestió de salut física com a mental.

Per exemple, matina, dorm bé, feix exercici, ordena la teua casa, menja sa, ordena la teua ment, pensa en positiu, encara que tampoc massa; accepta les teues emocions, però no deixes que et governen, ix de la teua zona de confort, envolta't de gent que t'aporte, aprén a dir no… I beu aigua, molta aigua.

Vegem, no es tracta que estos consells siguen falsos, quasi cap ho és. El que em crida l'atenció és que són tan verdaders, tan raonables i antics que resulta sorprenent que hàgem necessitat recórrer a internet, a la secció de salut de les revistes i fins i tot comprar algun d'eixos llibres d'ajuda.

La meua mare hauria pogut resumir tota una secció de creixement personal i salut mental en molt poques frases: fica't al llit a una hora decent, sigues bona gent, no sigues vaguo i no t'ajuntes amb qualsevol. Si ens anem un poc més arrere, és fàcil que Sèneca hauria afegit alguna observació sobre el domini d'un mateix i que Aristòtil hauria nomenat una mica d'hàbits i virtuts, i que sant Benito hauria recordat la conveniència d'ordenar el dia entre treball i reflexió.

El tema de l'autoajuda en estos anys, no obstant això, té una característica que la fa molt d'estos dies. La permanent obsessió de convertir la vida en un projecte de millora permanent.

Sembla una broma, però potser explica bastant bé la nostra relació actual amb nosaltres mateixos.

La persona de hui dia ha de monitorar els seus passos, les seues hores de somni, les seues calories, els seus hàbits, les seues emocions, la seua productivitat, els seus pensaments negatius i, si li queda temps, ja si això, viure.

Bon dia!!!

 

Existix el perill de què la nostra societat siga víctima dels seus propis assoliments, els avançaments científics més sorprenents, les gestes tècniques més prodigioses, el creixement econòmic més espectacular, si no s'acompanyen d'un verdader progrés social i moral, es tornen, en definitiva, contra el mateix home.

 Per això l'avançament tècnic, valuós en si mateix, necessita una anàlisi sobre la visió que te del l'home. Si el desenrotllament de la tecnologia avança sense una adequada maduració ètica i social, pot succeir que augmenten els mitjans sense que cresca en la mateixa mesura la humanitat: es “té més”, però no se “és més”, i l'home corre el risc de ser valorat principalment sobre la base del rendiment que oferix.

Cal reconéixer un aspecte decisiu, en molts casos, en el món digital, el control dels generadors de programes, les xarxes d'informació, les dades i la capacitat de càlcul no és prerrogativa dels estats, sinó de grans actors econòmics i tecnològics que, de fet, determinen les condicions d'accés, les regles de visibilitat i les mateixes possibilitats de participació.

Quan un poder de tal magnitud es concentra en poques mans, tendix a fer-se opac i a eludir el control públic, i creix el risc d'un desenrotllament distorsionat que provoca noves dependències, exclusions, manipulacions i desigualtats.

Enfront d'esta concentració de poder en la IA; la dignitat inalienable de la persona, el bé comú, la solidaritat, la justícia social i la subsidiarietat s'han de convertir en els criteris per a jutjar i discernir esta nova situació.

Bon dia!!!

 

Segons veig el món he de fer-me algunes preguntes sobre la nostra època: què estem construint?

La tecnologia està canviant ràpidament la manera d'expressar-nos, les nostres relacions són diferents, les institucions i les formes de poder estan variant la manera en què ens tracten. I crec que per això he de triar en quina forma i amb quin mètode defendré la meua manera de veure el món. No es tracta de decidir sobre el futur com a societat, sinó sobre el present, perquè el vulguem o no la IA i les altres tecnologies que van apareixent ja són part de la nostra vida quotidiana.

Sembla clar que va creixent un moviment que intenta afermar un model tecnocràtic, es tendix a deixar que la lògica basada en l'eficiència, en el control i en el benefici administre per si sol les decisions personals, econòmiques i socials. Això posa de manifest clarament que la tecnologia deixa de ser un instrument ja que, quan la convertim en jutge acaba per establir què és el que s'ha de tindre en compte i què pot descartar-se, deixa de contemplar la naturalesa, els animals, les mars, els boscos, la terra com un regal que hem de cuidar i comencem a veure'l únicament com alguna cosa que podem utilitzar per al nostre propi benefici i a les persones com a engranatges d'un sistema que ha de ser cada vegada més eficaç.

Este model s'ha estés ràpidament en els últims anys, també com a efecte de la difusió de la IA. En si mateixes, les innovacions tecnològiques poden ser una gran ajuda per al desenrotllament humà integral i la cura de la societat. Però, precisament pel seu poder, poden actuar com un accelerador d'eixe model tecnocràtic i, per això, necessiten un nou marc ètic i polític. Més poderós no significa necessàriament millor. En este sentit, crec que la majoria de les persones que creuen és eixe poder de la tecnologia no estan preparades per a utilitzar-lo amb encert.

Maratón de Valencia. Día 49

 

Siguiendo con el tema de ayer, hemos visto cómo a la velocidad más lenta que correré cualquiera de estas repeticiones es al 95% que significa esto, cuando mi cuerpo reconozca estos ritmos consumirá glucógeno y cuando lo hacemos más lento consumirá grasas por lo tanto si la velocidad de maratón es el 100% nuestra velocidad quema grasas estará sobre el 92%.

 Ahora ya sabemos lo que significa ese %, pero volvamos al entrenamiento, voy a quemar grasas en las series de 1000 m, ya sé que esto puede resultar raro y estoy seguro que lo es si no miramos el ritmo, las repeticiones de 1000 metros pueden servir para muchas cosas dependiendo del ritmo y de la recuperación, y es aquí donde coloco una variación, llegaré hasta las 10 repeticiones de 1000 me al 92% con una recuperación entre ellas de 200 m, como se ve no parece muy duro, pero ya veremos.

  La tabla siguiente es la que utilizaré para preparar este maratón.

Esta tabla solo me sirve para calcular los ritmos de todos los entrenamientos. Cálculos que voy tener terminados para la próxima sesión de entrenamiento.

110 % = 5’ 24’’

108 % = 5’ 32’’

105 % = 5’ 42’’

103 % = 5’ 50’’

100% = Velocidad de maratón, 6' Km.

97 % = 6’ 12’’

95 % = 6’ 18’’

92 % = 6’ 30’’

90 % = 6’ 36’’

85 % = 6’ 54’’

80 % = 7’ 2’’

Bon dia!!!

 

L'altre dia vaig dir que la solidaritat és un bon principi per a planificar en una societat l'acció social amb la finalitat que els desiguals es convertisquen en iguals i, que la fraternitat és el que permet que els iguals siguen persones diferents. Per tant, la fraternitat és necessària per a establir lliurement uns certs objectius que ens siguen comuns i assegurar que es complisquen unes certes normes essencials.

Dit l'anterior, posaré un exemple amb el qual puc saber si eixos conceptes de justícia social s'estan aplicant en la nostra societat. Mirant en quines condicions estem tractant als migrants, als refugiats i a tots els que són obligats a desplaçar-se a causa de la pobresa, la violència…etc.

El mode en el qual la nostra societat els tracta mostra si la idea de justícia està guiada per la por o per la fraternitat. Si els tractem simplement com un problema que cal resoldre estem davant una justícia sense més. La justícia social és la que els veu com a persones amb dignitat, recursos i somnis, que tenen dret a ser tractades amb respecte i demanen l'oportunitat de poder formar part activa de les societats que les reben.

La justícia social, en aquest cas, ens ha de portar almenys a dos compromisos. Primer, protegir el dret a l'esperança de qui està obligat a deixar la seua casa, garantint-li vies segures i legals, unes condicions d'hospitalitat dignes i processos reals d'integració. I segona, promoure també el seu dret a romandre en la seua terra en pau i seguretat, afrontant les causes profundes que l'obliguen a migrar, incloses les causes relacionades amb les injustícies econòmiques i a la crisi climàtica si es dona el cas. Quan aquests drets són respectats, les migracions poden ser una ocasió per a saber si la nostra societat entén el que significa la justícia social.

Maratón de Valencia. Día 48

 

Voy a seguir mostrando cuáles son los principales fundamentos de mi entrenamiento.

Lo que estoy haciendo para conseguir aumentar el tamaño de mi corazón y así aumentar el volumen de sangre capaz de bombear, cosa que por cierto no se consigue en la primera maratón, y acostumbrarme a convivir en carrera con el acido láctico, estoy recurriendo a las famosas series de 3 repeticiones de 400 hasta llegar a la cantidad de 15 repeticiones, que realizaré a un ritmo bastante rápido, al 110%. Con una recuperación de 3 minutos a ritmo lento.

Voy a seguir ahora con una sesión de entrenamiento un poco más complicada, buscaré un sistema que nos ayude a consumir grasas, hasta ahora el sistema que había utilizado era lo de la carrera lenta y larga, que continuaré utilizando y que me dará también el fondo, pero este año probaré un método nuevo que añadiré al anterior.

 Resulta que si corro a ritmo de maratón en teoría consumiré glucógeno hasta que se agote, pero si lo hago a un ritmo un poco más lento mi organismo lo reservará y utilizará las grasas, para que esto suceda deben de pasar algunas cosas, primero tendré que enseñar a mi organismo a que ritmo debe de consumir glucógeno, para lo que utilizaré tres sistemas:

El fondo veloz, o sea una serie de 10.000 m. al 103%

La variación larga en progresión o sea 3 repeticiones de 5000 m. al 97%, 100% y 103%. Con 1000 m de recuperación.

La variación media en progresión o sea 4 repeticiones de 3000 m. al 95%, 97%, 100% y 103% con 1000 m de recuperación.

 El día y el lugar en que voy a realizar esta clase de entrenamiento va a ser en las competiciones de fin de semana, la variación larga en progresión en las medias maratones, y las otras dos en las carreras más cortas.

Bon dia!!!

 

Em sembla que va ser ahir quan deia que les persones som capaces de traure conclusions, tenim una espècie d'instint. No necessitem parar-nos sempre a raonar per què alguna cosa desentona o una idea ens resulta sospitosament molesta. La nostra experiència ho reconeix perquè ja abans ha escoltat o llegit, ha parat atenció a una cosa relacionada i la memòria ens dona un juí, ens crea una opinió.

A tot l'anterior ho podria denominar formació. No es tracta d'emmagatzemar informació, sinó deixar que tot el que aprenem vaja creant el nostre juí.

I per a tot això es necessita temps, repassar les experiències, tranquil·litat, memòria i tal vegada també uns moments en els quals ens podem avorrir deixant la nostra ment en blanc, descansant. I tot això és quasi impossible d'aconseguir en una societat que sembla obstinada que no fem res d'això.

Sense adonar-nos portem un temps amb una curiósa costum, la de renunciar a qualsevol classe d'activitat que no ens done una satisfacció immediata. I això no és normal. És a dir, ara primer consultem abans de recordar o preguntem abans de pensar.

Quantes vegades busquem en Google abans d'intentar pensar si ho sabem? És més, comencem a demanar que ens redacten una nota abans de saber què volem dir.

Estem en un punt en el qual ja no pensem per a donar una resposta, sinó que formulem una pregunta perquè un altre pense la resposta. I és que per a utilitzar bé tot el que la tecnologia i la intel·ligència artificial ens pot aportar fa falta que tinguem abans intel·ligència.

Si no, és com utilitzar la calculadora del mòbil sense comprendre les matemàtiques, que sí, que tindrem el resultat de l'operació, però no sabrem que sentit té. Una IA pot donar per bo que 2x4 siguen 8 sense cap problema perquè no té un món d'experiències contra el qual contrastar.

He de recordar-vos que si no recordem dependrem de qui ho emmagatzema, si no saps entendre un mapa de carreteres sempre dependras del GPS, si no aprenem a escriure dependrem de l'assistent ortogràfic i gramatical, si no distingim una bona resposta d'una altra brillant però falsa dependrem completament de la màquina que ens la dona.

Pense que és interessant fer un esforç i dedicar-li un poc de temps a eixes ensenyances que últimament es consideren com a inútils. Seria un començament per a no confondre el que és comoditat amb progrés humà.

Maratón de Valencia. Día 47

 

Empiezo hoy a contar como es el periodo más delicado de toda la preparación para la maratón, un periodo que lo ideal hubiera sido que tuviese una duración de 10 semanas, en esta ocasión lo he reducido ya que no tenia el tiempo suficiente, pues he tenido que incluir una parte del periodo de introducción para la carrera en él, al empezar con muy poco entrenamiento para la carrera a pie.

Esta es la llamada fase Principal, es el periodo más delicado de la preparación, durante 10 semanas tengo que soportar el máximo entrenamiento, aumentare la cantidad de kilómetros y la intensidad de las series será más fuerte, será normal que durante este periodo no este fresco, me sentiré cansado y lo notaré en las carreras, pero es una condición que será normal y no lo deberé de confundir con una pérdida de forma.

 Pero voy al grano, os recuerdo que lo que necesito son unos grandes depósitos de glucógeno, utilizar bien las grasas, acostumbrarme a soportar el ácido láctico y fondo.

 Cómo vemos serán cuatro tipos de entrenamiento que los realizaré una vez a la semana, los días restantes serán de descanso o de recuperación

 Empiezo por el más fácil, el fondo, será sobre una distancia entre 20 y 30 kilómetros que iré aumentando despacio hasta los 30 Km. Y que realizaré a velocidad lenta, más o menos al 75%, ya sé que esto del 75% es nuevo, pero lo explicaré más tarde.

Bon dia!!!

 No fa tants anys que em sàvia de memòria els telèfons dels meus amics i familiars. Tenia números gravats en la memòria, dates d'aniversaris, adreces i recorreguts i no era necessari que les aplicacions del telèfon mòbil m'ho digueren. Els viatges els feia solament guiat per la veu del meu acompanyant que no parava de mirar un mapa i fins i tot només amb el mapa.

Crec que no era més intel·ligent, però alguna cosa em diferenciava, m'esforçava perquè no existia un altre remei. I no era un temps perdut quan eu feia.

Han passat els anys i la intel·ligència artificial ha arribat per a evitar-me eixe esforç, i seria una ximpleria negar-lo. La tecnologia pot ordenar dades, resumir documents, ajudar-me a traduir un text, localitzar informació, corregir errors, suggerir enfocaments i convertir en minuts labores que abans m'ocupaven una vesprada sencera. Però, d'altra banda, el problema pot aparéixer si comença a substituir-me en el pensament.

Per a començar ja no recorde cap número de telèfon perquè estan en l'agenda del mòbil. Després ja no m'oriente mirant un mapa perquè tinc el GPS. Després deixe de recordar dades perquè els busque en Google. I estic corrent el risc de deixar l'organització de les meues idees a la intel·ligència artificial ja que pot fer-ho per mi.

Ja li puc preguntar a ChatGPT què he de dir-li a un amic en el dia del seu aniversari. I estic segur que la màquina em respondrà amb admirable correcció sintàctica. I pot semblar-me una cosa simpàtica perquè al cap i a la fi no deixa de ser una ximpleria, però no té gens de gràcia, més prompte és una cosa terrible.

La memòria no és només un magatzem on vaig apilant dades inútils, sinó una espècie de fàbrica interior. El que aprenc ho relacione amb el que he aprés, cree connexions, puc reconéixer patrons i puc convertir tota eixa experiència en un criteri.

Que jo memoritze que dos i dos són quatre no consistix únicament a emmagatzemar una dada. Vol dir que he adquirit una idea sobre els números que em permet comprendre després que vint més vint són quaranta sense necessitat d'anar a consultar res.

Amb la nostra vida succeïx una cosa semblant les nostres experiències no són dades que tenim emmagatzemats sinó que el que hem aprés va donant forma al nostre juí.

Bon dia!!!

 

El grau de civilització d'una població o més ben dit d'una societat es pot valorar de múltiples maneres, no obstant això, a mi m'agrada utilitzar la dignitat humana com a mesura. Per exemple, en com alleuja el sofriment d'una persona.

Sembla clar que tractar el sofriment d'una persona no ha de consistir a eliminar-la. Mort el gos, es va acabar la ràbia. Al meu entendre, utilitzar eixe refrany amb les persones que patixen no és un senyal de civilització. Moltes vegades ens trobem amb malalties que produïxen no sols un sofriment físic sinó també mental i que resulta complicat alleujar eixe sofriment. Alguns d'eixos malalts poden desitjar que se'ls avance la mort perquè veuen en ella la cura per a acabar amb eixe sofriment. Davant estos casos, pense que en realitat desitgen una altra cosa, no desitgen patir.

Quan algú em diu: “vull morir”, veig un rerefons darrere d'eixa petició, la majoria de les vegades el que vol dir és: “vull viure o morir d'una altra manera”. El mode de tractar a eixes persones sí que demostra el grau de civilització d'una societat.

Moltes vegades no percebem quan es maltracta la dignitat humana per culpa d'un ús ambigu de les paraules, per exemple: “interrupció de l'embaràs”, se'ns escapa la verdadera gravetat del que succeirà. Potser esta manera d'expressar-nos siga un símptoma que les nostres consciències no estan tranquil·les. Però cap paraula pot canviar la realitat de les coses: el fet és que es tracta d'una eliminació deliberada i directa, com vulga que es realitze, d'un ésser humà en la fase inicial de la seua existència. S'acaba de negar la seua dignitat humana a les persones que anaven a nàixer.

Podria afegir a eixe ús ambigu de les paraules la següent: “lleis de mort digna”, que s'utilitza molt en el primer exemple. Esta terminologia el que fa és usar un concepte erroni de la dignitat humana per a tornar-la contra la vida mateixa.

Pense que la medicina actual pot mantindre a la nostra societat sana, però a més hem de ser capazos de crear una societat compassiva amb els que ho necessiten, preservant la seua vida i la seua dignitat. Ací és on ens juguem el nostre grau de civilització.