Per culpa de les pròximes eleccions estic
mirant els diferents programes electorals de molts partits i m'adone que tots
posen com a objectiu principal defendre alguna causa justa.
Uns posen l'accent a protegir la vida, uns
altres en els drets dels marginats. Els cal posen l'èmfasi en la defensa de
l'educació, de la sanitat i fins i tot de l'ecologia. I així una llista enorme
de causes tan justes com necessàries.
Cada un buscant un matís diferent per a tindre
una senya d'identitat pròpia. Com més mire, més m'adone d'una realitat: cap
s'adapta a l'ideal que jo busque. Almenys amb el qual qualsevol persona creient
en els seus totals somia per a una societat justa.
Em resulta curiós que com més busque, la meua
indecisió creix. Si a més afig el factor cristià, el problema es torna encara
més complicat. Per això no he d'oblidar-me de dos coses interessants.
Els partits polítics són reflex del que tenim
en la nostra societat. I m'he d'adaptar a esta situació. No obstant això, tinc
alguna cosa a dir en política. No necessàriament participant en la carrera
electoral, sinó adonant-me que això sí que va amb mi. El meu compromís passa
per ser actor i no un simple espectador.
I, sobretot, a diferència d'altres modes
d'entendre el món, tinc llibertat de consciència. Per molts condicionaments
externs i interns, prejuís o idees preconcebudes hi ha un punt en què decidiré
jo només. He de fer l'esforç d'exercir la meua llibertat en majúscules i passar
per la meua consciència, una vegada i una altra, quina papereta –sempre
imperfecta– s'ajusta més al que busque en una societat justa. Això sí, no val
tot.









