domingo, 22 de noviembre de 2026

Bon dia!!!

 


Estem convocats per a votar en unes eleccions generals el 29 de novembre. I, buscant una paraula per a descriure-ho, sent nostàlgia i desencantament. Perquè Espanya és un país que sap el que és perdre la democràcia i per això hauria de veritat estar celebrant les pròximes eleccions. No obstant això, veig que moltes persones el que senten és fastig i desil·lusió.

Si tenim en compte que la principal funció de la política és ordenar la vida col·lectiva i organitzar la participació i representació ciutadana, és certament una falta de responsabilitat que no li donem la importància que té anar a votar.

Crec que els polítics que tenim són els responsables d'esta situació. Però, si tenim la certesa que els partits polítics són els que ens han de representar i nosaltres no alcem el crit davant el que succeïx, no estem acceptant i consentint esta situació amb el nostre silenci?

Em sembla que va ser Plató el que profetitza que desentendre's de la política té com a resultat que siguem governats per les pitjors persones. Espere que no ho permetem. Que assumim les nostres responsabilitats. Que siguem conscients de la força de les nostres accions i els nostres silencis. I tant de bo els nostres actes siguen coherents amb els nostres sentiments.

sábado, 21 de noviembre de 2026

Maratón de Valencia. Día 64

 


No sé lo que pasara el 6 de diciembre en Valencia con la maratón, el abanico de posibilidades es demasiado grande para mirarlo ahora que aún faltan algo más de 2 semanas. Pero en la mayoría de las maratones que he corrido hay una sensación de final, se acaban muchas cosas ese día y por eso el sentimiento de despedida se encuentra tan presente, de aquí mi necesidad de volver a empezar lo más rápidamente posible y de celebrar el nacimiento de un objetivo nuevo.

Siempre, en los días siguientes me llegan emociones distintas, unas veces con nostalgia y otras con un poco de desolación, pero siempre mirando hacia delante y no ligado a lo que dejo atrás. Y, sobre todo, más allá del miedo y la incertidumbre que me queda al no saber si habré corrido mi último maratón, tengo que afrontar esos días desde el agradecimiento profundo por lo vivido y la certeza de que cada maratón es un peldaño de un camino más grande todavía por construir, y que hay esperanza también en un mañana que todavía está por llegar.

Aunque me haga daño, la madurez también se expresa en las despedidas y en saber reconocer que cuando vuelva a preparar la próxima –si lo hago– aquellos entrenamientos serán los mismos, pero en una situación distinta. Al fin y al cabo, en la vida no se trata de hacer muchas cosas, sino de hacerlas entregándose hasta el final, porque acabar una etapa por la puerta grande también es un arte al alcance de muy pocos.

Bon dia!!!

 


Resulta interessant veure com en unes parts del món es busca desesperadament la democràcia i en unes altres ja no se li dona importància i ha quedat en desús, o només la usem el dia de les votacions.

I és que viure en democràcia no és només reclamar i gaudir d'uns drets, com el dret a la llibertat i a uns servicis o benestar que s'han de garantir pel fet d'estar pagant uns impostos, sinó també adonar-se que s'han de complir uns deures i uns valors. Uns drets pels quals hem de lluitar i uns deures que tots hem de comprometre'ns a complir.

Des de fa unes dècades existix una corrent d'opinió que diu que les persones se senten com a éssers lliures i independents per a triar la seua forma de vida com més els convença, sempre que en tal acte de llibertat es respecte i permeta alhora la llibertat dels altres. Tot l'anterior està molt bé i sobretot sona molt bé. Ara bé, eixa condició de persona lliure no li assigna automàticament la condició d'un bon ciutadà.

Per a ser un bon ciutadà, és necessari fer seu els valors i fins constitucionals i democràtics, i que estiga disposat a més a cooperar perquè eixos valors i fins es mantinguen o s'aconseguisquen.

Esta manera d'entendre la ciutadania és un dels dèficits de la nostra democràcia.

viernes, 20 de noviembre de 2026

Bon dia!!!

 


Per culpa de les pròximes eleccions estic mirant els diferents programes electorals de molts partits i m'adone que tots posen com a objectiu principal defendre alguna causa justa.

Uns posen l'accent a protegir la vida, uns altres en els drets dels marginats. Els cal posen l'èmfasi en la defensa de l'educació, de la sanitat i fins i tot de l'ecologia. I així una llista enorme de causes tan justes com necessàries.

Cada un buscant un matís diferent per a tindre una senya d'identitat pròpia. Com més mire, més m'adone d'una realitat: cap s'adapta a l'ideal que jo busque. Almenys amb el qual qualsevol persona creient en els seus totals somia per a una societat justa.

Em resulta curiós que com més busque, la meua indecisió creix. Si a més afig el factor cristià, el problema es torna encara més complicat. Per això no he d'oblidar-me de dos coses interessants.

Els partits polítics són reflex del que tenim en la nostra societat. I m'he d'adaptar a esta situació. No obstant això, tinc alguna cosa a dir en política. No necessàriament participant en la carrera electoral, sinó adonant-me que això sí que va amb mi. El meu compromís passa per ser actor i no un simple espectador.

I, sobretot, a diferència d'altres modes d'entendre el món, tinc llibertat de consciència. Per molts condicionaments externs i interns, prejuís o idees preconcebudes hi ha un punt en què decidiré jo només. He de fer l'esforç d'exercir la meua llibertat en majúscules i passar per la meua consciència, una vegada i una altra, quina papereta –sempre imperfecta– s'ajusta més al que busque en una societat justa. Això sí, no val tot.

jueves, 19 de noviembre de 2026

Bon dia!!!

 


Porte dies repetint el tema, però és que estem en campanya electoral i els objectius que tenen molts dels nostres polítics determinarà, amb major o menor encert, l'esdevindre de la nostra societat durant els pròxims anys. I davant este intens panorama, m'enfronte al dilema de l'urna, perquè no sols no soc alié a la realitat, sinó que estic cridat a comprometre'm amb ella i a col·laborar amb l'objectiu d'aconseguir una societat millor, enmig d'este món tan complicat. Per això, em recordaré en veu alta alguna consideració que no he d'oblidar a l'hora d'anar a votar.

No hi ha cap partit polític que s'ajuste a la meua creença al 100%. Si revise programes, trajectòries, decisions, assoliments, discursos, paraules i obres, puc comprovar que cap se cenyix totalment –ni molt menys– a aconseguir el bé comú. L'objectiu d'aconseguir el bé comú és moltíssim més valuós que un programa electoral i que un partit polític. I no tot val.

Per descomptat que cap partit és perfecte, i tampoc satisfarà totes les meues necessitats. La política, tots els sabem, és un art tan necessari com imperfecte. Cap institució és perfecta perquè són estructures humanes. Això convé que no ho oblide, perquè el sentit comú em porta a reconéixer un constant joc de bons i dolents, blanc i negre, vencedors i vençuts. No, no existix el partit perfecte, per molt que els partits polítics el puguen vendre així i el màrqueting electoral em faça pensar d'esta manera. I si és així, millor que estiga atent.

També em resulta important recordar que he de votar en consciència. I això és probablement el més revolucionari respecte a les ideologies d'alguns partits polítics, que no els agrada que pense per mi mateix. Enfront d'un món i a molts missatges que em diuen el que he de fer, opinar i per descomptat votar, la meua intenció és que l'he de fer a través de la meua llibertat de consciència. No és fer el que em dona la gana ni votar de qualsevol manera, és decidir de manera personal a través de l'experiència, la raó i el meu sentir, contrastant el bé i el mal i reconeixent la veritat i la mentida.

No és fàcil, però pensar d'esta manera, encara que alguns no ho creen, és actuar com a adults madurs, molt més del que alguna gent es pensa.

miércoles, 18 de noviembre de 2026

Maratón de Valencia. Día 63

 

Es posible que haya exagerado un poco al escribir sobre la esencia de la maratón y que haya acabado diciendo mis verdades sobre el ser de mi maratón. Es posible, y que el Cielo me perdone, que intentará ser original, y que se me critique por eso, y, sin embargo, me alegro porque he conservado mis verdades: pero he descubierto, no que no fueran verdades, sino simplemente que no eran solo mías. Cuando creía que estaba solo, en realidad estaba en la ridícula posición de estar apoyado por la inmensa mayoría de maratonianos.

Puede ser que a alguien le entretengan estos apuntes. Puede ser que diviertan a un amigo o a un enemigo leer como veo y siendo el maratón y el largo camino que he recorrido para entenderlo de este modo, cuando me hubiera bastado un almuerzo o un café con un maratoniano. Si alguien se entretiene aprendiendo como el correr y entrenar una Vuelta a pie, pueden producir una adicción a esta locura que es la maratón, posiblemente encontrara interesante no solo estos apuntes sino toda la colección.

A pesar de todo hay una división razonable en todo esto. Yo he escrito muchos de estos apuntes en este blog, y nada en la tierra me induciría a leerlo. Estas entradas se ocupan únicamente de mostrar el hecho real de que el maratón es la mejor raíz para alimentar y sujetar todo un mundo personal de la carrera a pie. No pretende discutir la cuestión, muy fascinante pero bastante diferente, de cuál es la mejor distancia para a un corredor popular.

Me he visto obligado por mero espacio a limitarme a lo que he sacado de mi experiencia; no toco el asunto tan discutido entre los corredores, de donde y como aparece este fenómeno de la locura por los maratones. Esto no es un tratado sobre el maratón, sino una especie de autobiografía desaliñada. 


Bon dia!!!

 


No tinc dubtes que ens trobem en un temps de crisi i esta impressió s'engrandix en estar envoltat estos dies d'una propaganda electoral que em mostra tota la indignació, inestabilitat, de salve's qui puga, de a mi que no em toquen, de generositat, de dubtes, egoismes, confusió, mentides, passió, jo ja tinc bastant amb el meu, de migrar, de veritats que fan mal, fragilitat… en estes dates, és quan més llibertat necessite.

Sempre he dit que la paraula llibertat mai és del tot innocent, però en estos dies d'eleccions, menys si cap. He de buscar la llibertat per a arribar al 29 de novembre votant en plena consciència, votant, encara que siga amb el nas tapat. Cada un s'ha de preguntar quina és la millor manera de trobar la llibertat. Pot ser que siga llegint, escoltant, debatent, buscant el silenci, preguntant o confirmant els nostres valors i creences, perquè els que no poden decidir per nosaltres són els missatges de la por ni de la ràbia, que serà del que m'òmpliguen el cap i el cor.

És clau per a la vida viure com es pensa, en cas contrari pensarem igual que vivim, és important per a caminar pels carrers en el dia a dia, és clau per a votar en consciència i que ningú et lleve la teua llibertat. Això sí, cal repetir una vegada més, votar només és un instrument més del que participar com a ciutadans, però no l'únic, i pot ser que ni tan sols el més important.

martes, 17 de noviembre de 2026

Maratón de Valencia. Día 62

 


Los que el próximo 6 de diciembre vamos a correr la maratón y ya lo hemos hecho en distintas ocasiones sabemos que vamos a experimentar una variada gama de emociones: euforia, dolor, duda, frustración, determinación y, finalmente, un inmenso sentido de logro y satisfacción. 

Si a estas emociones le añadimos una cosa tan necesaria como la disciplina, el sacrificio y la dedicación, veremos que además de mejorar nuestra condición física fortalecerá la mente y el espíritu. Y es que cada sesión de entrenamiento que nos lleva al maratón se convierte en una oportunidad para aprender sobre sí mismos y crecer como personas, y nos enseña a no rendirnos ante la adversidad, a seguir adelante, paso a paso.

Todo el anterior nos hace sentirnos como integrantes de una tribu, de una comunidad única que se mantiene unida por un objetivo común. Lo que hace que exista un apoyo mutuo entre todos sus integrantes, con consejos y camaradería que son fundamentales para superar los desafíos de la carrera. El maratón crea un sentido de comunidad entre los corredores, voluntarios y espectadores. Uniendo a personas de todos los orígenes y edades.

Acabar un maratón es un logro significativo que produce una gran sensación de orgullo y satisfacción. Es una prueba de que, con la determinación y la preparación adecuados, se puede superar cualquier obstáculo. Es mucho más que atravesar la línea de meta. Es un viaje de autodescubrimiento que nos enseña sobre nuestras fortalezas y debilidades. Es una oportunidad para desafiarnos a nosotros mismos y salir de nuestra zona de confort. Y, sobre todo, es una experiencia.

La vida, como el maratón, está llena de altibajos. Habrá momentos en los cuales nos sentiremos fuertes y motivados, y otros en los cuales nos veremos tentados a abandonar. Pero igual que en una carrera, lo importante es no rendirse y seguir adelante.

La esencia del maratón radica en la capacidad de superar nuestros propios límites y en la busca de la excelencia personal. Es una experiencia que nos transforma y nos deja una huella imborrable.


Bon dia!!!

 


Ja estem tots assabentats, el pròxim 29 de novembre, tindrem l'oportunitat d'acudir a les urnes. En estos temps de desencantament, polarització, i escandalo constant, formar part de la vida pública acudint a votar continua sent una de les formes més concretes de contribuir al bé comú.

No es tracta només d'exercir un dret en anar a votar. És també assumir una responsabilitat. Les decisions que es prenen en un govern i en les institucions afecten als jóvens, a les persones majors, a les famílies, als qui busquen ocupació, als qui migren a la recerca d'un futur millor i als qui es troben en situació de major vulnerabilitat. Quan votem, no podem triar només pensant en nosaltres mateixos; sinó també en quin tipus de societat volem construir junts.

No n'hi ha prou amb desitjar un món més just, més humà o més fratern. En una certa manera tenim l'obligació a comprometre'ns activament per a fer-ho possible i unes eleccions generals és una d'eixes formes de compromís. Acudir a votar suposa reconéixer que formem part d'una societat i que la nostra decisió té conseqüències per als altres.

Ara quan la política genera frustració o cansament, podem sentir-nos inclinats a la desolació. No obstant això, és una oportunitat per a modificar eixa desolació des d'una esperança que no ens porta a retirar-nos de la vida pública, sinó a involucrar-nos en ella amb responsabilitat i confiança.

Per això, de cara a este 29 de novembre, fem un esforç per informar-nos, reflexionar i participar. Votem amb consciència, pensant en el bé comú i en els qui més necessiten ser tinguts en compte. I animem també a altres persones a fer-ho. Perquè una democràcia més forta es construïx quan tots participem. I perquè, en el fons, votar és també una manera de cuidar al nostre proïsme i de posar l'amor més en les obres que en les paraules.

lunes, 16 de noviembre de 2026

Maratón de Valencia. Día 61

 



Es imposible analizar en estas breves reseñas lo que significa la maratón para muchos corredores, buscar la esencia de la maratón es complicado cuando se trata de una casa con tantas habitaciones. Por eso solo se trata de expresar, de dar voz a una pregunta que surge en cada maratoniano y que no deja de aparecer por muchas maratones que se tengan en las piernas: ¿Qué es esa cosa tan extraña, tan irreal y a la vez tan presente? ¿Qué es eso tan distante de nuestra vida habitual, y, sin embargo, tan capaz de tocar tan profundamente lo más íntimo? ¿Qué es tan superfluo ante todos los criterios prácticos, y, sin embargo, tan imprescindible para todo aquel que en su vida ha penetrado por una sola vez?

La respuesta, solo puede consistir en un esbozo de respuesta.

La esencia de una cosa es el conjunto de sus características fundamentales, permanentes, invariables y comunes, es decir recorrer 42195 metros sería la esencia del maratón, es lo que tienen en común todos los maratones. Ahora bien, entre las características esenciales nunca encontramos la del ser de nuestro maratón. Así, la esencia de un maratón es la de ser una carrera de 42195 metros que se hace corriendo a pie, pero no pertenece a su esencia el hecho de ser nuestro maratón. El maratón puede existir sin ser nuestro maratón, pero no al contrario.

Cada uno de nosotros llegamos o llegaremos al maratón de una forma distinta, lo cual hace que tengamos una forma propia de vivirla, puesto que es mucho más que una simple carrera de larga distancia. Es una metáfora de la vida, y no hay dos vidas iguales, una búsqueda de límites y un viaje hacia el interior de un mismo.

Los motivos que tenemos para empezar a entrenarla se convierten al cabo de unos días en un objetivo personal, prioritario. Ya sea mejorar nuestro tiempo, atravesar la meta o simplemente acabar, puede ser para superar un miedo, conseguir una meta personal, honrar a alguien o simplemente porque estimamos la carrera a pie. Cada corredor tiene su maratón. No importa si soy un atleta experimentado o si estoy empezando, la meta es siempre la misma: los 42196 metros.