“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui el sol repetirà el mateix horari que ahir,
supose que s'ha pres un descans per a “agafar corregudeta” a fi d'accelerar la
seua supremacia sobre la nit, des de les 06:41 hores fins a les 21:14 intentarà
enllumenar-nos, el que no serà fàcil.
Ja estem una altra vegada en un dia de reflexió,
així que veurem si encertem amb el vot i li'l donem a qui al nostre entendre
més se'l meresca, encara que jo com sempre ho tindré complicat.
Continue trobant dificultats per a trobar un
programa polític que, comparat amb les meues idees, no necessite depurar-se,
rectificar-se i millorar-se. Així que, atés que no hi ha un partit que puga
identificar-se o, almenys, aproximar-se a les meues idees, el lògic seria no
votar. Però no votar, en la majoria dels casos, és la pitjor de les opcions.
Llavors tinc que guiar-me o bé per triar el mal
menor o pel del bé possible. Està clar que el mal menor és un mal, però també
és veritat que evita mals pitjors i, en la mesura que evita el pitjor, és un
bé. Amb el bé possible succeïx que no és el bé ideal, és el bé que és fàcil que
es puga aconseguir. Per tant, és un bé parcial, en el que no s'exclou que hi
haja algun aspecte menys bo.
Com veieu no és fàcil, cada persona hauria de votar
d'acord amb la seua consciència. I, en la consciència juguen un paper
determinant moltes conviccions personals. Però sol donar-se el cas que, des de
distintes conviccions, es poden aconseguir acords en moltes coses concretes. El
contrari també és veritat: des d'una mateixa convicció poden seguir-se
aplicacions concretes divergents.
Votar no és fàcil, hem de prendre una decisió
important i no ens ho posen fàcil perquè, tots ho sabem, en estos dies, tot són
“promeses”, moltes d'elles sabem que no ens porten a cap lloc. Tots els
candidats prometen les seues bones gestions, prometen, prometen i prometen.
Les paraules ho aguanten tot, fins a la més òbvia
contradicció. Pronunciar certes paraules, afirmacions, opinions, és gratuït.
Podem dir el que vullguem; un altre tema és que siga correcte, que coincidisca
amb la realitat, o que es tracte d'un argument enganyós o demagògic.
Si deixem de costat l'àmbit polític, és freqüent
afirmar i prometre “l'or i el moro”. Però del que es diu al que es fa hi ha un
tram. Cal recordar, que tota paraula que diguem o escoltem és un signe i una
manifestació de la persona que hi ha darrere, comunica o ens diu el que batega
en eixa persona, per a bé o per a mal. Ens mostra les idees i conviccions que
revolegen en la seua ment.
Les promeses han perdut el seu valor en estos dies
i açò ens confon, perquè en massa ocasions expressen un pur canvi, un continu
moviment en les conviccions, que varien igual que una penell. Tot canvia, i el
que hui pareix bo, demà ja no convé i d'ací a una setmana s'ha convertit en una
pèssima opinió. Donem la raó a què tot fluïx,
i amb eixe moviment la promesa no té valor. Pot valdre per a hui, potser; però
per a demà l'aigua ja haurà passat. Si es pren esta actitud
davant de la vida, no importa res. No es pren seriosament res.
Altres vegades, i en altres persones, eixa promesa
és una promesa romàntica, sentimental. Un bell compromís dit, tal vegada, amb
belles paraules i a la llum suau de la lluna, jurant amor etern. Quan la
promesa es queda a este nivell superficial, corre el gran perill, molt freqüent
si acudim a l'experiència, d'esvair-se quan ix el sol.
Hauríem de pensar molt les paraules quan realitzem
una promesa, un sí que deuria ser un sí, un no deuria ser un no, tota la resta
és confusió. Les promeses han de ser duradores i no variables davant del primer
canvi d'aire.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario