Dijous 30 de maig del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton).

Igual que tots els dies, hui també el sol ens enllumenarà, encara que no sol repetir quasi mai el mateix horari, ho fa sempre amb un objectiu, o bé augmentant el seu temps com ara o reduint-lo. Hui des de les 06:38 hores fins a les 21:18.

Quasi tots estem convençuts que en esta vida hem de fer sacrificis; per a córrer una marató necessite entrenar moltes hores, el que no sols m'afecta mi sinó que moltes vegades també estic d'alguna manera vulnerant la “llibertat” d'algunes persones que han de fer algun sacrifici perquè jo puga entrenar.

Este és un tema interessant si ens parem un poc a reflexionar doncs les persones no sempre podem fer el que vullguem en la vida i no veig res roín en no fer-ho ni tampoc a demanar a la gent que faça algun sacrifici per una bona causa. El que vull dir, és que sempre ens entropessarem amb altres persones que limitaran la seua llibertat i viceversa.

La qüestió és quin motiu hem de tindre per a fer sacrificis pels altres i limitar la nostra llibertat.

Hi ha una visió molt estesa hui en dia que ens diu que la limitació de la nostra llibertat no s'ha de basar en el que és bo per a la societat, el que és bo per als altres o el que és bo per a la persona involucrada. Ens diu que només hem de limitar la nostra llibertat, simplement, perquè algú més imposa la seua voluntat per damunt de la nostra, ja siga un membre de la família amb major força de voluntat, una corporació més gran, un grup de governants polítics o inclús la major part de la societat que va votar en contra dels nostres valors i interessos.  El fre a la llibertat no es vincula amb el creixement dels altres com a persones o amb millor encara per a la nostra comunitat, sinó que es basa en els interessos egoistes d'una altra persona, i eixe no és un motiu suficient perquè hàgem de limitar la nostra llibertat.

No obstant això, la crida per a limitar la nostra llibertat ha d'estar en un context més ampli. No hi hi ha dubte que buscar el bé comú requerix determinades limitacions de la nostra llibertat. Ens oblidem de nosaltres mateixos per a fer el bé a una altra persona.  Però esta limitació no s'ha de considerar com quelcom negatiu.  Quan ens oferim al servici dels altres cal buscar una realització més profunda per a la nostra vida, cal entendre que el nostre esforç i sacrifique no sols és un benefici per als altres, sinó que també és bo per a nosaltres.

L'exemple d'uns pares amb el seu fill ens hauria de servir per a comprendre-ho, quan una dona atén al seu xiquet de bolquers i patix la privació crònica del son durant uns quants mesos, també descobrix una realització més intensa en la seua vida atés que viu la seua vocació com a mare. Eixe sacrifici no és una benedicció només per al xiquet de bolquers, si no que ho és per a ella també. Els sacrificis no han de ser només limitans sinó que han d'enriquir la nostra vida permetent-nos créixer com a persones.

Feliç Dia.