“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
A les 06:39
hores ha eixit el sol i amb ell donarem per començat este dimarts que,
estic segur, ens oferirà bons moments. Després, a les 21:17 hores quan comence
la nit començarà a ser hora per a repassar-lo, i veure si ha sigut un bon dia,
però fins a eixe moment intentarem que així siga.
Sempre he pensat que la política té com principal
finalitat buscar les millors solucions per al bé comú, o siga, el bé dels
andalusos, dels extremenys, dels catalans o dels gallecs, però tinc la
impressió que els governants de cada part d'Espanya el que estan tractant és
imposar les seues idees, els seus interessos, la seua manera de veure la vida a
tots els que es troben dins del seu àmbit d'acció utilitzant per a això els mitjans d'adoctrinament que tinguen al
seu abast.
En compte de col·laboració entre les diverses
formacions polítiques per a superar els problemes, pareix que sempre ha
d'haver-hi enfrontament, assetjament a què pensa diferent que se li col·loca
una etiqueta o una marca com als jueus davall el nazisme, se li assenyala amb
algun adjectiu denigratori: fatxa, nazi, extrema dreta, franquista i altres per
l'estil buscant la seua destrucció.
La forma més efectiva de manipulació ja està
inventada: destruir les institucions que sostenen l'individu, la família, la
religió, la propietat per a deixar-lo indefens enfront del poder.
La família, a la vista està, ha sigut quasi
destruïda, les seues funcions van quedant en suspens. Si no hi ha família
estable els fills és un destorb, millor no tindre'ls utilitzant tots el mitjans
possibles. Si a pesar de tot hi ha famílies amb fills, doncs s'evita que els
eduquen en els seus propis valors, ja els educarà el govern, d'un o altre
color, perquè siguen ciutadans d'este món tan modern.
El problema que té este món tan modern amb la
religió és paregut, la religió és la relació de l'home amb Déu i si es pren
seriosament, pot posar en dubte la validesa de les idees i valors que difon
este món tan modern, motiu pel qual es tracta de buidar-la de contingut i
convéncer les persones que els hòmens som els nostres propis déus i que no hi
ha mes lleis que les que emanen del parlament.
En eixos parlaments i ajuntaments també es decidix
sobre el nostre treball, sobre les nostres activitats, sobre les nostres
propietats i haurem de suportar les crisis que la mala administració de què ens
governeu ens cause. Cada vegada estem més desemparats davant d'una economia que
no podem controlar, ni els nostres polítics tampoc. Quins impostos gravaran els
nostres ingressos? Quins ingressos podrem obtindre? Seguiran pagant-se les
pensions? Quin futur ens espera? Continuarà existint l'Espanya de hui?
Estaré equivocat? I les coses van millor del que pense?
Difícil buscar la resposta adequada veient com eixe càncer de la política que
és la vanitat s'apodera, no sols dels polítics guanyadors, si no d'alguna forma
també dels que els han votat.
El problema tal vegada es trobe en les campanyes
electorals, perquè tots ja sabem el que comporten: promeses electorals,
donacions interessades, adquisició de compromisos ocults, negació partidista de
com puga de bo tindre l'adversari, publicitat enganyosa…
No existixen en este món governants perfectes. El
que existixen són governs millors o pitjors. Ull, perquè qui prometa un
governant infal·lible mentix. Però em resulta tremendament atractiva la idea
que el governant no haja aconseguit el poder a força d'encabotar-se a
aconseguir-lo. No tenim tots, d'una manera o d'una altra, potser eixa mateixa
experiència personal? No hem sigut millors guies quan no preteníem ser-ho?
M'atrevisc a somiar-ho també per als polítics
normals no seria magnífic aspirar a un accés al poder que no depenguera
directament del "pavoneo" electoral?
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario