“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Fa uns instants que va fer la seua aparició el sol,
a les 06:42 hores, un minut abans que ahir i ens deixara un minut més tard, a
les 21:13, com veieu hui anem a trobar-nos amb dos minuts més de sol, i si ho
pensem, nos en adonarem que el dia ja és prou durador perquè ens done temps per
a quasi tot.
En la vesprada d'ahir, va sorgir durant el café el
tema de quin era el sentit de la vida i per a què estàvem en este món, i em
vaig poder donar compte del poc que pensa la gent en estes coses, la majoria de
què estàvem assentats en la taula no tenien ni idea de com contestar a esta
pregunta.
Si ens parem un poc, i pensem, arribarem a la
conclusió que tal vegada el do més gran que se li ha donat a l'home és la raó,
la intel·ligència, en definitiva el cap perquè pensem. I és que pensar és una
gran cosa, però pensar és també un deure que tenim i per tant una responsabilitat
ja que és molt important que arribem a conclusions encertades.
I és ací on entra l'educació que hem rebut o la que
transmetrem, s'ha d'intentar que l'home arribe a ser cada vegada més home, que
puga ser més i no sols que puga tindre més, i per a fer-ho hem de recordar que
l'home està cridat a viure basant-se en la veritat de les coses i en l'amor, i
que per a fer-ho necessita entregar als altres el que ha aconseguit.
L'educació, per tant, ha d'estar al servici de la
veritat, ensenyant davant de tot què és el que està bé i què és el que està
malament i tenint com a objectiu aconseguir un procés de maduració o de
creixement i construcció de la personalitat, i com el que dóna sentit a la vida
és l'amor, educar és transmetre el millor que un ha adquirit al llarg de la
vida, el que suposa fonamentalment ensenyar a amar.
Si recapacitem arribarem a la conclusió que educar
és, per tant, l'acció d'influència que exercix algú sobre un altre perquè
arribe a ser una persona madura i desenrotlle així la seua personalitat. Educar
és, sembrar ideals, formar criteris i enfortir la voluntat, perquè tot aprendre
suposa un esforç.
L'educació que deuríem haver rebut i la que puguem
transmetre hi ha de ser integral, és a dir, que afecte totes les facetes de la
persona. La funció de l'educació no és només instruir o transmetre uns
coneixements, sinó formar el caràcter i ensenyar els valors i comportaments,
persuadint millor que imposant.
Educar és ensenyar a ser lliure, enfortint la
voluntat, perquè a major voluntat, major llibertat. Però la llibertat lliga,
ens obliga, perquè no és el mateix ser lliure que caminar solt.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario