“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Anem a per este dimarts, que ens servirà per a
acabar amb abril i entrar en un altre mes molt primaveral, i ho farem amb la
companyia del nostre sol des de les 07:04 hores fins a les 20:52.
Allò que s'ha votat, votat està i ja veurem què tal
ens va a les persones com jo, que som especialistes a posar-nos, com es diu
col·loquialment, de perfil, o siga que complim amb l'obligació de dir quelcom i
al mateix temps no comprometre'ns amb cap partit polític per a no molestar a
ningú, no siga que se'ns vagen a ofendre.
Veurem com ens va als que pensem que la política no
s'esgota en els partits i que si volem alguns canvis en la nostra societat,
esta es pot realitzar des de la democràcia participativa.
Ara, que acabem de veure les crisis dels partits i
la falta d'eixa democràcia participativa, és quan més necessari és intentar que
els nostres polítics abandonen eixes conductes i hàbits reprovables, i que
permeta desterrar el mal de l'anomenada
partido-cracia. És ara una bona ocasió per a recolzar a les
organitzacions civils perquè impulsen la democràcia de participació (que alguns
confonen d'anar reclamant consultes i referèndums)
Pense que és en eixe terreny on fa falta construir
un lloc de trobada, una gran plataforma capaç de fer arribar la concepció
cristiana a la societat, a les institucions i als partits. Eixe pot ser el
camí. Tindre veu i opinió sense acudir als partits. Després la pràctica dirà si
això funciona.
Se'ns esta invitat a implicar-nos més en la vida
pública, ja siga en partits, sindicats, ONG o associacions veïnals, se'ns diu
que es necessiten constructors de ponts, capaços de generar una cultura del bé
comú per a afrontar els reptes i problemes del país des d'un esperit inclusiu. Però
em fa la impressió que esta fórmula no funciona tot com seria de ben necessari.
Són frases fetes, i una forma de parlar que
aparenta molt i diu poc. Un voldria preguntar quina cosa és això de ser
constructors de ponts, per exemple. Unir les persones, si, però a veure a quin
cost i a quin preu, perquè unir a base de renunciar a principis sempre serà una
mala decisió. Tampoc sé molt bé quina cosa és això de la cultura del bé comú,
desitjada, almenys teòricament, per absolutament totes les formacions polítiques.
Una altra cosa és com pretén dur-ho a terme en la pràctica cada u. Finalment
està bé això de l'esperit inclusiu. A qui no li pareixerà bé. El que no s'és
fins on cal arribar.
Veig que em falta claredat en molts matins, tal
vegada per prudència, per falta d'abrivament, per por o per moderació. Dic el
que crec que he de dir, però ho dic de tal manera que no em compromet a res.
En fi, tal vegada siga eixe un camí massa llarg,
però de moment m'oblidare dels atalls.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario