“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú.
El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte
d'això”. (G. K. Chesterton).
Bon dia de primavera el que vam tindre ahir, veurem
si hui des de les 07:10 hores que ens eixirà el sol fins a les 20:47 hores ens
succeïx el mateix.
És difícil en estos dies desconnectar-se de la
política, sense buscar-ho et trobes amb els polítics i la campanya electoral,
en qualsevol tertúlia es parla del que cal votar o cap a on es dirigixen les
nostres preferències. Eludir el tema és molt complicat, per això faré algunes
reflexions en “veu alta”.
M'estic donant compte, pel que estic veient i sentint, que s'esta
apostant per part dels partits més importants per una atomització de la
societat i a col·locar l'individu com a part central. Si observem un poc amb
atenció cap a on es dirigixen la gran majoria de les polítiques veurem que es
pretén que els individus puguen perseguir el seu objectius personals de manera
que, en compte de buscar el bé comú, el que fan és buscar el “bé general”, que
és com s'anomena al bé que ha sigut votat per la majoria.
En esta visió de la societat que s'entén com una
unió de voluntats individuals resulta molt complicat mantindre una lleialtat
constitucional a la nació, o siga, la Constitució exigix a l'individu la defensa
de la unitat nacional, una lleialtat a la nació i a tot el seu patrimoni,
mentres que la dinàmica social va encaminada en una direcció contrària.
Si observem la campanya electoral ningú parla del
bé comú, tot són béns individuals, que si bé s'han de defendre sempre a de
fer-se mirant el bé comú i no al revés. Veig complicat que l'Estat espanyol en
este moment represente a la comunitat moral dels ciutadans, perquè més aïna
pareix una estructura que se sosté a base d'acords institucionals i arreglaments
corporatius para d'esta manera imposar una unitat burocràtica a una societat
dividida. Els polítics mateixos s'encarreguen d'incrementar el desacord fins a
límits de màxima discrepància i enfrontament.
A pesar de tots els inconvenients que trobe defenc
que l'Espanya d'institucions autonòmiques de hui és un bé que únicament es pot
refutar per via democràtica. I que és injusta qualsevol impugnació per via de
fets, sempre injustos per molt sibil·lins i fins a parlamentàriament diagonals
que siguen. Per tant, els partits que la duen a terme estan desautoritzats per
a mi, el que m'impediria votar a favor d'ells. Quant menys als que practiquen
la violència en el carrer, els escraches, el fatxenderia i la impostació verbal
de la por a l'altre.
Em succeïx quelcom paregut amb els partits que
encara no han criticat públicament el terrorisme ni els seus motius i
intencions, ni els que ho van patrocinar i van recolzar ni tampoc els partits
que ho van justificar o eu “van entendre”. No podria tampoc votar-los fins que
s'hagen penedit per no haver sostingut que ni un sol assassinat estava
justificat.
En fi, s'acosta el dia de votar, i inclús queda
molt per decidir.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario