“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Este dissabte ens anem a trobar amb un dia que pareix
serà dels típics de primavera, si nos pega el vent haurem d'abrigar-nos i si
nos pega el sol un ambient agradable, el sol el podrem buscar des de les 07:37
hores fins a les 20:29, les suficients hores per a poder disfrutar-lo.
He estat veient amb sorpresa el que ha passat en el
Parlament Basc i el Català, i em preocupa que alguns dels nostres representants
no tinguen clar, o si ho tenen clar pitjor, com funciona una democràcia i com
no es pot ni s'ha de desvincular el fer política de la dignitat de la persona,
i dic persona i no individu.
Ja es que hem arribat a una situació en què, entre
“dreta” e “esquerra”, a penes hi ha més diferència que un criteri purament
econòmic en el gasto public, mentres que, en el terreny de les idees, no hi ha
ni tan sols debat. No hi ha un verdader debat d'idees que puga permetre a les
persones rebre i valorar distintes visions del món, de la vida i del propi
home, perquè eixe debat se'ls ha furtat.
Esta situació ha permés que arribe als parlaments
persones que no entenen des de dins la democràcia; Com es pot al·legar que una
persona és d'una forma abans de ser triat i després és diferent?, jo vote a una
persona abans de ser triada no després; Quina és la base d'eixos partits?
Acabem de veure com s'arriba a un parlament amb la idea que un polític ha de
jutjar actes botant-se tot el sistema judicial sense saber, i si ho saben
pitjor, que ha d'existir una separació de poders, que un parlament haja de
jutjar unes actuacions policials per damunt del sistema judicial és de no haver
entés res del que és un sistema democràtic. Si es comet un delicte es presenta
primer en un jutjat no en un parlament.
No se amb que cultura democràtica es presenten a
les noves eleccions els nous candidats però si no comprenen bé quelcom tan
important com que hi ha una diversitat en les persones i en les institucions
anem malament. Si des de la guarderia han rebut un missatge únic, un criteri
únic i una història falsa, manipulada. És molt difícil que algú que hi ha
“mamat” durant tota la seua vida un mateix producte, arribar a adonar-se que
eixe producte està adulterat, i que, per a arribar a aconseguir realment una
certa llibertat de criteri, és necessari aprendre a ser crític amb allò que
s'ha aprés, obrir-se a altres criteris, a altres concepcions, estudiar-les,
analitzar-les i intentar arribar a conclusions basades en una certa capacitat
crítica.
Hi ha una prova que em reafirma en esta teoria, és
que, basta pronunciar certes paraules o invocar certes idees per a provocar en
molts dels candidats en estes eleccions una reacció automàtica de rebuig i
d'agressivitat, que no els permet tan sols plantejar-se analitzar el que hi ha
en realitat després d'eixes paraules o idees tabú. És una conducta
condicionada.
En la ment de molts dels nostres aspirants a
parlamentaris o regidors s'ha construït un esquema rígid de bons i roïns. No hi
ha grisos, no hi ha un terreny per al joc. És un esquema en blanc i negre. El
que no accepta tal cosa és un “fatxa”; el que defén tal altra cosa és un
“fatxa”. I ni tan sols es plantegen el que és el feixisme, però l'usen a
estall. És l'extrema simplificació del món, una simplificació incompatible amb
la vida, almenys amb la vida d'una persona.
Per això no servix de res que intente ara
reconstruir i exposar qualsevol idea que jo crega verdadera, que intente crear
un debat real en el terreny de les idees, plantejar alternatives, perquè em
trobaré amb la resistència d'uns actes reflexos condicionats i creats per tota
una vida viscuda en una sola direcció, sense diversitat. La base del totalitarisme
és la uniformització. Molts dels nostres aspirants a polítics s'omplin la boca
de paraules com “democràcia” i “llibertat” i no es donen compte que la
democràcia i la llibertat poden falsificar-se, quan els mitjans de comunicació
pertanyen a grups de pressió o depenen de les subvencions públiques, quan
l'ensenyança es convertix en ideologia, en definitiva, quan s'elimina la
diversitat.
Tinc la impressió que ens acostem més a un
totalitarisme com el descrit per Orwell que a la democràcia, i eixe
totalitarisme desplaçarà tot vestigi de democràcia i de llibertat si eixes
generacions que es presenten ara no aconseguixen alliberar-se d'eixa
uniformització, si no s'obrin a la diversitat que poden trobar en molts llocs,
en moltes fonts, si són capaç de reprimir els seus reflexos establits.
Ja se que ara, algú estarà pensant: “però el tu que
vas créixer en el franquisme no estas també condicionat”. És possible, però en
la meua joventut vaig tindre la sort que els quioscos estaven plens d'una
quantitat de revistes que compràvem com a Triunfo, Cuadernos para el dialogo,
Hermano Lobo, Cambio 16…etc. En les que col·laboraven Haro Tecglen, Vázquez
Montalbán, Carandell, Márquez Reviriego, Alonso dels Rius, Miret Magdalena i
molts altres intel·lectuals, en les que vaig aprendre a valorar unes idees i
veure que altres no em portarien enlloc.
Esperem que els nostres nous representants hagen
utilitzat part del seu temps a aconseguir una certa llibertat de criteri i que
siguen capaços de decidir per si mateixos quan depositen el seu vot en els
parlaments o els ajuntaments, i sàpien veure si la disciplina de vot dels seus
partits els obliga a votar quelcom que va en contra dels seus criteris, i si
els obliguen que pensen i raonen si eixe partit entén el que és la democràcia.
Feliç i Dolç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario