“El
correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú.
El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui
com ahir pareix que no veurem el sol, encara que des de la 07:18
hores es trobarà darrere dels núvols esperant un xicotet forat per
a enllumenar-nos, ho intentarà fins a les 20:41 hores.
Ahir,
en el café de mitja vesprada va sorgir en la conversació la
rapidesa amb què s'han recaptat els milions d'euros necessaris per a
la reconstrucció de Notre Dóna'm mentres la gent es mor de fam, i
no vaig trobar just ficar els dos temes en el mateix “sac”.
La
meua opinió era que el problema de la pobresa i de la fam en el món
no s'arregla amb una donació, crec que és un problema de
desenrotllament i que requerix un flux permanent de recursos.
Repetiré ara l'exemple que vaig exposar ahir; de què serviria la
donació d'un hospital a un país que no comptara amb els recursos
per a mantindre'l, pagar sous, comprar medicines...? Fer funcionar un
hospital en no molt de temps és més car que l'hospital mateix.
Si
ens trobem amb el problema de la fam en el món no es deu al fet de
no poder produir la suficient menjar per a tots, tots sabem la
quantitat de menjar que es tira i la que es destruïx moltes vegades
per a mantindre els preus, mentres que en altres llocs hi ha persones
que moren de fam o patixen mal nutrició. Tampoc es deu al fet que no
la podem distribuir perquè posseïm els mitjans suficients per a
això, només hem de donar-nos conta el poc que costa desplaçar i
distribuir qualsevol producte procedent de Xina o portar productes
agrícoles a les nostres botigues de l'altra part del món.
Jo
crec que esta prou clar que el problema de la fam en el món no pot
solucionar-se només amb l'augment de la producció, perquè esta és
més que suficient per a alimentar les persones que patixen i moren
de fam, la qual cosa he de dir que és un verdader escàndol.
Ens
falta voluntat, encara que tampoc seria prou la bona voluntat per a
solucionar este problema, ja que no cal oblidar l'especulació
econòmica, que en este moment condiciona el preu dels aliments,
tractant-los com qualsevol altra mercaderia i oblidant el seu
destinació primària.
Cal
buscar la solució, segons la meua opinió, a col·locar la dignitat
humana on ha d'estar, mentres no comprenguem el que se significa la
dignitat humana es poden fer poques coses. Mentres la dignitat humana
no siga el pilar sobre el qual construir estructures capaces d'omplir
les diferències que existixen entre les persones, no s'aconseguirà
res. No hi ha res a fer mentres es mantinga la lògica del poder
d'uns pocs, que exclouen a la majoria de la població mundial i
generen pobresa i marginació, disgregació social i corrupció.
Llavors,
seguint este raonament, em trobe amb que el verdader problema és de
conviccions i valors. No es tracta de tindre un poc de compassió o
tal vegada que se'ns invite de tant en tant a compartir o a ajudar
amb un donatiu a superar les adversitats que es presenten. Significa
més aïna estar disposats a compartir-ho tot i a decidir-se a ser
bons samaritans, en compte de persones indiferents davant de les
necessitats dels altres. Només esta conversió solucionarà el
problema de la fam en el món.
No
tinc més remei que reconéixer que el món està en desorde, perquè
si ho analitzem un poc el nostre cor està desordenat, perquè li
falta l'amor que podria passa el camí cap a la justícia. Mentres el
ser humà no reconega esta carència, podem parlar molt de
solidaritat, però és mentira, perquè eixa solidaritat no passa de
ser un simple pegat.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario