“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
El sol ja fa minuts que es troba entre nosaltres,
per a ser més exactes ho fa des de les 07:23 hores, i mentres ens alum, hauríem
de disfrutar d'este bell dia de primavera, les 20:38 hores serà el moment en
què ens abandonara.
Els esdeveniments que estan succeint estos dies en
la campanya electoral faran que haja d'oblidar-me del meu desig de no escriure
durant estos dies de res sobre política. Els atacs a la llibertat em van a
obligar a això.
Deixaré per als pròxims dies el desastre que va
succeir ahir en Paris, perquè ja sabeu que “Paris bé val una missa”. Però deixem per hui l'incendi de Notre Dam i tornem a la nostra
llibertat.
Si tota la gent que utilitza
constantment la paraula llibertat l'entenguera, no hauria d'estar escrivint una
vegada més per a explicar-la, que no defendre-la. Estem
en uns moments en què molta gent esta rendida als encants de la llibertat, es
creuen liures quan fan el que els ve en gana; però això no és llibertat. Ho hem
dit ja massa vegades, la LLIBERTAT amb majúscula és una altra cosa.
Les tendències polítiques de les últimes dècades
ens han transmés un amor desmesurat per la llibertat i el que nosaltres hem fet
és quedar-nos sense més amb la paraula simplement, sense aprofundir en el seu
sentit. Del seu autèntic significat ens hem oblidat, li hem anat llevant
qualsevol tipus de compromís fins a fer-la pràcticament irrecognoscible. Molts l'entenen ara com a permisivitat. A més permisivitat més
llibertat, com si ambdós foren mitats d'un mateix tot. Este
és el drama que travessa ara la llibertat.
La llibertat que a la gent agrada ara és la que
dóna dret a tot i ens dispensa de qualsevol deure. És la llibertat exempta de
responsabilitats i de càrregues. És la llibertat de què diu: que em deixen ser
lliure per a viure la meua vida i poder saciar els meus desitjos, lliure per a
fer amb el seu cos i amb la seua vida el que vullga, perquè per a això és seu.
Llibertat per a provar-ho tot. Es demana llibertat per a poder entrar en fangars
d'accessos fàcils, encara sabent que una vegada dins serà impossible eixir
d'ells, perquè encadenen per a tota la vida. Llibertat, llibertat en tot i per
a tot. Esta i no una altra és la llibertat que a vegades es predica, que a
vegades es beneïx, que a vegades es tolera.
Aspirar a ser lliures sense lligams de cap classe
és impossible, així com pretendre fer i desfer sense haver de respondre per
això davant de res ni ningú és una indignitat.
La llibertat, és l'expressió màxima de la dignitat
de l'home i va associada al deure, als compromisos i exigències de la nostra
Naturalesa Humana. Hi ha molt a dir sobre la llibertat.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario