“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui amanecerá a les 07:31 hores i podrem disfrutar
del crepuscle a les 20:32 hores, com es pot comprovar ja són moltes hores, però
ho seran encara més.
Abans que comence oficialment la campanya electoral
intentaré aclarir un poc més algunes qüestions sobre el funcionament de la
nostra democràcia, després del divendres hauria de deixar d'escriure sobre
política, perquè ja estarem prou desbordats d'informació per tots els costats,
i només faltaria una altra opinió més que no aportaria res interessant. Ahir em
deixe una qüestió que pense que també és important, una consideració delicada i
que es deuria tindre en compte.
És raonable vincular-se a un partit de la manera
que cada un crega oportú, ho és també tindre preferència per un o d'un altre,
així com posseir una diversitat de valoracions segons les tracte un partit o un
altre. Tot açò esta molt bé, per tal de que no s'oblide el que significa la
paraula "partit", que exigix per a existir en democràcia de la pluralitat.
El que vull dir és que no s'ha d'oblidar que “el nostre partit” ha de conviure
amb altres partits, cal allunyar de la nostra ment la idea de fer desaparéixer
als altres, eixa temptació ens pot portar al "partit únic", què és
molt pitjor que l'absència de partits, és la màxima perversió de la democràcia,
la seua suplantació des de dins.
Vull dir que el que pertany a un partit o el
preferix a altres ha de saber que conviu amb persones que tenen distintes
preferències, que tenen dret a què la seua opinió compte i tinga un grau
acceptable de validesa. Cal assegurar la convivència amb els altres. Per tant,
és condició inexcusable la "obertura", una condició no excloent. Un
partit que pretenga eliminar als altres, que intente deixar-los fora de la
convivència, és per això mateix rebutjable.
El criteri que ha de dominar, segons la meua
opinió, és que el partit a qui es pretén donar el poder, en les mans del qual
anem a posar la vida col·lectiva, no signifique la marginació dels altres, la
subordinació a una condició precària. En principi és desitjable, que un partit
haja de comptar amb altres, recolzar-se en ells. Les majories "absolutes"
tenen evidents riscos, sobretot si el que les aconseguix té una certa propensió
a sentir-se "partit únic" i depositari permanent, potser definitiu,
del poder.
Pot ser desitjable que el partit que governe es
recolze en altres, tinga socis. Amb una condició, sense la qual tot això
s'invalida: que no siguen "socis deslleials". Si ho són, si van
"al seu", si no tenen interés pel conjunt, per la totalitat del país,
el resultat pot ser precari o desastrós.
No és fàcil eixa noble i necessària tasca que és la
política. Cal pensar i molt si es vol tindre alguna probabilitat d'encertar. El
que es tria, en el nostre cas, és un parlament per a Espanya. Uns parlamentaris
que no ho seran per sempre, però sí que per a tots, que tindran una tendència
sempre a canviar les coses però que han d'assajar amb decència i eficàcia, amb
els ulls oberts a tot un conjunt de ciutadans amb una història mil·lenària i
que ha de continuar canviant amb eixa mescla essencial de coherència i
innovació.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario