“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Bo veurem si hui des de les 07:13 hores fins a les
20:45 veiem el sol que ja ens fa falta, sobretot a què una part de la seua “alimentació” es basa en una gran ració de
sol.
Veig per la gran quantitat de comentaris que no
deixe clar el que significava ofendre en el “Bon Dia” d'ahir, m'estava referint
a sentir-se ofés per que ens porten la contra i no tindre les raons suficients
per a poder-nos defendre. Que no és el mateix que sentir-se ofés per que ens
estan insultant per mitjà de blasfèmies o d'injúries. Són coses molt distintes,
que pel que s'ha vist no diferencie be ahir.
Posaré uns exemples sobre el tipus d'ofensa a què
em volia referir: a com seria d'absurd si ens prohibiren usar el verb córrer
per a no ofendre o molestar als que no corren, ni usar el verb menjar per a no
ofendre als que tenen mal de panxa, ni usar la paraula bell per a no ofendre
els lletjos. Per este tipus d'ofenses no es deurien prohibir eixes expressions
ni castigar a qui les usen.
Una altra cosa és insultar als que no corren, o
injuriar als que els dol la panxa o blasfemar contra els lletjos, no és la
mateixa ofensa.
Les ofenses ens donarien per a molts dies doncs hi
ha ofenses que sorgixen entre somriures i bromes, o acompanyades amb mirades de
ràbia, o des d'un to misteriósa ironia, o per sorpresa de qui menys ho
esperàvem. I per tant la reacció que tinguem
davant d'elles varia molt.
A vegades poden doldre perquè arriben en un mal
moment. Altres vegades per vindre de
qui pensava era un amic. Altres, perquè toquen un punt delicat del meu
passat. Altres vegades, les ofenses no fan tanta mossa. Una paraula agressiva
d'algú que no resulta important per a un sol no molestar molt.
L'important, quan arriba una ofensa, revestida de
broma, d'insult, d'antipatia o de colp baix, és reconéixer que un no és menys
perquè l'insulten, com tampoc és més perquè el lloen.
No cal oblidar tampoc que moltes vegades ens ofenem
quan se'ns intenta corregir, que se'ns indique quins són els nostres errors o
les nostres faltes deuria ser motiu d'alegria sempre que vinga de persones que
ens tinguen en gran estima.
No ens deuria ofendre qui ens crida l'atenció amb
afecte, ni assentar-nos mal una correcció que se'ns faça des de l'amor. No cal
lamentar-se quan algú ens ajuda a millorar en la nostra vida amb la tendresa
d'un afecte sincer.
Les altres ofenses, les que arriben de cors que
pareixen disfrutar amb el nostre dolor, les deixarem de banda. Hi ha milers de
coses importants en què invertir el nostre cor i el nostre temps.
Bastarà amb un poc de paciència i un perdó sincer,
perquè prompte superem el dany que certes ofenses puguen haver-nos fet. I allò
que s'ha ocorregut ens ha de servir per a ensenyar-nos com cuidar millor les
nostres paraules sobre altres per a no ofendre'ls.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario