“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Tindrem sol des de les 07:24 hores fins a les 20:37
en este dilluns de Setmana Santa, un dia en què com tots els dilluns ens anem a
haver d'esforçar un poc per a anar agafant el nostre ritme diari.
Per a moltes persones comença
una setmana molt especial. Tan especial que l'Església l'anomena la setmana
“santa”. Cal recordar que es commemora el que és el centre de la fe cristiana.
Si ens recordem o repassem el credo veurem que Jesucrist va morir (divendres
sant), va ser sepultat (dissabte sant) i va ressuscitar al tercer dia (diumenge
de resurrecció).
Per a veure la importància que tenen estos dies per
als cristians cal tindre en compte que no es commemoren estos fets com qui fa
un repàs a una història que va succeir fa dos mil anys, sinó que en els actes
litúrgics s'experimenta ara eixa realitat. Si fóra un simple record, bastaria amb
posar en marxa els ritus de tots els anys, com una representació d'una obra de
teatre, però no: És una experiència que succeïx hui, que afecta el presente!
L'important d'esta setmana no és el recordar amb tristesa el que Crist va
patir, sinó entendre per què va morir i va ressuscitar.
Una setmana sens dubte especial i diferent en
moltes de les nostres ciutats, ja hem vist com han començat a desfilar els
passos de Setmana Santa. Hem començat ja amb la música dels tambors, els ciris,
les túniques, i, sobretot, les imatges, a vegades d'un realisme aborronador que
ens poden arribar a commoure davant del sentit de pertinença a una fe, però
també a una cultura molt arrelada al nostre país.
Junt amb eixos passos que veurem en les processons
hi ha altres que no porten ni ciris ni flors ni mantos, són els altres passos,
els que no van en andes ni troben portants que acosten el muscle. No tenen
llàgrimes de cera, les tenen de veritat. Passen pels nostres carrers tots els
dies de l'any, tan desapercebuts, que a vegades ni els mirem. És ja tanta la
freqüència que a penes ens commouen.
Recordem-nos d'ells; són el que no saben què els
oferirà este nou dia, els que pareix que no tenen cap dret i que no saben què
serà d'ells i dels seus, són els que busquen un lloc en la nostra societat, els
ancians que senten que són un destorb…
No cal oblidar-se d'eixes altres processons que
continuen passant totes les setmanes de l'any per davant de les nostres cases i
que ens diuen el mateix.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario