“El
correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú.
El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Pareix
que serà molt complicat que ens il·lumine el sol este dijous Sant,
és una danya que en este dia tan assenyalat no ens acompanye des de
les 07:20 hores fins a les 20:40 hores, a passar d'això, hem
d'intentar passar-ho el millor possible i que no ens impedisca acudir
a on teníem pensat.
Quelcom
cal dir sobre l'incendi ocorregut en la Catedral de París, tots hem
lamentat este desastre siguem catòlics o no. Hem vist com ràpidament
en tot el món a aparegut un moviment de solidaritat, no sols en el
terreny moral, sinó també en l'econòmic que a posat en el seu lloc
eixa tercera part tan oblidada del famós lema de la nació francesa
que és la fraternitat. Tots recordem el lema oficial de la República
Francesa; «Llibertat, igualtat, fraternitat» (en francés, Liberté,
égalité, fraternité) i com ens oblidem contínuament del més
difícil de complir que és la fraternitat.
L'incendi
de Notre Dame, sense oblidar el seu desastre cultural, he vist que a
generat algunes reflexions que poden donar a entendre una imatge de
l'Església. Molts es pregunten si este incendi no és una metàfora
de l'estat actual que té l'Església i moltes de les seues
institucions. També molts veuen una metàfora d'una Església, que
com ha succeït tantes vegades, cau i s'alça. És trist caure però
el més greu és no alçar-se. L'Església cau? els religiosos, els
sacerdots, els catòlics cauen? La gran pregunta no obstant això és;
s'alcen?
En
esta reflexió no podem oblidar-nos de que els temples són
importants, la bellesa dels monuments i que ells hi ha fan possible
el culte, però els catòlics no hem d'oblidar que el culte més
important a Déu és el que se li tributa en “esperit i veritat”.
Es necessiten els temples però l'important és el que hi ha dins de
nosaltres. Perquè si hi ha esperit ens mantindrem en peu. Si no hi
ha esperit, per més encens, processó, cant i pedra que hi haja, la
nostra espiritualitat serà pura aparença. Serà una contradicció:
una espiritualitat sense Déu.
Els
monuments són importants, sense cap dubte, però són pedres mortes
que poden cremar-se i reduir-se a cendres. Les altres pedres, les
vives, amb les que se sosté el temple espiritual són les persones i
entre elles les més importants són els maltractats, els malalts,
els més desfavorits.
La
resposta a totes eixes preguntes tal vegada estiga en la què s'ha
donat davant de Notre Dame en flames: Reconstruir, regenerar,
renàixer!
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario