Dissabte 20 d'abril de 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton).

Dos minuts és la diferència que hi ha entre l'eixida del sol a les 07:17 hores a Pego i en la que ix a Ontinyent, així com també són dos minuts més els que he d'esperar perquè quan a Pego siguen les 20:42 hores i el sol deixe d'enllumenar, inclús ho estarà fent ací fins a les 20:44. Una diferència que té molt poca importància i menys encara que els núvols no deixaran que disfrutem del sol.

Existix en una gran majoria de llocs una necessitat de col·laboració, de coexistència entre tots, puc observar que generalment es fa un esforç perquè cada vegada entre les persones existisca més respecte, més dialogue i la voluntat d'obrir-se amb el que és diferent, en compte de rebutjar-lo, real recel o sospitar d'ell. El problema que s'ha tingut sempre amb la tolerància va prenent un sentit nou en els nostres dies.

Pareix que a poc a poc esta desapareixent eixa expressió de tolerància que era més d'aguant passiu i pacient davant del que consideràvem un mal per a nosaltres. Ara la tolerància es veu com més positiva i la tolerància civil és un element que constituïx un dels ideals de la societat democràtica: es considera com el reconeixement de la igualtat de tots els hòmens, així com la defensa dels seus drets fonamentals.

Tenim no obstant això que donar-nos compte que esta tolerància que és un requisit indispensable per a la convivència és diferent de la simple indiferència cap a unes idees, és a dir, d'oblidar-nos d'utilitzar la nostra intel·ligència i capacitat de raonar una vegada que acceptem conviure amb idees que s'aparten de les nostres.

Tampoc equival a oblidar-nos de l'absoluta independència de la nostra consciència, a l'hora de determinar per si mateixa el que està bé o mal: on impere un dubte escèptica s'imposa no sols el diàleg fecund, sinó més aïna l'enfrontament de diverses opinions. La tolerància no pot consistir a confiar sense més, de manera acrítica, la sobirania a una majoria moltes vegades indocumentada o poc formada, a fi que decidisca sobre el que és bo o inclús el millor.

Val que no s'hagen de confondre els valors democràtics de la nostra societat ni, per tant, imposar determinats criteris d'una creença particular; però no es pot dividir l'essencial unitat de la persona, que és interior i exterior, individual i social, creient d'unes idees al mateix temps que membre d'una societat.

Diguem-ho una vegada més: la tolerància civil defesa i reclamada per la societat contemporània, no té res a veure amb un indiferentisme moral que acaba per renunciar al criteri del bé i de la veritat. En l'essència de la persona està la seua dimensió propagadora, és a dir, el desig que tots els hòmens arriben a conéixer les seues idees.

Però cal comprendre, i està hui fora de dubte, que la fidelitat a les nostres idees no suposa el recurs a la violenta imposició. Encara que el respecte a la llibertat individual porte amb si la possibilitat del rebuig, o inclús la descarada oposició, no haurà de ser mai imposada. Lluny de considerar a l'altre com un enemic o un competidor, la nostra visió de la vida ens ha de permetre descobrir en ell un company de camí, necessari per a construir la nostra civilització.

Respectar a l'altre, en la seua condició de ser un altre, significa humanitzar les relacions entre persones: s'ha d'enriquir este tipus de relació. La nostra oferta no ha de sotmetre, sinó que ha d'oferir i il·luminar els diversos modes d'organitzar la vida social, donant i reconeixent a cada un la possibilitat de seguir els dictats de la seua pròpia consciència en llibertat.

Ara bé, este esperit de tolerància, si vol ser autèntic o eficaç, ha de poder exterioritzar-se en un estatut jurídic i social, o siga, en un règim de convivència real. No basta amb què no s'obligue a ningú a abraçar determinades postures o creences, polítiques o religioses; un règim verdaderament tolerant ha d'afavorir que cada un tinga lliure accés a la professió de les seues idees, sense que es veja entorpit per pressions del tipus que siga.

Feliç Dia.