“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Veurem si hui tenim un poc més de sort i el sol pot
enllumenar-nos, per descomptat ho intentarà des de les 07:33 hores fins a les
20:32. Segons puc veure ara des de la meua finestra pareix que si, encara que
el vent que sent pot molestar un poc.
Mire on mire tot és política i eleccions, no
recorde quant de temps fa que la política no esta en el primer pla de
l'actualitat a Espanya, deu fer anys que tot és política, eleccions i partits
polítics.
Ja se que les eleccions són indispensables en una
democràcia però és que portem tant de temps parlant d'elles que veig que
s'estan produint certes deformacions que trastornen el seu sentit i induïxen a
un possible error.
Els partits polítics, amb les seues estructures i
les seues disciplines més o menys rígides junt amb les llistes "tancades i
bloquejades", ens estan limitant la nostra llibertat com electors ja que
estan portant estes eleccions en termes de "triomf o derrota" d'un
partit sobre altres. Si resumisc el que escolte ahir sobre els programes dels
diferents partits em fa la impressió que es reduïx a mera
"hostilitat", a l'afany destructor de l'altre partit fent propostes
com més allunyades dels altres millor, diferents, que es veja que no “som iguals”,
amb la sola intenció de desplaçar del poder al partit que el té, o bé impedir
el seu accés al govern.
Eixa actitud que estic veient fins ara porta a què
siga una campanya de total esterilitat, ja que s'esta atenent exclusivament, o
almenys de forma predominant, als interessos particulars d'uns grups,
professions o, en forma extrema, a les autonomies. M'esta cridant també
l'atenció la falta de propostes per a tot el que és comú i en general en les
propostes de tots els nacionalismes, per als que no existix més que una part
del país, que no mostren el menor interés pel conjunt, dins del qual van a
haver de moure's.
Una altra curiositat que trobe és la preocupació
pel que se sol anomenar una "ideologia", que sol encobrir una
alarmant escassetat d'idees, els termes "dreta" e "esquerra"
en els que cada partit vol posicionar-se, són indici d'una mania per reduir les
seues idees i projectes, que impedix tota visió raonable de les qüestions
reals.
És cert que el triomf d'un partit porta a una
orientació política determinada, a un estil, a una sèrie de problemes a què es
concedix més importància; en suma, a una orientació de la vida pública durant
un període que pot ser prou llarg. Si tenim un poc de memòria històrica, es pot
comparar, i és un recurs decisiu per al funcionament de la democràcia. Hem
tingut ja diferents governs, de diferents partits, amb resultats pròxims i
comprovables, i la nostra opció ha d'estar condicionada pels resultats, la
satisfacció o el descontentament. Es desitja renovar una experiència passada,
els resultats de la qual estan presents, tornar a ella, o seguir en una altra
direcció?
Però tot açò, de ser important, és relativament
secundari. Després d'unes eleccions, una nació, en el nostre cas Espanya,
emprén una trajectòria, que certament es pot modificar o rectificar, però que
dóna una figura determinada al país en què se'n va a viure. Ens hem de
preguntar si coincidix o no, i en quina mesura, amb el que entenem per eixa
realitat que estem fets i amb la qual realitzarem les nostres vides. Ens anem a
sentir "còmodes" en eixa configuració, o potser experimentarem
l'estranya i inquietant situació que allò és "alié" o s'està
alienant.
Al mirar cap avant, a l'anticipar el futur, sentim
un horitzó obert, un camí que desitgem seguir, que pot ser "el
nostre", o sentim temor d'entrar en "terra estranya"? Açò és el
decisiu, el que verdaderament es tria, més enllà dels interessos particulars,
de les qüestions que directament ens afecten. Molt més que totes elles ens
concernix la figura total de la nostra societat, el "argument" que
tindrà, que ens pareix prometedor i il·lusionant o suscita temor o repulsió.
Tota la resta, que cal tindre en compte, queda en
segon pla, perquè eixa figura global és la que condicionarà tots els altres
aspectes i els conferirà un sentit a què podem sumar-nos amb entusiasme i
tranquil·litat de consciència, o amb inquietud i sospita que ens estem
equivocant.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario