“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui estic segur que tindrem un bon dia de
primavera, en el moment en què comence a enllumenar-nos el sol a les 07:27
hores podrem disfrutar del dissabte, el sol ens acompanyara fins a 20:35 hores.
Ahir vaig veure un cartell en què figurava la
frase; “ni oblit ni perdó", se que hi ha persones que no perdonen, i que,
possiblement no ho facen perquè no vullguen fer-ho, o segurament perquè no
poden o no saben com fer-ho. La qüestió és que no m'agrada veure-ho
escrit.
Jo sóc dels que pensen que l'home ha de perdonar,
en cas contrari no podrà viure feliç. I quan dic que ha de perdonar el que vull
dir és que sempre ha de perdonar.
Si ens parem un moment, i reflexionem un poc, nos
en adonarem que conviure en una societat està estretament relacionat amb la
nostra capacitat de demanar perdó i de perdonar. Si ens hem parat i hem
reflexionat, ens haurem donat ja compta que quan parlem de l'autèntic perdó ens
movem en un terreny profund.
El perdó consistix a renunciar a la venjança i voler,
a pesar de tot, el millor per a l'altre. Què vol dir "perdonar"? Què
és el perdó? Què faig quan dic a una persona: "Et perdone"? És
evident que reaccione davant d'un mal que algú m'ha fet; actue, a més, amb
llibertat; no oblide simplement la injustícia, sinó que rebutge la venjança i
els rancors, i em dispose a veure l'agressor com una persona digna de
compassió.
D'altra banda, perdonar no consistix, de cap
manera, en no voler veure este dany, a atenuar-lo o dissimular-lo. A algunes
persones pareix que tot els donara el mateix. "No importa" si els
altres no els diuen la veritat; "no importa" quan els utilitzen com a
mers objectes per a aconseguir uns fins egoistes; "no importen"
tampoc el frau o l'adulteri. Esta actitud és molt perillosa, perquè pot emportar-nos
a una completa ceguera davant dels valors. La indignació i inclús la ira són
reaccions normals i fins a necessàries en certes situacions. Qui perdona, no
tanca els ulls davant del mal; no nega que existix objectivament una
injustícia. Si ho negara, no tindria res a perdonar.
És normal que una injustícia ens dolga i deixe una
ferida. Si no volem veure-la, no podem curar-la. Afrontar un patiment de manera
adequada és la clau per a aconseguir la pau interior.
Superar les ofenses, és una tasca summament
important, perquè l'odi i la venjança ens van a enverinar la vida. Els
ressentiments fan que eixes ferides que tenim se'ns infecten i creen una
espècie de malestar i d'insatisfacció general. En conseqüència, un no se sent a
gust en la seua pròpia pell. Però, si no es troba a gust amb si mateix, llavors
no es troba a gust en cap lloc.
És una llei natural que el temps "cura"
algunes llagues. No les tanca de veritat, però les fa oblidar. Arribarà un
moment en què una persona no puga plorar més, ni sentir-se ja ferida. Açò no és
un senyal que haja perdonat el seu agressor, sinó que té certes "ganes de
viure". La capacitat de deslligar-se i d'oblidar, per tant, és important,
però no té res a veure amb l'actitud de perdonar. Esta no consistix simplement
en "creu i ratlla". Cal recordar les injustícies passades perquè no
es repetisquen, i les hem de recordar com perdonades.
Amb tot açò el que m'agradaria aclarir és que
perdonar significa sobretot renunciar a la venjança i a l'odi. El perdó comença
quan, una persona rebutja tot tipus de venjança i el secret consistix en no
identificar l'agressor amb la seua obra. Tot ser humà és més gran que el seu
culpa. Cada persona està per damunt dels seus pitjors errors.
Tot l'anterior ens poden paréixer frases
complicades d'entendre, però és que el perdó de què parle no consistix a saldar
un castic, sinó que és, abans que res, una actitud interior. Significa viure en pau amb els records i no perdre l'estima a cap
persona. Es pot i s'ha de considerar també a un difunt en la
seua dignitat personal. Ningú està totalment corromput; en cada un brilla una
llum.
Al perdonar, el que li estic dient és: "No, tu
no eres així. Sé qui eres! En realitat eres molt millor". Volem tot el bé
possible per a l'altre, el seu ple desenrotllament, la seua dita profunda, i
ens esforcem per voler-lo des del fons del cor, amb gran sinceritat.
Perdonar és tindre la ferma convicció que en cada
persona, darrere de tot el mal, hi ha un ser humà vulnerable i capaç de
canviar. Significa creure en la possibilitat de transformació i d'evolució dels
altres.
El tema del perdó és molt complicat d'entendre. Es
pot perdonar quan l'opressor no es penedix en absolut, sinó que inclús insulta
la seua víctima i creu haver-hi obrat correctament? Potser mai serà possible
perdonar de tot cor, almenys si comptem només amb la nostra pròpia capacitat,
és necessari moltes vegades no estar sols i comptar amb ajuda.
És comprensible que una mare no puga perdonar de
seguida a l'assassí del seu fill. Cal deixar-li tot el temps que necessite per
a arribar al perdó. Perdonar pot ser una labor interior autèntica i dura. Però
amb l'ajuda de bons amics i, sobretot, amb l'ajuda de la nostra força interior,
és possible realitzar-la.
Si aconseguim crear una cultura del perdó, podrem
construir junts un món habitable, on hi haurà més vitalitat i fecunditat;
podrem projectar junts un futur realment nou.
Per a acabar, ens poden ajudar unes sàvies
paraules: "Vols ser feliç un moment? Venja't. Vols ser feliç sempre?
Perdona."
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario