“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Pareix que hui si podrem disfrutar d'un sol primaveral,
i ho anem a fer des de les 07:12 hores fins a les 20:46, prou hores per a veure
si eliminem un poc l'excés d'humitat dels últims dies.
Per diversos motius s'esta parlant molt estos dies
d'impostos, i el que tinc clar és de la importància dels impostos per a
promoure el bé comú així com l'obligació que tenim de contribuir solidàriament
a eixe just desenrotllament complint les obligacions fiscals.
Pense que hui en dia ha d'haver-hi pocs dubtes
sobre la importància de la Hisenda Publica, tampoc crec que es tinguen dubtes
de la nostra obligació de pagar impostos,
pel que hem d'intentar tindre un sistema d'impostos que siga just i
suficient, perquè en cas contrari serà difícil aconseguir una societat que este
prou cohesionada.
També m'agradaria recordar que els impostos no són
per tant un capritx dels governs i un
mitjà d'enriquiment dels polítics, sinó una peça fonamental de la nostra
societat per al desenrotllament de servicis públics i per a una major cohesió
social. Així que, el disseny del quadro tributari de qualsevol societat hauria
de descansar, per tant, sobre acords comuns respecte als servicis que la
societat vol i com han de ser finançats.
Fins ací crec que podríem estar tots d'acord, però
anem a complicar-ho un poc, deuríem arribar a acords que posaren en clar que
són el béns públics i fins on arriben i decidir quins valors es volen defendre
amb el sistema impositiu.
L'anterior és el centre de la majoria dels
problemes que sorgixen quan es parla d'impostos, ja que implica un compromís
moral de tota la societat, doncs no es tracta simplement d'aconseguir ingressos
superiors públics perquè necessitem gastar més, sinó que els impostos són la
condició necessària per a finançar una inversió social suficient per a reduir
la fragilitat i la vulnerabilitat en la nostra societat. Esta és la qüestió.
Supose que en els debats d'ahir i despús-ahir es
degué parlar d'impostos, no se les diferents postures, però la meua opinió és
que quan es parle d'impostos ho hauríem de fer dirigint el missatge no cap a
que estem obligats a pagar imposats per que “ens obliguen a pagar-los” sinó
explicar el paper dels impostos com a contribució a bé comú, eixe ha de ser
l'objectiu, un bé comú que per descomptat ha d'estar unit a una justícia
social. S'ha de fer veure a les persones que el frau fiscal, a més de ser una
practica immoral, és al mateix temps regressiu i contribuïx sempre a una major
desigualtat perquè impedix aconseguir el bé comú.
Si ho pensem
un poc nos en adonarem ràpidament que el frau fiscal i el rebuig del paper
social dels impostos no són les úniques restriccions perquè els impostos puguen
contribuir al bé comú, ja que tenim evidents desigualtats en el tractament
fiscal que reben les multinacionals, les noves empreses tecnològiques i les
xicotetes empreses, que creant més ocupació paguen més impostos.
És fàcil, per tant, que les diferents idees
polítiques contaminen la resposta que hem de donar a totes eixos problemes,
però encertar en l'elecció del nostre sistema serà, sens dubte, un dels factors
que definiran la marxa futura de la nostra societat, ja que d'ella dependrà no
sols el paper dels impostos en el sistema econòmic sinó, sobretot, la capacitat
de la societat per a no deixar en la cuneta als menys beneficiats dels fruits
del creixement econòmic.
L'economia només pot ser alliberadora si mira a la
realitat amb els ulls dels més pobres. El compromís per la justícia econòmica
implica la redistribució dels recursos econòmics i en eixa tasca és
indispensable un sistema fiscal progressivament i prou recaptatori.
Els polítics que ens van a governar han de tindre
en compte les preferències dels ciutadans a l'hora d'adoptar les decisions,
atenent no sols als reprotxes i reticències d'amplis segments de la societat a
cedir els seus recursos per a la millorara del benestar d'altres ciutadans sinó
a la necessitat de una major igualtat i redistribució.
Per a garantir, per tant, els servicis de benestar,
bàsics per a la cohesió social, fan falta recursos impositius. Si es vol promoure
un major benestar és inevitable un nivell major de pressió fiscal.
I la busca d'un sistema fiscal que siga just ens
donaria molt que parlar. Tal vegada un altre dia.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario