“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú.
El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte
d'això”. (G. K. Chesterton).
Ens enfrontem a este divendres amb l'esperança de
poder disfrutar d'un bon dia de primavera, amb un sol que ens deuria enllumenar
des de les 07:39 hores fins a les 20:28, o almenys deixar-se veure prou perquè
es complisca el nostre desig.
He observat una sèrie de reaccions de moltes
persones cap a alguns fets i esdeveniments que em porten a pensar que estan
d'alguna manera marcats per l'odi. Són reaccions a què no trobe cap sentit, que
se senta antipatia i també aversió cap a alguna cosa ho puc entendre però que
es desitge també causar-li un mal no ho comprenc.
És veritat, o almenys m'ho pareix, que quan es perd
el sentit de la vida i no es té un camí que seguir, quan no es té una direcció,
quan en compte de seguir una línia el que fem és anar fent bots d'uns punts
aïllats a altres que no es dirigixen enlloc, quan només es valoren les
experiències úniques, quan es busquen sensacions singulars i les emocions
fortes, ens trobem que açò ens agrada i que esta molt bé, però el problema
sorgix llavors amb els intervals que existixen entre una experiència i una
altra, entre els espais que hi ha entre els punts, són intervals aïllats que
s'omplin de buit.
I ací, és on trobe l'arrel d'eixe odi, ens llancem
per a arribar el més ràpidament possible a la següent experiència per a
abandonar eixe buit, la busquem amb desesperació. Busquem a tota costa
sensacions noves, canvis constants, cada vegada més radicals. I més ràpids,
cada vegada ens duren menys perquè no estan recolzats en res. Llavors, si ens
trobem amb situacions o amb persones que tenen un camí que seguir, persones que
no participen de les nostres experiències passatgeres i que tenen eixos intervals
plens, ens espanten, doncs les veiem com una amenaça a les nostres sensacions
fortes i la nostra forma de caminar per la vida.
El tindre eixos espais buits sense tindre una
successió de punts tan junts que formen una línia que s'ha de seguir introduïx
les persones en un aïllament de subjectivitat que els impedix raonar de mode
lògic. Els impedix eixir del cercle viciós de les seues pròpies raons, per
simples i equivocades que siguen, i els impedix igualment entendre les raons
dels altres, per clares i evidents que també siguen.
S'activa per la imaginació un rancor l'una i
l'altra vegada, donant voltes i més voltes, buscant aliats i exigint
aprovacions. Qualsevol nou dada s'interpreta sempre com una nova raó per a
incrementar els motius d'animadversió. Tot el que es veu o s'escolta és
deformat quasi insensiblement per a encaixar en un esquema previ de
ressentiment i de rancúnia que, en el fons, no s'està disposat a canviar.
Per això, en eixes actuacions i declaracions veig
un odi que és profundament ignorant. És un odi que no té les dades suficients
per a tindre una opinió clara perquè no els vol buscar, perquè, per a qui odia,
totes les dades es deformen per a alimentar eixe avorriment, per a fer-lo
créixer.
Fa falta un gran esforç per a
superar i véncer a l'odi. Un esforç continuat per entendre les coses des de
fora de la pròpia subjectivitat. Un interés durador per abandonar la dinàmica
del rancor, per superar el desig de venjar-se. Una opció personal ferma per
purificar la imaginació, per aprendre a posar-se en el lloc de l'altre, per
veure amb nous ulls el passat i perdonar de veritat. Si no es fa eixe esforç i
es manté, si no es construïx la vida sobre eixe coratge diari del perdó, el
simple oblit es demostra massa dèbil i massa fràgil; i qualsevol dia, des del
fons de l'interior de l'home, des d'una zona que potser creia ja tancada per
sempre, pot pujar de nou la marea de l'odi, un remolí interior que pareix
impossible de frenar.
Perdonar és fonamental per a observar la realitat
tal com és, per a no reescriure la història en funció dels propis traumes i
ressentiments, per a relativitzar el que ocupa massa en el nostre horitzó
mental i a penes pertany a la realitat.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario