“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
A ningú crec que estranyarà que m'agrada veure
alba, és un dels espectacles junt amb la posta de sol que millor ens mostren la
bellesa, i que no es valoren en el que es mereixen possiblement perquè són
gratis, hui els podem admirar a les 06:53 hores i a les 19:19 hores.
Sabem elogiar eixos moments? Sabem celebrar les
coses com han de ser celebrades? Em pareix que no. Pretenem fer-ho, però
generalment no sabem com. Habitualment
ho celebrem malament.
Com ho celebrem d'habitualment? Si observem al
nostre voltant, ràpidament, nos en adonarem que ho fem exagerant les coses;
realitzem moltes de les coses que fem habitualment o siga: bevent, menjant,
conversant, cantant i ballant, i portant tot açò a l'exageració. Per a quasi
tots nosaltres, una celebració significa menjar massa, beure exageradament,
cantar massa alt, contar un acudit a massa, esperant que en algun punt de tot
eixe excés trobem el secret de fer extraordinària esta ocasió.
La gran majoria de nosaltres tenim esta rara idea
que podem trobar un goig especial i un plaer espentant les coses més enllà dels
seus límits normals. Però d'esta manera només trobem un xicotet encara que
preciós plaer verdader.
La millor forma de disfrutar, és vincular als
altres en tot el possible, a sentir que hem pogut transmetre eixes sensacions i
experimentar eixa emoció. Però això no succeïx en una exageració. Per això
moltes de les celebracions són seguides per una ressaca física però també
emocional. Per què? Per què ens resulta tan complicat fer una autèntica
celebració?
Potser, només potser, podem trobar la resposta en
què nosaltres no intentem disfrutar simplement de les coses, per a prendre
simplement la vida, l'amor i el plaer com a regals gratuïts que simplement ens
han donat. No és que no tinguem esta capacitat per a açò. La qüestió està més
en el fet que rarament trobem l'autèntic delit que busquem en la nostra vida, i
açò ens porta a una falsa celebració, o siga, a l'excés.
Confonem el plaer amb el delit, l'excés amb
l'èxtasi. I com no podem gaudir simplement, anem a l'excés, traspassem els
nostres límits i confiem que així ho realçarem.
I així i tot, hem de celebrar. Posseïm una innata
necessitat de celebrar, perquè certs moments i esdeveniments de les nostres
vides simplement ho requerixen. Requerixen ser rodejats de rituals que eleven i
intensifiquen el seu significat i requerixen ser compartits amb altres de
manera especial i destacada. El que deixem de celebrar deixarem prompte
d'apreciar.
Tenim una indomable necessitat celebrar; això és
bo. L'objecte de la celebració és destacar certs esdeveniments i sentiments com
per a compartir-los amb altres de manera extraordinària.
Tenim molt que véncer en la nostra lluita per
arribar a una genuïna celebració. Encara necessitem aprendre que l'elevat gaudi
no es troba en l'excés, fins que aprenguem eixa lliçó, majorment caminarem a casa trontollant-nos,
més buits, més cansats i més sols que abans de la festa. Lluitem per saber com
celebrar, però hem de continuar intentant-ho.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario