“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ja era hora que se'm presentara per davant un diumenge
tranquil en què poder disfrutar de la possibilitat de fer les menys coses
possibles, així que des de les 07:19 hores fins a les 19:02 hores intentaré
aprofitar-me del sol.
Estos dies m'he adonat de la quantitat de gent que
es comporta i té actituds menyspreables i que estan disposats a justificar
quasi qualsevol cosa amb l'excusa d'apel·lar que ens trobem en un entorn que ha
d'alterar els fonaments de la nostra cultura.
Encara que per a ser just, no tracten de justificar
qualsevol cosa, sinó més aïna que són propensos a justificar qualsevol cosa que
els isca gratis. Ja sabem que blasfemar contra el que es considera sagrat ix
gratis. Almenys en el context catòlic.
Pensar i voler que en el “context subversiu” del
carnestoltes cal insultar la Mare de Déu i fer mofa, d'una manera grollera de
Crist és tan absurd com justificar que, en el “context subversiu” que li parega
a cada u, un podria fer el que li vinguera en gana, inclús agredint als altres.
Posats a imaginar “contextos subversius”, per què
limitar-los només al carnestoltes? Indubtablement és absurd sostindre que un
“context subversiu” ho legitima tot. No és així. Hi hi ha coses, com profanar
cadàvers, violar les persones, o cremar els jueus, que mai, siga quin siga el
context, es poden fer. I qui les faça, siga quin siga el context, és, com a
mínim, una mala persona i un impresentable.
Blasfemar contra la Mare de Déu o contra un Crist,
damunt amb vulgaritat, si és possible la redundància, és un senyal de
sectarisme i de desdeny cap al que moltes altres persones veneren com el més
volgut, com poden venerar la memòria dels seus pares i dels seus familiars.
No m'imagine a ningú fent acudits sobre la violació
de sa mare. També, per desgràcia, em puc imaginar que un representant públic
recolze amb diners públics una actuació denigrant, siga quin siga el context.
El lamentable és que el representant públic no siga
cessat i que el poble, amb els impostos del qual es paguen eixos afronts, no
l'obligue a dimitir. Estes coses passen perquè el “context subversiu” en el que
ens movem no és el de la verdadera democràcia, ni el de l'educació, ni el de la
justícia.
És el context de la berganteria, de l'estupidesa,
de la confusió. De la misèria moral.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario