“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Pareix que no veurem molt be com clareja, però que
darrere dels núvols estarà el sol estic segur, i que a les 07:27 hores
intentarà enllumenar-nos, almenys fins a les 18:57 hores.
Com sol succeir quan parles d'un tema amb tantes
variants i que generalment no es reflexiona sobre ell, com és la democràcia, en
el que ens solem quedar amb el superficial; un home un vot i es fa el que vol
la majoria. Sempre existirà alguna cosa que debatre.
I és que, una cosa és defendre les meues creences i
principis, respectant les opinions dels altres; i una altra tindre una actitud
que ataca o es burla de les conductes alienes, especialment religioses.
Quan s'usa algun tipus de força, ja siga física,
mediàtica o política, com per exemple quan per a imposar les seues pròpies
idees s'ataca o es burla de les altres que són diferents, estem davant d'una
forma d'actuar que m'atreviria a denominar de fonamentalista, encara que també
és veritat que hi ha actituds qualificades de fonamentalistes i que en realitat
no ho són. Anem amb algun cas.
Des de fa uns anys estem veient un fonamentalisme
que es podria qualificar de laïcista i que està representat per persones que
fent gala de ser tolerants i amants de la democràcia, no suporten que altres
puguen tindre creences religioses i viure d'acord amb la seua fe. Per a ells
eixa fe pertany a l'esfera íntima de la persona i no hauria d'interferir per a
res en els altres àmbits en què es mou un creient. Si a este se li ocorre
defendre els seus principis, al que té
tot el dret, el anomenen fonamentalista.
Cal tindre molt en compte que una cosa és defendre
les pròpies creences i principis, respectant les opinions dels altres; i una
altra tindre una actitud que ataca o es burla a través dels mitjans de
comunicació o la càtedra universitària, de les conductes alienes,
fonamentalment religioses.
El que esta succeint és que estes actituds, lluny
de col·laborar a la construcció d'una societat sòlida, van creant divisions que
ens debiliten. No oblidem que el que fa fort a una comunitat és la unitat dels
seus ciutadans; i eixa unitat no s'aconseguix amb fonamentalisme sinó amb
tolerància. Podem pensar de diferent manera i tindre religions distintes o no
tindre religió, però si no comprenem eixes diferents maneres de pensar i de
viure estem incapacitats per a construir una societat lliure i justa.
En fi; Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario