“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Comencem una setmana més, hui disfrutarem del sol
des de les 06:56 hores fins a les 19:17 hores, les suficients perquè tinguem un
bon dia de primavera.
No entenc molt d'economia i molt menys a nivell
europeu, encara que amb tot este embolic del Brexit no hi ha més remei que
investigar un poc per a traure alguna conclusió. Ho vaig estar mirant un poc
ahir a la vesprada i si bé no m'aclarisc molt amb el que faran els anglesos, si
que em vaig poder donar compte que ens trobem a les portes d'una possible nova
crisi econòmica.
Vaig veure que s'han rebaixat les previsions de
creixement per al 2019 en a penes unes setmanes, al desembre ens donaven un
creixement de l'1,7 per cent i ara al març ens donen 1,1 per cent i si a açò
afegim la reacció tan contundent que ha tingut el banc europeu al no apujar els
interessos, reflectix fins que punt el risc que tornem a tindre problemes
seriosos és alt.
Si tenim en compte que en el mes de maig tenim
eleccions al Parlament Europeu i que això pot suposar l'entrada de partits
polítics amb una forta mentalitat nacionalista, resulta que les solucions que
es van donar per a eixir de l'anterior crisi no es van a poder posar en
pràctica doncs els mateixos nacionalismes ho impediran.
I deixar que el “mercat” pose les coses en el seu
lloc, ja vam poder comprovar que no funciona, perquè els mercats perfectes no
existixen, en la ultima crisi ja vam veure que la relació entre oferta i
demanda no seguix unes lleis neutrals que generen, de forma automàtica el
benestar. Existixen massa variants que no permeten transformar l'intercanvi
comercial entre els que compren i els que venen en un profit global.
Una altra cosa, també nos en vam adonar, que les
sobiranies nacionals no tenen pràcticament cap capacitat d'intervenció, i que
una decisió política en un sol país no ens porta enlloc.
Pel que les eleccions al Parlament Europeu seran
més importants del que em podia imaginar, doncs
serà a Brussel·les des d'on han d'eixir les solucions per a la possible
crisi que ens anem a trobar a finals d'any. Em preocupa els numerosos discursos
d'exaltació nacional que s'estan donant en moltes nacions europees, el mateix
Brexit és un clar exemple d'això, pense que la solució esta en la Unió Europea,
no ens queda una altra.
La política econòmica europea és necessària, però
clar, això requerix d'un exercici de responsabilitat personal per part dels
europeus, i això veient els partits que formaran part, possiblement, del pròxim
Parlament Europeu em preocupa.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario