Dimecres 20 de març del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton).

Veurem com es comporta este dia, espere que siga tranquil després d'uns quatre dies més afaenats del normal, el sol intentarà acompanyar-nos des de les 07:04 hores fins a les 19:12 hores, en el que serà el primer dia de la primavera del 2019, per a ser un poc més precisos ho farà a partir de les 21:59 hores.

Tornant un poc al tema d'ahir, em queda per afegir que fa anys que molts de nosaltres hem renunciat a mostrar les “coses” com són, i el que fem és pretendre que les “coses” siguen el que ens done la gana que siguen.

Per a fer-ho s'hem canviat el “respecte” a la veritat de les coses per la “voluntat” que les coses són el que jo vullga que siguen; s'ha triat veure totes les coses com bones i que continuen sent bones “perquè ho dic jo”; també hem adaptat la democràcia, l'hem convertida en “democratisme”, o siga les coses són el que decidix la majoria, encara que s'hagen utilitzat qualsevol classe de confabulacions per a aconseguir-ho, sense respondre a criteris objectius de bondat o maldat, deixant-ho tot a la voluntat del legislador.

Si afegim a tot l'anterior la utilització del llenguatge per a fer dir a les paraules el que mai han dit, estem deixant que el llenguatge ja no genere cultura, és a dir pensament, per tant no ens plantegem si es té raó o no, perquè “tindre raó” ja no està de moda.

I, si no escoltem les opinions dels altres, si no som capaços d'entendre altres idees, a poc a poc, ens anem fent cada vegada més intransigents i ja no discutim els nostres ideals sinó que barallem les nostres idees, ens enfrontem a les altres formes de pensar, i llavors el pas per a utilitzar la violència és molt curt, arribem a veure fins com la solució més còmoda i més practica, i, sense donar-nos compte donem eixe pas que fa caure en l'abisme de la violència; confronte's per exemple els motius i les causes del nazisme i del marxisme.

Com veiem, tots nosaltres som també part del problema i també ho hauríem de ser de la solució. No cal obsessionar-se per a intentar tindre una visió completa de les coses, més aïna cal acceptar que hi ha alguns punts foscos en les nostres idees i plantejaments, comprendre que hi ha una part de conflictivitat amb què nosaltres contribuïm a les situacions difícils, encara que no ens adonem d'això.

Comprendre que un mateix és part del problema, sense complexos ni perfeccionismes, ens pot ajudar a solucionar les coses percebent als altres com a espills que, d'alguna manera, reflectixen una part de la realitat que tantes vegades se'ns escapa. Prendre consciència d'això és indispensable en el procés per a solucionar estes friccions, perquè sense ella les paraules es transformen en un diàleg de sords on cada un simplement expressa la seua part sense atendre amb autenticitat al que l'altre percep, diu i pensa.

Tot això requerix, doncs, humilitat, paciència i esforç, però bé val la pena.

Feliç Dia.