“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
A les 07:25 hores sorgit el sol, encara que no ho
hem pogut apreciar com ens agradaria ja que els núvols nos van impedir veure el Sol, encara que tenim fins a
les 18:58 perquè existisca la possibilitat que ens alumbre.
És quasi necessari tornar una altra vegada a
mostrar, des del meu punt de vista, un de les dèficits de la nostra societat
democràtica, m'estic referint a la poca consciència de ciutadania que tenim
gran part de nosaltres. Em fa la impressió que una vegada que hem sigut
reconeguts com a persones amb drets civils i polítics ens hem acomodat i ens
limitem a viure com a individus amb drets econòmics.
Ens hem oblidat de ser ciutadans. De ser
protagonistes de la nostra pròpia història, de ser algú amb formació per a
tindre una veu pròpia sobre el que ens afecta nosaltres i als altres, una veu
que meresca ser escoltada pels nostres conciutadans. Si analitzem un poc el que
significa ser ciutadà i el que és una democràcia ens adonarem que hi ha una
contradicció amb una ciutadania passiva.
Estem fracassant en la formació d'autèntics
ciutadans, fa la impressió que només hem aconseguit crear usuaris del sistema i
que només es beneficien d'ell, sense que s'interessen pel mecanisme que el fa
possible i necessari per a la seua supervivència.
La nostra democràcia es podrà mantindre sempre que
responga a una conducta ètica que done validesa a esta opció política: la de ser un
sistema social i polític, en permanent desenrotllament que siga adequat a
individus madurs i responsables que aposten per ell per a organitzar-se
col·lectivament, arrelats en l'estima, el respecte i la potenciació dels valors
de la llibertat, la igualtat i la solidaritat.
No obstant això, quan estos individus se senten
desvinculats del sistema; quan esta deixa de respondre a eixa tensió ètica
d'aconseguir una vida adequada a les seues expectatives, el sistema correrà un
seriós perill.
Una forma de solucionar este problema seria
fomentar la societat civil, perquè siga este el marc adequat per a formar
verdaders ciutadans. En esta es desvela el sentiment de comunitat, de formar
part de quelcom junt amb altres. Inclús el sentit de la justícia, individual i
social, es desenrotlla molt bé en l'àmbit de la societat civil. Perquè, ser un bon ciutadà i tindre civisme no té a veure amb la
cortesia, sinó amb la responsabilitat. D'ací que es puga dir que
tan incívic és destrossar el mobiliari urbà com militar en organismes polítics
que tenen com a objectiu el poder i el benefici personal. Ambdós coses agreden
al sistema democràtic.
En realitat el que necessitem en estos dies és
desenrotllar el civisme en nosaltres, individual i socialment. Ja que sovint
oblidem que disfrutem de grans èxits, i que estos precisen d'una cuidadosa
atenció per a continuar donant fruits. Si els abandonem a la seua pròpia
inèrcia sense abonar-los ni podar-los és posar-los, a mitjà termini, en perill
de què desapareguen.
L'estabilitat d'un sistema democràtic passa per
reconéixer i potenciar el paper de la societat civil en ells. Quan esta és una
verdadera escola de ciutadans, la qualitat del sistema polític millorarà sens
dubte.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario