“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Com se sol dir “estem en el mig com el dijous”,
així que ara amb la millor part de la setmana per davant vorem si la disfrutem.
Hui tindrem sol des de les 07:13 hores fins a les 19:06.
Ahir em vaig enorgullir quan em van dir que em
trobaven molt jove, no obstant això, se que l'experiència em diu que l'èxit està
a sentir-se content amb l'edat que un té i traure-li el màxim partit en tot el
possible. Per això a la vellesa cal veure-la arribar i acceptar envellir, i
adaptar-se a poc a poc al que això vol dir.
La primera cosa que deuríem saber és que l'home no
està fet per a viure perpètuament en la terra. Ja se que fóra del cristianisme
este pensament produïx una resignació trista perquè l'única felicitat possible
es troba en esta vida, mentres que per als cristians la felicitat està en
l'altra.
Per això, un dels reprotxes que faig és el que
ningú en la meua joventut em va insistir prou del que me n'anava a passar. Uns
es queixaven de ser vells i altres no deien res; a mi m'haguera agradat poder
haver-me preparat.
Però, la pregunta que em sorgix ara és; és possible
preparar-se? En el meu cas em pareix que no, quan era jove vivia com si el
temps no fóra a passar per a mi. Vaig viure en el temps, o siga el temps
passava però tot al meu voltant passava també,
tots els que han viscut durant estos anys a meu al voltant els veig
igual de jóvens que fa trenta anys, no he sigut completament conscient del pas
del temps.
Per això, ara al recapacitar sobre este tema veig
que contínuament se m'ha estat recordant que el temps passava, ja que hi ha una
tendència generalitzada de fixar molt bé l'edat de cada activitat i per tant de
cada època de la vida. Per exemple; hi ha una edat escolar, abans de la qual no
es pot anar a escola, i una edat de jubilació. Ambdós edats marquen els
extrems, però entre elles se'ns repartixen les distintes activitats segons
l'edat que es té. Les ocupacions s'exercixen a partir d'una edat determinada i
fins una edat determinada. I esta tendència no fa més que augmentar.
Si mire com s'ha desenrotllat la meua vida em done
compte que cada vegada estava més organitzada i es basava en l'edat que anava
tenint, el que deuria haver afavorit que prenguera consciència que me fea
major. M'ho han estat recordant, per exemple, cada cinc anys en les categories
de les carreres en què participava; veterà A, B, C, D, E i ara F.
Tot açò deuria haver-me servit per a estar millor
preparat però no ha sigut del tot així, l'home mai és el mateix, canviem cada
dia i hem d'acceptar-ho. El millor per a la nostra vida és tindre un projecte,
que ens ha de portar a un destí, és dirigir-nos cap a quelcom i la vellesa és
l'última etapa.
I encara que siga l'última etapa continuarà sent
una bella etapa si ens conduïx cap a la bellesa, si la utilitzem per a
buscar-la i disfrutar-la.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario