“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Comencem una setmana més, fa unes poques hores que
ha començat este dilluns però a efectes pràctics només a partir de les 07:28
hores quan amanezca podrem començar a disfrutar de la setmana i quan a les
18:56 comence el crepuscle, este “maleït” dilluns començarà a desaparéixer.
Cap de setmana intens, carnestoltes, carreres i
moltes ocasions en què poder disfrutar de bones tertúlies, i en elles un tema
que pareix que no ens abandonara en setmanes, les eleccions, i el fet
democràtic de votar per a aconseguir unes majories. Per molt que parlem no
abarcarem l'essència de la democràcia. Ho discutíem ahir a la vesprada; per a
la formació d'una opinió majoritària es requerix que existisquen determinades
condicions sense les quals una democràcia no pot existir.
Una d'eixes condicions és que el respecte que
tinguem a les decisions de la majoria sempre ha d'estar unit al respecte que
els donem a les minories i per descomptat a la llibertat de crítica. No s'ha
d'oblidar que l'opinió majoritària no posseïx un caràcter sagrat sinó que és
merament quantitatiu. Quan ens trobem que una minoria o un grup o institució
discrepen d'una decisió que s'ha pres per majoria, no estan vulnerant la
democràcia sinó que, tot al contrari, l'exercixen. Açò cal tindre-ho en compte
quan sentim la llarga sèrie de desqualificacions que es fan contínuament,
d'este dret no ha de quedar exclòs ningú, o siga cap.
Penseu una cosa; si l'opinió de la majoria fora
sempre la veu de la justícia, o bé mai hauria de canviar o bé la justícia
s'identificaria amb el capritx de les eventuals majories. M'enteneu.
He vist per ací alguns demòcrates als que els posa
nerviosos la possibilitat que una religió o una doctrina filosòfica s'apoderen
del coneixement o la possessió de la veritat. I pensen, és un dir, que eixa
pretensió arruïnarà la democràcia a les mans d'un dogmatisme tenebrós. Doncs,
jo crec, que poden asserenar-se. Ni les lleis lògiques ni les teories
científiques s'oposen a la democràcia. Tampoc les veritats revelades de la
religió o les pretensions de les doctrines filosòfiques d'aconseguir la veritat.
On, estic segur que no trobarem la veritat és en els partits ni en les
votacions del parlament, entre altres coses, perquè no és la seua missió la de
determinar la veritat i la falsedat.
Quan les autoritats religioses pretenen declarar
la veritat de què són depositaris, o
quan Plató, Tomás d'Aquino o Husserl desitgen a establir la veritat filosòfica,
ni acaten ni s'oposen a la democràcia. Només els que aspiren a imposar per la
força a la majoria (i a la minoria) la seua pròpia opinió vulneren la democràcia.
Suposem que el Parlament espanyol aprova una llei.
Tan demòcrata és qui està favor com qui està en contra, mentres no aspiren a
imposar el seu criteri per la força sinó per mitjà de la convicció. Tan
antidemòcrata és la minoria que, excepte el cas d'objecció de consciència,
incomplix la llei i pretén imposar per la força el seu criteri, com la majoria
que impedix la llibertat de crítica i titla al discrepant d'antidemòcrata.
Dir el que es pensa i proclamar el que un estima
que és la veritat mai és contrari a la democràcia. Si ho fóra, des d'este
mateix moment, proclamaria que deixe de ser demòcrata. Per la meua part,
concedisc a la majoria el dret a governar, si bé no de forma absoluta i
incondicionada, més no li concedisc el dret a legislar en l'àmbit de la moral,
propi de la consciència i no de l'opinió pública.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario