“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Comencem el tercer mes de l'any, i a efectes
pràctics ho farem amb l'eixida del sol a les 07:33 hores, un sol que ens
enllumenarà fins a les 18:53 i que ens proporcionara un altre bon dia d'hivern.
Fa dos setmanes, més o menys, es munta una xicoteta
embolic; el Ministeri d'Exteriors parava a Espanya el registre dels bebés de
ventres de lloguer concebuts a Ucraïna, dos dies després el Govern canviava
d'opinió i obria una possibilitat per a inscriure als nascuts per ventre de
lloguer a través d'una prova de ADN i el permís de la mare biològica gestant i
només 24 hores després el Govern tornava a rectificar distanciant-se de la
decisió del dia anterior i el Ministeri de Justícia eliminava les facilitats
anunciades amb anterioritat.
Tot eixe embolic, em va fer pensar en els ventres
de lloguer, i de que es tractava, perquè era un tema a què no havia prestat
atenció. Per cert, si escrivim “ventres de lloguer” en el buscador de Google
t'ixen moltes pagines que faciliten el tindre fills per este sistema i que on a
més es poden trobar “ofertes”.
Doncs bé, a partir d'ací em vaig trobar amb la
necessitat de esbrinar quina era la meua posició davant d'este tema. Per cert
no tènia idea de la quantitat de famosos que han recorregut a este sistema per
a tindre els seus fills, la llista és nombrosa.
I, clar, la pregunta que ràpidament em fa el meu
sentit comú és: On estan les mares d'estos bebés, la dona que els va gestar i
va parir? Perquè ho mire com ho mire, la realitat és que un bebé ha sigut
separat de la dona que el va gestar i encara més el va parir. I la següent
pregunta que em faig és: Per què s'ha separat a un bebé de sa mare?
Per cert, he pogut veure ahir alguns reportatges en
què molts famosos apareixen en les revistes com si el bebé haguera arribat per
missatgeria, sense una història, sense un passat i com si el fet de ser separat
de sa mare gestant no tinguera cap efecte.
Una altra vegada ens estem oblidant de la dignitat
de la persona, que un fill és sempre un do, i que no és un dret dels pares, que
ens resulta molt fàcil tocar la fibra sensible de la societat reconduint la
nostra atenció al problema d'eixos pares que no poden tornar als seus llars des
d'Ucraïna amb els seus bebés. Però amb un poc d'atenció arribarem a la
conclusió que açò és un intent més de normalitzar les conductes d'aquells que
eludixen la llei espanyola viatjant a altres països per a aconseguir un fill, a
canvi del pagament d'un preu.
El que he comprovat, també, és que s'evita
qualsevol tipus de valoració moral respecte d'això, per a eludir que, amb estes
pràctiques, el xiquet passa a ser un objecte, és quelcom que té un preu i que
s'aconseguix sense més a través d'un intercanvi comercial, el que clarament
suposa convertir el fill en una cosa.
Pense que és impossible de justificar de cap manera
el fet que els fills siguen tractats com a objectes, com un producte mercantil,
amb l'únic fi de cobrir els desitjos dels adults.
Ens estem escandalitzant que a través dels ventres
de lloguer es compra un ser humà? No serà que ens estem emmotlant a la visió
del tot val per tal d'aconseguir els nostres desitjos?
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario