“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
El sol començara el seu camí per este dimarts a les
07:16 hores i ens farà companyia fins a les 19:04 hores, un dia que serà un
altre bon dia d'un hivern que ja té les hores comptades.
Ahir a la vesprada vaig tindre la possibilitat de
mantindre dos tertúlies i amb diferents persones, i tal vegada per l'excés de
cafeïna, la segona va ser realment divertida i per tant profitosa.
I ara, estic pensant l'important que resulta
mantindre conversacions presencials, cara a cara, i l'impossible que resulta
que eixes mateixes conversacions es puguen realitzar en qualsevol mitjà online.
No estic dient, què les conversacions online no
siguen profitoses, per descomptat ho són i molt, però el contacte amb les
persones és fonamental per a alimentar la nostra vida afectiva. Les xarxes
socials són una meravella però deixen de ser-ho si m'amague dia darrere de dies
darrere d'elles i una conversació la reduïsc a unes poques paraules i a moltes
emoticones.
Tinc clar que per a compartir els sentiments la
millor forma és el contacte directe, si hem de dir coses delicades la
sinceritat de la nostra mirada és fonamental, estar prop per a parlar i que es
perceben els nostres matisos en la veu i escoltar-los ens eviten molts
malentesos, eixe buscar sense presses la paraula precisa per a explicar-nos bé
és el que fa imprescindible el contacte directe.
Els assumptes seriosos sempre exigixen temps,
reflexió, precisió, proximitat i complicitat, i ens estem olvidant de tot açò,
la nostra presència és quasi necessària per a transmetre bé les nostres idees i
ens estem acostumant a retirar-nos darrere d'una còmoda barrera, el mòbil, i
ens atrevim a encarar una situació delicada amb un simple whatsapp.
Si ens acostumem molt a romandre darrere de la
pantalla, a utilitzar contínuament un ràpid missatge online que es tecleja
desinhibidament ja que no veiem la cara del destinatari al final es pot arribar
a la conclusió que el que hi ha a l'altre costat del whataspp és una cosa sense
sentiments doncs no veiem la seua expressió real.
Si alguna vegada arribem a eixa situació, i arribem
moltes vegades, ens oblidem de la prudència o simplement del respecte i podem
dir coses que mai diríem en persona, i per tant també ens les poden dir. I ací
s'inicia el problema.
Tots sabem de la polarització que hi ha en la vida
política i la radicalització en la reaccions, també de la imprudència de molts
comentaris que es diuen en calent, dels que ens hem de disculpar.
No és possible que estos errors es puguen disculpar
millor amb la presència, amb el contacte visual, amb un somriure o amb un gest
amigable com unir les mans planes davant del pit per a demanar perdó? És millor
este gest senzill que totes les emoticones que puguem afegir a la nostra
disculpa.
Que important és parar-se a pensar abans de parlar
i molt més abans d'enviar qualsevol missatge online, el millor és saber que
l'amistat exigix presència i per a tota la resta ens pot valdre un whatsapp,
això si meditat.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario