“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ens ha eixit el sol a les 07:24 hores i el tindrem
fins a les 18:59 en un dia en què m'hauré d'ocupar del que succeirà demà 8 de
març dia de la Dona Treballadora i de la convocatòria de la vaga feminista, i per tant, veure quals són
els motius ja que estic segur que eixirà el tema en qualsevol moment del dia.
Ahir a la vesprada li tire un ullada al manifest de
la vaga, pose l'enllaç per si algú se sent interessat, i hui el llegiré amb
atenció per a tindre una plena consciència del que es va a demanar demà. Encara
que tinc la meua opinió sobre la situació de la dona serà bo que llija amb
atenció el manifest.
S'esta parlant ja fa temps de tot allò que s'ha
relacionat amb la dona i amb els seus drets i la seua dignitat, I crec, que és
just i necessari, reconéixer el valor que la dona té en les distintes facetes
de la vida humana. Per tant és just, és necessari, defendre-la en el seu valor,
en la seua riquesa pròpia, irrenunciable.
Per a entendre ben on radica la dignitat de la dona
és necessari tindre clar què és “dignitat”, doncs hi ha moltes persones que no
ho entenen i per tant no ho tenen en compte, doncs és una paraula que ens
indica una apreciació, reconéixer i estimar el mèrit d'algú o de quelcom. La
dignitat depén de “quelcom” íntim, profund, propi de u, independentment de si
els altres veuen o no veuen eixe “quelcom”. Cal entendre que la dignitat radica
en el ser quelcom que mereix, per si mateix, amor, respecte i justícia.
Quan parle de “dignitat”, no parle de la funció o
de la contribució que algú oferix en un sector de la vida social. La dignitat
no radica a ser més productiu o menys, ni en la riquesa, ni en les qualitats
físiques que altres puguen advertir en la persona digna. Ser digne no depén,
per tant, de motius externs, perquè en cas contrari, serien altres els que
atribuirien dignitat a la dona, o a l'home, o al xiquet, o a l'ancià.
Si tenim clar el que significa la dignitat, ens hem
de tornar a preguntar: en què radica la dignitat de la dona? Una resposta
normal ens podria dir que en la seua condició femenina, en la seua identitat
sexual, en la seua maternitat, en les possibilitats laborals que el món oferix.
Açò, no obstant això deixa moltes llacunes, potser hauríem de reconéixer que la
dignitat de la dona radica en la seua ser persona humana. És a dir, la seua
dignitat no ve per la seua feminitat, sinó que precedix la seua mateixa
feminitat, i funda i explica la seua dignitat en tant que dona.
Abans que dona, abans que home, cada un de
nosaltres és membre de l'espècie humana. Des d'eixa condició bàsica, comú,
podem tindre la certesa que valem molt. Encara que a vegades altres no ho
reconeguen o no vullguen acceptar-ho. Encara que a vegades nosaltres mateixos
oblidem la pròpia dignitat. Encara que se'ns excloga d'un treball, d'un cine, o
de la llibertat de dir les nostres idees.
Llavors, des d'eixa comuna dignitat humana hem de tindre
clar que el respecte s'estén a totes les possibles formes de viure com a dones
o com a hòmens.
Existixen, clar està, molts modes de ser dona i de
ser home. La dona pot ser fadrina, casada, amb fills, embarassada, amb treball,
en desocupació; pot ser policia, president, tindre estudis només de primària o
ensenyar en una universitat; pot trobar-se en la presó o dictar sentències en
un tribunal; pot ser encara no nascuda o passar els dies de la seua vellesa en
una casa d'ancians. En cada situació, la dignitat és la mateixa.
Eixes formes diferents de ser no oculten ni
eliminen la dignitat a totes eixes dones, podem dir el mateix dels hòmens menys
l'estar embarassats, modes de ser que mostren que la dignitat no és una
propietat del ser dona en tant que dona (o en quant executiva, o en quant
treballadora, o en tant que ama de casa). La dignitat pertany a cada dona
simplement per ser membre de l'espècie humana, es trobe on es trobe, faça el
que faça, visca d'una manera o d'una altra.
Crec que si tenim present estes veritats ens
ajudarà molt pa què mai una dona puga despreciar o danyar la dignitat d'altres
dones o d'altres hòmens, pa què mai un home puga discriminar o usar violència
sobre hòmens o sobre dones. Al mateix temps, permetrà el desenrotllament d'una
cultura del respecte i de la solidaritat, en la que cada dona i cada home
siguen valorats pel que són, simplement, sense adjectius discriminatoris.
Crec que el verdader problema radica que no s'entén
i per tant no s'accepta la dignitat de les persones.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario