sábado, 16 de marzo de 2019

Dissabte 16 de març del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton). 


Com tots els dies hem assistit a l'eixida del sol, hui a les 07:10 hores, i com cada vegada que ho veig eixir m'alegre, ja se que pot paréixer molt infantil però estic segur que ho és, als xiquets quan una cosa els entusiasma i els agrada volen que es repetisca i que no canvie, i igual que a mi em succeïx amb l'eixida del sol, no es cansen de dir: “Que es repetisca”, “una altra vegada”. Espere que el sol no es canse de fer-me cas cada dia, de moment mai m'ha fallat. Hui el despediré a les 19:08 hores.
Em recorde que solíem de dir “maricó l'últim”, ho déiem sense voler dir res en concret, era com dir el famós: “Salve's qui puga”.  Ara dir “maricó l'últim” estaria molt mal vist  ja que la paraula “maricó” potser resulte ofensiva si pensem que pot referir-se a un home homosexual, encara que cal dir que quan usàvem l'expressió “maricó l'ultim” mai es pensava en l'homosexualitat de ningú.
No hi hi ha dubte que insultar una persona per ser homosexual és absolutament reprovable, afortunadament, no hi ha d'haver tornada.
He posat este exemple, perquè s'ha generalitzat un insult que s'esta utilitzant per a massa coses, igual que s'emprava, sense connotació sexual, això de “maricó l'últim”, hui s'esta emprant, sense cap classe de precisió política, això de “feixista”.
Que jo opine que el que fan els independentistes catalans de proclamar unilateralment la independència és com un colp d'Estat, ja puc esperar la resposta per part d'ells: “eres un feixista”.
Estic segur que molta gent no sap bé què és ser feixista, perse senten representants exclusiusò ho utilitza perquè sona a una cosa molt roín, a una cosa molt autoritaria, a quelcom molt nacionalista.
“Feixista” s'ha convertit, hui, en una expressió que no significa quasi res i que per tant cal omplir de contingut. Per exemple: és una actitud que espenta a la gent a eixir al carrer per a manifestar-se però no en contra d'una llei, o de qualsevol altra causa, sinó només perquè els ciutadans, lliurement, en compte de votar a un partit que defén els meus ideals han votat a un altre, i això sona a “feixista”, a actitud autoritària i antidemocràtica.
Això revela una falta de respecte d'uns pocs, que per cert se senten representants exclusius de la democràcia, davant del vot de molts altres, que són tan ciutadans com ells i que tenen, faltaria més la potestat de votar de manera diferent. Vénen a dir: “O em votes a mi, o ja saps: Eres un feixista”. Per tant val. L'única esperança enfront d'este atropell, enfront d'esta coacció de fanfarró de barri, és la confiança en la coherència de les persones; en la capacitat que tenim de: “Fins ací hem arribat”.
Si algú creu que unes idees no caben en una democràcia, que acudisca als tribunals. Però si els votants voten lliurement, no cal eixir al carrer per a cridar “feixistes” als votats i, indirectament, als votants.
Fer això, com s'està fent, és completament autoritari i antidemocràtic. És, per continuar usant eixa paraula que diu i no diu, “feixista”. És, sobretot, ser un farsant de primer nivell.

Feliç Dia.

No hay comentarios: