“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
En el dia que celebrem a Sant Ramiro comencem una
setmana que espere siga un poc més tranquil·la que la passada, així que anem a
per ella, el sol ens ajudarà des de les 07:18 hores fins a les 19:03 hores, i
si amb el sol no tenim prou per a alegrar-nos el dia, ja serem nosaltres els
hàgem de posar quelcom de la nostra part per a disfrutar plenament d'este
dilluns.
No hi ha dubte que ens esta tocant viure en una
època en què el nostre món s'esta transformant. Les nostres idees democràtiques
pareix que cada dia convencen a menys gent, ja se que hi ha motius per al
descontentament: les desigualtats socials no cessen de créixer, i estem
sotmesos a una invasió ideològica que tendix a erigir el “políticament
correcte” en norma absoluta, que no admet la dissidència.
Ja quasi hem arribat, o sense el “quasi”, a
considerar com a delicte discrepar sobre l'opinió políticament correcta sobre
l'avortament, o posar un sol “però” a l'anomenada “ideologia de genere”, etc.
La nostra democràcia pot arribar a ser molt “totalitària” ocupant tots els
espais i llocs, no deixant cap possibilitat per a la discrepància i per a
l'objecció de consciència.
Ara que s'acosten eleccions cal recordar que els
polítics no són els amos de la societat, ni dels seus recursos econòmics, ni
són, tampoc, els que han de decidir sobre fe o ateisme, sobre immanència o
transcendència. Els polítics estan per a escoltar a la societat i per a
servir-la, no per a imposar a una part d'ella el que ells creuen que representa
a una altra part.
Els ciutadans que posseïxen una determinada religió
no poden apoderar-se de tot l'espai, però tampoc han de demanar permís per a
subsistir en una societat que, segons el paréixer d'alguns, està marcada per un
laïcisme militant semblant a què, en altres parts del món, imposa un islamisme
entés de manera cruel.
El que entenc per model occidental de democràcia fa
aigua, és evident, i cal reaccionar enfront d'esta deriva que ens conduirà al
no-res. Però, no crec que hàgem de canviar-ho tot, no es tracta de fer tot
d'una altra manera, sinó de fer-ho millor.
La nostra democràcia té alguna cosa roïna, és
veritat, però té al mateix temps moltes més coses bones. És, quasi, la nostra
obligació en les pròximes eleccions conservar el millor i adreçar el pitjor. La nostra cultura és filla de la filosofia grega, del cristianisme i del
dret romà. No ens deixem arrabassar el millor de la nostra
història.
No es tracta de fer alguna cosa distinta es tracta
de fer tot molt millor. Em pareix que ni els vents que ens arriben de Xina, ni el
que ens planteja Putin o Trump, ni el que estem veient en la nostra vella
Europa milloren el que hi havia. Són diferents? Sí. Millors? No acabe de
veure-ho.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario