“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Pareix que hui tindrem un dia regular de Sant
Josep, els fallers espere que s'ho passen bé, si els núvols ho permeten tindran
el sol des de les 07:05 hores fins a les 19:11.
No se si la possibilitat que se'ns brinda de tindre
tanta informació siga la que em fa la sensació de la quantitat de violència que
em rodeja, no puc ara saber si fa trenta o quaranta anys existia amb la mateixa
intensitat esta violència, però la veritat que ara l'estic patint.
Quan dic violència, no sols no és cap eufemisme ni
una exageració, crec jo, sinó que és la crua realitat, ja que eixa violència
arriba fins a matar i pot fins a matar-nos. I no m'estic referint hui a
l'avortament i a l'eutanàsia que també ho és, sinó a tot el que hi ha fins a
arribar ací.
M'estic referint a tots eixos espectacles que, dia
després de dia veiem en els mitjans de comunicació, de pares matant als seus
fills, marits matant a la seues esposes, malalts agredint als metges, pares
pegant-se en partits de futbol dels seus fills, tots els actes de terrorisme
que podem trobar tots els dies al voltant del món i molts actes més que no
poden sostraure's al que són: violència.
A pesar de tota eixa gran quantitat de violència,
trobe molta més violència, una violència que no és “física” sinó “moral”, pel que la considere precisament més destructiva
ja que es genera quan se “educa”, que ironia, és en eixes edats quan s'enganxa
a les persones a la beguda, a la droga, al sexe, i és quan són jóvens quan es
genera també tota una mentalitat que porta a anar uns contra altres, a
enfrontar unes regions contra altres, i unes classes socials contra altres…
A tot açò no em queda més remei que acceptar el
codi penal que tenim que protegix més al delinqüent que al ciutadà honrat: ací
estan els que han sigut agarrats i jutjats desenes de vegades, i estan en el
carrer, tan contents; o els ocupes que han denunciat els amos de l'immoble que
els va canviar el pany i no els deixaven entrar: i el jutge els ha donat la
raó.
I damunt dels mals, els nostres polítics destaquen
més per les corrupcions en què s'enfanguen i que generen al seu torn, com un
allau de corruptes i de corrupcions que per la seua honradesa de vida, pública
i privada.
Com s'ha arribat a este estat de coses, i en un
temps rècord?
Vos donaria ara mateix la meua opinió, però m'he
d'anar a entrenar, hui és festa, així que si no passa res especial serà demà
quan intente explicar-ho des del meu punt de vista.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario