“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Dins de pocs minuts tindrem l'oportunitat d'admirar
una bona eixida de sol, serà a les 07:21 hores i la posta de sol serà a les
19:01, com podeu observar ja són moltes les hores que ens enllumena pel que cal
aprofitar-lo, doncs a l'estiu este mateix sol calfa massa.
Després del Dia Internacional de la Dona i de La
Vaga General d'ahir i d'haver escoltat i llegit els discursos que es van fer,
volguera, completar-los amb uns suggeriments que pense que no es van abordar
amb la suficient contundència.
És una opinió personal i per tant no deuria tindre
més transcendència ni importància i es deuria considerar com un suport més a
les dones.
No he sentit que es condemnara d'una manera
concloent la pornografia, perquè considere que és una deshonra de la dona i a
més, segons diuen, és el mitjà a través del qual molts adolescents obtenen una
imatge distorsionada de la sexualitat i que els porta a cometre agressions
sexuals.
També m'agradaria recordar que la prostitució és un
dels principals factors de violència estructural contra la dona i que m'haguera
agradat veure més representat en les reivindicacions d'ahir, encara que també
m'agradaria que ho estiguera en el pacte d'estat sobre la protecció de la dona,
on pràcticament no es menciona.
Una altra de les qüestions en què posaria molta més
atenció és en les discriminacions que patixen les dones embarassades en el seu
treball i la falta de protecció laboral així com note a faltar per part dels
servicis públics una falta d'atenció i ajuda econòmica a les dones que vullguen
ser mares, pareguda o més de la que es dóna a les dones que volen avortar.
Seguint amb esta mateixa qüestió vull afegir que no m'agrada la imatge que
s'esta donant que l'embaràs és com si fóra una malaltia sexual, oblidant-se que
és l'acte que dóna la vida, així com considerar a la dona que vullga tindre
fills com una cosa rara.
Les viudes, no vaig veure ahir que es reivindicarà
amb força una cosa tan elemental com la necessitat que els seus ingressos
siguen suficients com per a no incórrer en una situació de precarietat
econòmica. I és que la dona que ha dedicat la seua vida a la família pareix que
no va estar ahir ben representada en els manifestos ni en els discursos que es
van pronunciar després de les manifestacions.
Seguint quasi amb el mateix tema, la dona té el
dret a triar si preferix dedicar menys o res de la seua activitat a un treball assalariat.
La resposta a esta llibertat no és que l'estat entre en els dormitoris de les
parelles per a dir-los qui ha de deixar de treballar i qui no, sinó que deu
garantir una renda per al membre de la família que opte per dedicar-se a cura
dels fills o de les persones dependents de la seua família, inclosa la
Seguretat Social, i que ha d'augmentar en funció del numere de fills que atén.
Per cert, no estaria de més, ja que estem, que la
dona tinga el dret a una part de la propietat dels béns acumulats des de la
formació de la parella. Jo crec que esta és una manera de dotar de seguretat a
la dona en el cas de ruptura i evitar la feminització de la pobresa. No té
sentit el debat sempre inacabat sobre la renda universal garantida, i no
començar per aplicar esta mesura a una part de la població que pot realitzar la
decisiva tasca de cuidar els fills, ajudar els dependents.
Esta mesura no excusa l'existència dels servicis
necessaris per a facilitar el treball, com són les guarderies i altres aspectes
relacionats al cuidat de la infància i la conciliació de la vida laboral i
familiar.
En fi, són estos punts els que crec que no es va
fer la deguda insistència en el dia a ahir, i no comprenc com es van poder
passar per alt.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario