Divendres 7 de juny del 2019.

"El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton).

Amb l'esperança de poder disfrutar d'este divendres per a així atényer el cap de setmana amb bones sensacions, tindrem el sol a la nostra disposició des de les 06:36 hores fins a les 21:24.

 Tornant un poc al “Bon Dia” d'ahir m'agradaria remarcar que en algunes ocasions per a eludir el conflicte que es pot formar en tot diàleg, ens excloem, ens apartem quan deuria ser al contrari. 

En algunes ocasions nos autoexcloem: “jo amb esta gent no em junte, jo tinc una gran cultura, vaig estudiar en tal o tal universitat, tinc esta família i este origen. Així que amb estos no em mescle”. No cal excloure a ningú, però tampoc no autoexcloure's, perquè tots necessitem tots.

És interessant observar el modo en què veiem als altres en especial als més desfavorits. No servix una mirada ideològica, que acaba usant als més necessitats al servici de altres interessos polítics o i personals. Les ideologies solen acabar malament, no servixen. Les ideologies en la seua gran majoria tenen una relació o incompleta o malalta o roïna amb la societat. Les ideologies no assumixen al poble. Per això, si repassem un poc el que va succeir en el segle passat nos en adonarem que les ideologies van acabar en dictadures sempre.

Les ideologies, pensen pel poble, no deixen pensar al poble. O com deia aquell agut crític de la ideologia, quan li van dir “sí, però esta gent té bona voluntat i vol fer coses pel poble” – “sí, sí, sí, tot pel poble, però res amb el poble”. Estes són les ideologies. 

Per a buscar efectivament el seu bé, el primer és tindre una verdadera preocupació per la seua persona, sobretot dels més desfavorits, i valorar-los en la seua dignitat com a persones. Però, una valoració real exigix estar disposats a aprendre dels més necessitats, aprendre d'ells. Els pobres tenen molt que ensenyar-nos en humanitat, en bondat, en sacrifici, en solidaritat.

Quan ajudem a les persones que ho necessiten, els mirem als ulls o mirem cap a un altre costat. Són actituds. Doncs és fàcil que al fer una almoina a un pobre a la porta d'una església l'ignorem per complet i això és despreciar-lo. Pensem-ho bé. És una persona com jo i, si està passant un mal moment per mils raons –econòmiques, polítiques, socials o personals-, jo podria estar en eixe lloc i podria estar desitjant que algú m'ajude. I a més de desitjar que algú m'ajude, si estic en eixe lloc, tinc el dret de ser respectat. Respectar al pobre. No usar-lo com a objecte per a llavar les nostres culpes. Aprendre dels pobres, amb les coses que tenen, amb els valors que tenen.

Certament, és molt necessari per a una societat el creixement econòmic i la creació de riquesa, i que esta arribe a tots els ciutadans sense que ningú quede exclòs. I si, això és necessari, la creació d'esta riquesa ha d'estar sempre en funció del bé comú, de tots, i no d'uns pocs. I en açò cal ser molt clars.

Les persones la vocació de les quals és ajudar al desenrotllament econòmic tenen la tasca de vetlar perquè este sempre tinga rostre humà. El desenrotllament econòmic ha de tindre rostre humà. NO a l'economia sense rostre! I en les nostres mans es troben moltes possibilitats per a donar esperança moltes persones.

No deuríem cedir davant d'un model econòmic que necessite sacrificar vides humanes en l'altar dels diners i de la rendibilitat. En l'economia, en l'empresa, en la política el primer és la persona i l'hàbitat on viu.

Feliç Dia.