“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Des de les 06:36 hores el sol ens està acompanyant
i ho farà fins a les 21:29, en un dia que promet ser un bon dia de primavera.
Me n'he adonat que quan parle amb les persones més
pròximes i que realment m'importen solc utilitzar moltes vegades l'expressió
“Em dóna igual” com a contestació a les seues preguntes sobre les meues
preferències.
En realitat, en la majoria de les vegades no és
veritat, perquè de fet sí m'importa si eixim a sopar o no, o si ens quedem a
casa o ens n'anem a passejar o si dinem una cosa o una altra. La meua intenció
no és mentir, per descomptat, sinó ser agradable, oferir-li la llibertat de
triar segons les seues preferències.
Crec que eixa frase de “Em dóna igual” és una forma
desmanotada i mal plantejada d'intentar posar els seus desitjos abans que els
meus i, en última instància, produïx més problemes que els que soluciona.
Me n'he adonat que davant de la pregunta de qual és
la meua opinió o el meu punt de vista, afirmar “Em dóna igual” és enviar un
senyal que no estic interessat en el que m'han preguntat, i a la llarga eixa
actitud em pot portar problemes. Pot ser millor que busque altres formes
d'expressar-me per a respondre que moltes vegades em resulta indiferent o que
no hi ha molta diferència entre les opcions. Deuria recolzar-me en altres
expressions com: “ambdós opcions són bones i ara després d'entrenar estic
esgotat i no em preocupa especialment esta qüestió, tria tu”.
Pot ser una bona resposta, però no aprofundix prou
si el problema no és realment que jo estic transmetent falta d'interés, sinó
que estic rebutjant el seu intent d'agradar-me triant la meua preferència.
És complicat, jo pensava que al negar-me a dir-li
la meua preferència era una forma d'autosacrifici per a permetre que ella
triara el que volia. Però pot ser que al preguntar-me el meu interés en tot
tipus de coses, des de pel·lícules a postres, el que està intentant és
mostrar-me que volia agradar-me més del que volia satisfer els seus propis
desitjos.
Ja se que amb els meus anys ja deuria saber
resoldre eixes senyals encreuades que es donen en eixes preguntes i respostes,
però és complicat.
El millor que puc fer és oblidar-me d'eixe: “Em
dóna igual” o d'eixe “No m'importa” i començar a respondre a les preguntes.
Diré quina és la meua preferència i després preguntar si li pareix bé.
No dic que eixa siga la solució perfecta, perquè en
la vida real les coses tenen moltes variants, la veritat és que quasi sempre
ens importen les coses. Potser estarem cansats i simplement vullguem
desconnectar, però si un desconegut ens oferira triar entre dos opcions,
triaríem. No diríem “No m'importa”, perquè seria desconsiderat.
Tan desconsiderat com dir-li al teu espòs o esposa
que et dóna igual, encara que les teues motivacions siguen bones.
Quan dius “No m'importa”, el que escolta
literalment és “No m'importa”. Si el que vols dir és “Preferiria que triares tu
perquè per a mi sonen igual de bé” o “I si decidixes tu perquè jo vaig decidir
l'última vegada?”, millor digues això.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario