“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Com és natural el sol fa ja gaire estona que ens
està enllumenant, per a ser exactes des de les 06:35 hores, en un dia que ha
començat “de costat” i veurem si l'adrecem abans que el sol se'ns vaja a les
21:28 hores.
Em resulta curiós que tot el que siga natural estiga de moda, és el que es porta hui, ho veiem en el respecte per la naturalesa i
com el seu equilibri ecològic s'ha convertit en un valor indiscutible. Em
crida també l'atenció que s'utilitze tant l'adjectiu natural, quasi amb
reverència, quan es tracta de gelea reial, plantes medicinals o qualsevol
classe de menjar, i em resulta per això curiós que l'adjectiu natural es
convertisca en una paraula tabú quan es referix al ser humà.
Es dóna la paradoxa que moltes persones s'inclinen
a pensar i accepten de fet que res hi ha de natural en l'home, i que la seua
mateixa naturalesa és totalment mal·leable i que es pot modelar la seua
conducta al seu gust.
El respecte a les diferències és un tret
característic de la nostra cultura, recalcant positivament la dignitat de tota
persona humana i la seua igualtat de drets. Açò que pareix clar, presenta un
problema quan per a assegurar la igualtat de tracte es nega la mateixa noció de
normalitat, el que porta a preguntar-nos si la carència d'algun atribut
biològic característic de l'espècie humana constituïx una disfunció, o és només
una diferència.
Una vegada més moltes persones pareixen no estar
disposades a escoltar el que la naturalesa ha de dir, preferixen alliberar-se
de la seua biologia quan esta amenaça de posar límits al seu comportament;
basta analitzar uns quants temes posats a discussió en la majoria dels
parlaments.
Exemples els trobem ràpidament; el respecte a la
vida en el ventre matern no és qüestionable quan es tracta dels dofins o la
balena blava, sí en canvi quan és la mare o tercers els que troben raons per a
eliminar-la o la destrucció d'un embrió en gestació sempre és un delicte quan
es tracta d'ous de tortuga, no així quan per l'avortament legal, la societat
accepta la destrucció d'individus pertanyents a la seua mateixa espècie és a
dir, a la seua mateixa naturalesa, la humana.
Este seria l'exemple més fàcil de trobar de que el
natural és bo per a tot menys per a allò humà. S'estan forçant els límits, ben
sovint les lleis que promulguem i les condicions socials i polítiques que
afavorim es donen amb base en preferències o conveniències que, lluny de
respectar a la naturalesa, forcen els seus límits. Tal és el cas de la
manipulació genètica i la fecundació in vitro on el bé del concebut passa a
segon terme. Quan el fill no es percep com un do, es convertix en capritx.
Els animals respecten necessàriament la seua
mateixa naturalesa. L'home, per ser lliure, corre el risc de revelar-se contra
els límits del seu ser biològic i en el fons, de la seua condició de criatura.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario