“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Pareix que hui a pesar que tindrem sol des de les
06:35 hores fins a les 21:26, el dia no serà com deuria de calorós per a estes
dates, encara que no per això deixarà de ser un bon dia.
Tots sabem que moltes vegades perdem el sentit comú
davant de la sensibilitat del cor. Els sentiments moltes vegades ens traïxen, i
quan el cap no és capaç de controlar al cor podem arribar a perdre el nord.
Açò ho saben molt bé els estrategs polítics i ho
veiem moltes vegades. Per a intentar convéncer-nos de com resultaria de
necessària una llei, o una ajuda determinada, es llancen missatges sentimentals
cap als nostres cors. Imatges que mostren com la malaltia i el dolor consumixen
al pobre malalt ens portaran a pensar que probablement el dret a morir
dignament és inclús una necessitat. Cares de jóvens xiques embarassades
inquietaran la nostra solidaritat per a fer-nos veure que avortar és la millor
solució davant de la quantitat de problemes que els esperen… qualsevol es nega
a emparar-los amb una llei!
Matrimonis que han vist com l'amor s'ha anat
marcint, descuidats els xicotets detalls dia darrere de dia, i veuen florir
nous brots d'apassionament en altres possibles persones... cal donar-los el
dret al divorci i reestructurar de nou la seua pròpia vida! Cal respectar tots
els seus drets! Cal buscar les lleis que els falten! Cal incrementar les ajudes
econòmiques perquè puguen disfrutar el que no han pogut fins ara!
El cor és fràgil, i l'emoció brolla de seguida.
Però a mi, personalment, m'emociona molt més quan veig el malalt que lluita per
mantindre l'esperança enmig de la seua malaltia; quan una jove, sense voler-ho
ni buscar-ho, s'entrega per tirar endavant el fill no desitjat; quan una jove
parella, home ell i xica ella, s'il·lusionen davant de l'estrena d'una llarga
vida en comú; quan un matrimoni, intentant reflotar el barco, s'apliquen per
fer ressorgir l'amor quan veuen que este es marcida... per a ells no hi ha
molts drets, per a ells no s'invertixen grans quantitats, per a ells els
polítics no s'acorden... perquè l'ordinari no ven, no està de moda.
Però ací estan totes estes vides encreuades,
silencioses i discretes però que no per això deixen d'existir, que també, com
els que ara reclamen els seus drets, tenen el dret a tindre els seus propis
drets.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario