“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Des de les 06:36 hores el sol ens esta fent
companyia, contínua, un poc més, augmentant la duració de la seua estada diària
entre nosaltres, hui fins a les 21:29 hores, el divendres començara a
descendir.
En estos dies no ve malament que ens recordem
d'eixe refrany tan conegut de: “Dis-me amb qui camines, i et diré qui eres”,
que és prou encertat, però també ho és este altre: “de tal arbre, tal estella”.
El que ens vénen a dir, en el fons, estos refranys
és que la persona no es pot entendre ni explicar completament sense tindre com
a referència als altres, siga des d'origen, o en el que hui es denomina vincles
socials, que ens marquen fortament en el que som com a persones.
Per a entendre el que som com a persona cal
adonar-se que la vida, el ser, els hem rebut com un regal i que és la nostra
obligació apreciar-ho, portar-ho a la seua plenitud i desembolicar-ho, i així
fer-lo fructificar. Eixe és l'origen més profund, sense el qual no ens podem
entendre adequadament. Podríem no existir, i, no obstant això, existim i cada
persona existix en la seua particularitat i unitat, doncs és absolutament única
i irrepetible.
Però, si
continuem reflexionant, al buscar el nostre origen també descobrim la
importància dels nostres pares, dels que vam nàixer, ens van educar i van
rodejar d'un ambient apte per a créixer i aprendre el més important: a ser
persones plenes. Eixa vinculació es transforma en un deute de gratitud cap a
ells, que, viscuda de manera conscient i constant, es denomina honestedat.
Eixe deute de gratitud la demostrem mostrant-nos
servicials i respectuosos amb els nostres pares i a més agraint i reconeixent
no sols tot el que hem rebut fins ara sinó també el que se'ns continua
entregant cada dia.
Fem bé a mirar, llavors, els nostres orígens i
donar gràcies pel que rep. I, pel mateix, som conscients del que som i des
d'eixe coneixement ens relacionem amb quants ens rodegen hui i amb els que ens
vinculem. Precisament són eixos vincles originaris els que donen a la nostra
vida un sentit especial: perquè sempre hi ha algú que ens vol i amb qui romanem
vinculats, podem superar la temptació de l'individualisme i de la soledat.
Eixe és el punt de partida per a relacionar-nos amb
els altres, al ser conscients de l'amor que hem rebut amb la vida, podem al seu
torn donar-ho a quants ens rodegen. I, des d'ací, transformar esta societat.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario