“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ens enfrontem hui al dia més llarg de l'any, un dia
en què ens anem a despedir a les 17:54 hores de la primavera i donarem la benvinguda
a l'estiu, així que des de les 06:36 hores fins a les 21:29 hores podem afirmar
que hui el sol és l'amo i senyor.
En estos dies m'he trobat amb un dels dilemes més
difícils que pot afrontar un ser humà, com reaccionar al patiment d'una manera
racional.
Hi ha els que afirmen no creure en Déu i ho
justifiquen dient que si efectivament existira un Déu totpoderós, no podria
permetre el patiment de moltes persones a causa de malalties, morts, accidents
o injustícies. Altres pensen davant del problema del mal que sempre està al
nostre voltant, que si Déu existix no s'ocupa de nosaltres.
La qüestió és desconcertant quan veiem que patixen
els innocents i triomfen els culpables, però comprenem que alguna cosa se'ns
escapa, ha d'haver-hi quelcom que no veiem. La clau segurament està a buscar
sempre quelcom positiu, i és probable que açò parega una bogeria.
Meditem, no obstant això, en les vegades que veiem
com els pares fan patir els seus fills. Els fills es rebel·len i no entenen
eixes normes, els límits que els posen a la seua llibertat, les exigències que
estudien, treballen i deixen de fer el gandul, les advertències respecte al que
beuen, fumen o vetlen o les amistats que freqüenten. Però estes contrarietats
que els causen, no hi hi ha dubte que són pel seu bé.
Quelcom se'ns retorç a tots per dins quan veiem el
que patixen persones innocents i que no es mereixen eixe patiment i com
triomfen els roïns, ja siga en la vida real o en una pel·lícula. El nostre
innat sentit de la justícia es rebel·la quan l'innocent patix, és apalissat,
torturat i mort i pensem en la necessitat que hi haja quelcom més allà. Que les
bones persones patisquen i que els botxins no triomfen sobre les seues
víctimes, és una necessitat perquè l'univers sencer tinga sentit.
El nostre vell refrany que no hi ha malament que
per ben no vinga, intuïx que d'alguna forma s'utilitza el mal en el nostre
benefici. Jo estic segur que totes les meues alegries i patiments, succeïxen
per al meu bé, un bé definitiu que estic segur no aconseguiré ni ací ni ara.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario