Dilluns 10 de juny del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton).

Ja se'ns ha acabat el cap de setmana, i com succeïx sempre ens espera el dilluns, que esta vegada començarà amb l'eixida del sol a les 06:35 hores i el podrem donar per acabat a les 21:25 hores quan se'ns vaja a descansar.

L'altre dia ja vaig tindre ocasió de referir-me un poc a la qüestió de la perspectiva amb què cada un de nosaltres veiem les coses. Es diu sovint que cada persona veu la realitat des de la seua pròpia perspectiva i aporta sempre un punt de vista peculiar, que és tan vàlid com qualsevol altre. Però en realitat És açò veritat?  Perquè, per exemple, en un pla de la realitat sí, en altres no.

Si ens referim per un aspecte físic de les coses i si els nostres sentits funcionen adequadament cap de les opinions que es puguen tindre pot considerar-se com l'única i acceptable. Per exemple si contemplem una muntanya des de vessants distintes, prenem vistes diferents de la mateixa. Cap pot per tant considerar-se com l'única acceptable i vàlida.

Però, pugem un escaló més, a una manera de contemplació més complex, per exemple en l'estètic. Ací, les condicions que hem de complir són més subtils. Necessitem una preparació adequada perquè la nostra experiència estètica siga autèntica. Quant tenim una agudesa normal de visió, podem contemplar per exemple un quadro tan conegut com L'enterrament del Comte d'Orgaz, d'El Greco. Les diferents perspectives que tinguem del mateix segons la nostra posició espacial són totes justes. Però la visió estètica del quadro només pot tindre-la qui prèviament haja cultivat la seua sensibilitat.

Per on has de començar a contemplar el quadro? Quina funció artística exercixen el groc sulfurós del manto de Sant Pere i el blau del manto de María? A què respon que l'artista haja acumulat varis caps de cavallers castellans per damunt del cap de Sant Agustí? Estes qüestions pertanyen a la contemplació estètica de l'obra. El que no haja sigut format en Estètica no sap contestar-les, i ni tan sols tal vegada formular-les. Cal dir que les formes de veure el quadro que tenen les persones que gaudixen de vista normal són totes igualment vàlides? Evidentment, no.

Però algú em pot dir que de gustos no hi ha res escrit, res regulat de mode universalment vàlid. És cert, però el gust necessita ser cultivat. Si una persona formada estèticament emet un juí sobre una obra d'art o un paisatge, la seua opinió ha de ser tinguda en compte encara que contradiga el nostre paréixer personal. Quan algú sense sensibilitat estètica manifesta la seua aversió cap a una obra de qualitat, tenim perfecte dret a no prestar-li oïdes.

Cal respectar a la persona, però no cal dedicar molt de temps a una opinió que no suposa un juí “respectable”, en el sentit que este bé fonamentat, resultat d'una ment i una sensibilitat degudament formades.

Anem tenint clar, a poc a poc la idea que no tot val. Resulta que en els distints aspectes de la vida humana cal complir determinades exigències. Si no es complixen, no s'aconseguixen certs objectius quant a conéixer, sentir, amar i crear.

Hui se sent moltes vegades; "Esta és la meua opinió, esta és la meua veritat, i vosté quede's amb la seua". Amb això es dóna per suposat que la veritat és relativa a cada subjecte perquè penja d'ell. És açò acceptable?

Cal pensar-ho un poc abans de contestar.

Feliç Dia.