“El
correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està
malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K.
Chesterton).
Hui tindrem sol des de les 06:37 hores fins a
les 21:21 hores, en un dia que té totes les característiques per a poder
considerar-se un dia d'estiu, tot i que encara falten alguns dies no hi hauria
cap problema per a poder dir que l'estiu ha arribat.
Pretendre
substituir el significat de la paraula estiu per la de primavera ja seria una
altra qüestió, encara que eixa batalla del llenguatge l'estem veient moltes
vegades. Davant d'algunes noves realitats, que per cert, solen ser tan antigues
com el món, s'esta intentant canviar el significat a paraules ben arrelades en
la nostra cultura. I al mateix temps, es pretén substituir unes paraules per
altres, en l'intent de fer desaparéixer alguns vocables del llenguatge comú.
Un
exemple prou clar és el canvi en el registre civil de les paraules «pare/mare»,
per «progenitors a/b». I si bé no s'aconseguix que desapareguen, almenys,
s'esta intentant reduir el seu significat. Una manipulació que és inclús
ridícula.
Tenim
alguns exemples més, però em criden l'atenció hui dos paraules; solidaritat i
caritat. Tots haurem sentit parlar
moltes vegades de “solidaritat”, i en canvi, la paraula «caritat» a penes si la
sentim mencionar. Quan la “caritat” no sols inclou la “solidaritat” sinó que a
més l'enriquix.
“Solidaritat”
és una paraula cultural i social que manifesta una relació horitzontal amb els
altres components de la nostra societat. La “caritat”, paraula cristiana per
excel·lència, porta amb si un amor profund i sincer a tots els sers humans. El
Diccionari de la Llengua Espanyola definix així la paraula solidaritat.
«Adhesió circumstancial a la causa o a l'empresa d'altres».
Segons
esta definició, a més dels que procuren ajudar als altres, poden viure la
solidaritat entre ells els components d'una banda mafiosa, per exemple; i són
igual de solidaris els que es confabulen per a defraudar en un negoci a clients
ingenus; etc. No diguem dels “solidaris” que van ser al seu dia amb Hitler i
Stalin els que els van obeir submisament per a portar avant milions
d'assassinats. Totes estes persones han esborrat de l'horitzó de les seues
vides fins a la més mínima senyal de caritat.
La
“caritat” és molt més, consistix a amar el proïsme com a nosaltres mateixos i
per als cristians, a més, amar Déu sobre totes les coses. Estos significats
s'intenten substituir hui en dia amb la paraula “solidaritat”.
Si
ens parem un poc, nos en adonarem que són molt diferents. Val la pena substituir una
paraula per l'altra? No
empobrim profundament el llenguatge quan ho fem? Caridad- Solidaritat. Dos
paraules distintes i amb diferent significat. No pretenguem deixar de parlar de
Caridad i reduir-ho tot a Solidaritat.
La
Caridad arriba al cor dels hòmens que s'ocupen, en cos i ànima, del bé humà,
material i espiritual, dels altres. Caridad, solidaritat. Cada paraula en el
seu lloc. La caritat sempre és solidària perquè transmet un gran amor verdader.
La solidaritat, en la gran majoria dels casos aconseguix, si de cas, transmetre
un poc d'amor.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario